23.07.2017 - 22:00
|
Actualització: 24.07.2017 - 01:18
L’augment del to bel·ligerant dels contraris a la independència va tenint un efecte que supose que no cercaven però que destaca molt: posar en relleu que ningú no dóna arguments a favor de la dependència. Fixeu-vos que les tesis unionistes són totes legalistes (que això no es pot fer perquè la llei bla-bla-bla…) o, directament, amenaçadores. Però, qui posa sobre la taula arguments sòlids i racionals a favor de la dependència? Ningú, o gairebé ningú. I la pregunta inevitable és: com pensen guanyar sense posar ni un sol argument atractiu de la seua banda?
Les dades de l’enquesta del CEO, en aquest sentit, són demolidores. Fixeu-vos en les respostes a la pregunta de per què estan en contra de la independència els qui hi estan en contra. Un 64%, poca broma, diu que està en contra de la independència per ‘preservar la unitat d’Espanya’ o per motius identitaris. 64%, ni més ni menys. Déu n’hi do, per ser els ‘no nacionalistes’. Els qui vénen a continuació, amb un 15%, diuen que no volen la independència ‘perquè no seria positiva per a Catalunya’; un argument racional, per tant. Només un 4% diu que no vol la independència perquè vol un estat federal; és a dir, empra un element de debat polític. I els altres diuen tot allò que no és legal, que la independència és extremista o que no els interessa la política.
En resum, podríem dir que un 19% dels enquestats oposa elements polítics al procés d’independència, i la resta hi oposa elements sentimentals. O dit a la inversa: que un 81% dels enquestats és contrari a la independència per raons emocionals, prepolítiques.
Si ho comparem amb els partidaris de la independència, el contrast és ben visible. El sentiment identitari o d’incomprensió per la resta de l’estat (que no està clar que siga identitari, però tant hi fa) suma un 16%. La resta aporta elements concrets i polítics. Començant per guanyar nivells de gestió (un 26%), perquè Catalunya tindria més llibertat i prosperitat (un 23%) o perquè volen un model diferent de país (un 19%).
Resumint les dues visions: només un 19% dels qui s’oposen a la independència ho fan amb arguments polítics, mentre que un 84% dels qui volen la independència fan servir arguments polítics. I ací hi ha la clau de tot el que passa i del gran error –enorme– de l’unionisme.
La batalla, l’han perduda perquè no han volgut fer política. Perquè en un país on les evidències diàries i quotidianes de la mala gestió de l’estat contra tots els seus ciutadans són tan difícils de discutir com en el nostre, ells no han ofert en cap moment arguments polítics ni propostes polítiques engrescadores. S’han tancat en la por, l’amenaça, el menyspreu de la voluntat popular i el supremacisme.
Només això explica la dada més intrigant de l’estudi i la més esperançadora de totes. A la pregunta abstracta sobre què hauria de ser Catalunya, el 34,7% respon que voldria que fos un estat independent. I, en canvi, a la pregunta de què votaran en el referèndum, un 39% respon independència. Són més de quatre punts de diferència, un cas extraordinari, que només podem explicar si hi ha gent contrària a la independència que, tanmateix, acabarà votant-hi a favor. I això només pot passar per cansament amb tanta intransigència dels seus, per la manca d’arguments que els arriben o, segurament –i jo me n’he trobat, d’aquests– perquè aprecien l’esforç que ha fet l’independentisme per a dibuixar un nou país, en contrast amb l’actitud tan obtusa dels qui haurien de ser els seus.