Tres objectius, un compromís i vuit governs amb llengua pròpia

Des de la meua funció de director general de Política Lingüística, el seminari que hem fet aquest cap de setmana és allò que més destacaria i allò que em fa sentir més satisfet. Perquè és la primera vegada que en una mateixa taula ens trobem vuit comunitats autònomes treballant per una causa comuna: la de protegir les nostres llengües pròpies, allò que ens fa diferents de la resta de comunitats autònomes.

És cert que fins ara tres comunitats eren les que havien liderat aquesta lluita: Galícia, Catalunya i País Basc. Les Illes havien entrat i eixit de la lluita. Però el fet de tenir Astúries, Aragó, Navarra i el País Valencià, que fins ara no s’havia deixat caure per cap fòrum polític en què es parlàs de llengües pròpies, demostra que a València comença a moure’s un tren. I és un tren que ja no porta tres o quatre vagons, sinó vuit. Això és molt important políticament per a nosaltres.

La proposta que vam fer des del govern valencià era de fer una sèrie de reunions que creiem que han de ser permanents. Puc avançar que la reunió d’aquest cap de setmana es va tancar amb el compromís d’Astúries, Aragó, Navarra i nosaltres d’afegir-nos al protocol que tenen signat Galícia, País Basc, Catalunya i les Illes des de fa uns anys per treballar conjuntament per la defensa de les llengües pròpies.

Volíem que la jornada d’aquest cap de setmana no es tancàs ací. Volíem que tingués continuïtat. I vam acabar amb un lloc i una data fixada per tornar-nos a reunir. Fou Astúries que es va comprometre a organitzar el pròxim seminari abans de sis mesos. Allà posarem en comú els avenços fets en els deures que ens hem imposat. El principal és el d’afegir-nos, aquestes quatre comunitats autònomes que he dit, al protocol de col·laboració establert.

En el seminari es van acordar tres qüestions que emanen principalment de l’informe que el Consell d’Europa va presentar el 20 de gener amb relació a l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a l’estat espanyol. Totes les comunitats presents vam destacar i coincidir en tres aspectes.

D’entrada, la urgent modificació de la llei del poder judicial perquè qualsevol ciutadà que participe d’un procés en l’àmbit de la justícia puga expressar-se en la seua llengua. Tenim el cas recent de Consol Castillo a Palma en una declaració del cas Nóos. Que una magistrada haja d’aturar un judici perquè és incapaç d’entendre la declaració en una llengua oficial o que la persona que declara haja d’advertir que ho vol fer en una llengua diferent del castellà és una qüestió denunciada en els quatre últims informes del Consell d’Europa. Hem d’avançar en aquesta línia.

Una altra coincidència fou tot allò que té relació amb l’espai radioelèctric i els mitjans de comunicació. No podem tolerar que comunitats autònomes amb una mateixa llengua no compartisquen televisions o ràdios. És el cas nostre al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. O és el cas recent en què el Ministeri d’Indústria espanyol va tallar el senyal d’Euskal Telebista a Navarra. Això no pot passar. És intolerable. I anem més enllà: volem que la resta de l’estat espanyol puga visualitzar perfectament qualsevol televisió que emeta a l’estat espanyol en qualsevol de les llengües.

Finalment, i no menys important, és la qüestió del finançament. Fins ara no s’ha tingut en compte com a factor a l’hora de dissenyar el finançament de les comunitats autònomes des de l’estat la qüestió de les llengües pròpies. Ha arribat l’hora que vuit comunitats autònomes ens posem dempeus i diguem que aquelles comunitats que tenen llengua pròpia han de ser finançades d’una altra manera. Perquè les llengües valen diners. L’estat no es pot inhibir en aquestes comunitats perquè siguen elles les que s’ocupen de protegir i preservar les seues llengües. Les llengües pròpies vénen regulades en l’article 3 de la constitució espanyola. Són patrimoni de tots els espanyols. I, per tant, cal una implicació de l’estat a encarar una despesa que no tenen Extremadura, Andalusia o Madrid en temes d’ensenyament, mitjans de comunicació, justícia, etc.

Aquests tres punts –poder judicial, mitjans de comunicació i finançament extraordinari– són els aspectes en què volem aprofundir en el següent seminari que es farà a Astúries.

A la taula del seminari seiem vuit governs de colors polítics diferents. A Galícia governa el Partit Popular; ací al País Valencià, un pacte PSPV-Compromís; a les Illes, socialistes i Més; a Catalunya, amb Junts pel Sí, etc. Les llengües no tenen color polític i això es va demostrar ací a València. Estic molt satisfet del clima, la cordialitat i la disposició de fer feina deixant de banda el color polític de cadascú.

Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana