14.09.2017 - 22:24
|
Actualització: 14.09.2017 - 22:57
Tarragona. Mitja hora abans de començar el primer acte oficial de la campanya pel sí, la plaça Tarraco Arena és plena com un ou de gent amb ganes d’anar a votar l’1 d’octubre. L’organització és impecable. Tot apamat, files ordenades per a entrar sense aglomeracions a la plaça. Cues llarguíssimes que ocupen uns quants carrers. Cares d’alegria. Com si les querelles i les amenaces ja no fessin efecte entre la gent. La il·lusió guanya la por. I la guanya per golejada. El país s’ha alçat també a Tarragona i ara camina decididament.
Trapero és l’home del moment
Mentre la gent espera pacient el començament de l’acte, les pantalles gegants van passant vídeos d’aquests que més o menys han anat corrent per les xarxes darrerament. N’hi ha un que fa ressonar les columnes, la sorra i el sostre retràctil: surt el major Trapero i tot són crits i aplaudiments. És l’home del moment. I potser la gent li ha dipositat molta confiança en veient què pot passar aquests quinze dies abans d’anar a votar. Per fer temps, un senyor comença a cridar: ‘in-inde-independència, in-inde-independència!’ A la tercera, ja l’acompanya tota la plaça a ple pulmó. Quan aquest es desinfla, comença el ‘vo-ta-rem, vo-ta-rem!’
Periodistes als Països Catalans
També sentim com tota la plaça canta el ‘No volem ser una regió d’Espanya…’. És una cançó una mica en desús, desgraciadament, perquè acaba amb un ‘volem Països Catalans’ que el pragmatisme d’un independentisme estranyament regionalista ha abandonat una mica. El temps d’espera es fa llarg i alguns periodistes de mitjans contraris al referèndum fan comentaris despectius. Tanmateix, assisteixen a un acte que consideren i titllen d’il·legal en les seves informacions. Ells tampoc no s’ho volen deixar perdre.
Els gladiadors es fan esperar
Passen deu minuts de les vuit del vespre. Ja han tancat el sostre de la plaça. Els gladiadors encara no han sortit a l’arena. Ni reforma horària ni res de res. Aquí les coses encara es fan amb horari espanyol i sense conciliació. Amb l’entrada de Puigdemont, Junqueras i els representants de les entitats i els partits independentistes, la plaça sembla que es pugui ensorrar. Els crits de ‘vo-ta-rem’ són molt contundents i semblen la veu d’un sol poble. S’enfilen a l’escenari els presentadors, Txe Arana i Oriol Grau, que comencen amb un bon to d’ironia i ganes de passar-ho bé. Quan Txe Arana fa referència a l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona per tenir col·legis electorals, la gent crida amb molta força: ‘Ballesteros, dimissió!’ Aquest crit s’anirà sentint durant la vetllada.
El neofranquisme i el clavell
Pugen els representants dels partits del sí: Marta Pascal (PDECat), Marta Rovira (ERC), Quim Arrufat (CUP), Antoni Castellà (Demòcrates) i Magda Casamitjana (MES). Arrufat s’enfila a l’escenari amb el puny enlaire, mentre la resta desfila cap a les seves cadires abans de fer sengles intervencions. Casamitjana, la primera d’intervenir, alça un clavell cada cop que vol que la gent cridi que sí. Quan diu ‘som els socialistes de Catalunya’ i alça el clavell, no l’acompanya gaire gent. Quan diu ‘som els demòcrates’, la resposta és més clara. El següent és Antoni Castellà, que parla del neofranquisme de l’estat espanyol i es guanya els aplaudiments de la gent. Els crits d’independència no deixen continuar el cap de files dels Demòcrates.
Els milers d’insubmisos d’Arrufat
Arrufat és rebut amb una aclamació espectacular quan és cridat a parlar. Comença la intervenció amb un record i una abraçada als treballadors del Vallenc, als amenaçats per la justícia espanyola, als set-cents dotze batlles que han estat cridats a declarar –’els que hi aniran i els que no acatarem les seves ordres’– i una abraçada fraternal a tots els milers d’assistents a l’acte, ‘milers d’insubmisos’. L’aplaudiment fa tremolar el terra també quan diu que ja no tan sols es farà caure l’estaca, sinó que ensorraran el cadenat sencer.
Un record pel filibusterisme
Marta Rovira comença la intervenció recordant les paraules ‘filibusterisme’ i ‘reconsideració’, ‘les dues paraules que vam aprendre la setmana passada al parlament’, diu la secretària general d’ERC. Rovira diu que no ens faran creure que això tracta només de Catalunya i estat espanyol. I diu que això tracta dels que volen canviar per progressar i els que volen que no canviï res per a mantenir l’status quo. És una Marta Rovira especialment contundent, diferent de la que veiem habitualment, amb aquell tarannà serè i de parla pausada.
‘La gallineta’ de Llach
Marta Pascal tanca aquesta primera ronda d’intervencions: ‘Mariano Rajoy, votarem l’1 d’octubre’, diu en castellà perquè li entenguin totes les lletres. Diu que això no és cosa de radicals ni de revolucionaris, sinó de la bona gent que vol un futur de prosperitat, feina digna, escoles de qualitat… Pascal fa referència a una cançó de Lluís Llach i, només de dir el nom, la gent irromp amb un fort aplaudiment. La cançó era ‘La gallineta’ i Pascal s’atreveix a entonar les primeres notes perquè la gent acabi la tonada.
‘Ens veurem a les urnes’
L’acte té representació també de les Terres de l’Ebre i d’entitats de tot el país. Els seus portaveus surten a dir hola a la república catalana. Després d’alguna actuació musical, criden a l’escenari els representants de l’AMI, Òmnium i ANC, Neus Lloveras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament. Lloveras saluda la gent que no ha pogut entrar a la plaça, que és molta, segons l’organització. Com a representant dels municipis per la independència, Lloveras denuncia la persecució dels batlles i regidors que donen suport al referèndum i a la democràcia. ‘Volem que la gent es pugui expressar lliurement a les urnes. Ho farem. Votarem!’ I acaba la intervenció dient: ‘El dia 1 d’octubre ens veurem a les urnes!’
‘Això ja no ho atura ningú!’
Jordi Cuixart agafa el micròfon enmig de grans aplaudiments. ‘Bon vespre, Catalunya; bon vespre, Països Catalans!’ Ell sempre se’n recorda, de la nació sencera. I recorda també que aquest combat és un combat de democràcia. Mostra el domàs de la cara emmordassada. I diu: ‘Això ja no ho atura ningú!’ La plaça torna a tremolar. Repassa els municipis que finalment han decidit de cedir espais per a votar el dia del referèndum. Especialment, aquells que havien fet dubtar fins ara. I acaba la intervenció amb un nou ‘Visca els Països Catalans!’
Tarraco Arena es posa dempeus per Forcadell
El president de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Sànchez, comença recordant la figura de Carme Forcadell, la seva predecessora al capdavant de l’entitat. Els crits de ‘For-ca-dell’ tornen a posar a prova els fonaments de la plaça. Ella s’alça de la cadira i saluda emocionada. Cuixart al darrere, s’alça i convida la plaça a alçar-se per homenatjar la presidenta del parlament. Sànchez també recorda el president Mas, que també és aplaudit. Els xiulets es fan insuportables quan el president de l’ANC fa referència a Rajoy. ‘L’1 d’octubre, a les vuit del vespre, l’onada de llibertat serà imparable’, diu.
A continuació, estrenen l’espot de campanya de l’Assemblea. És aquest:
‘Tots posats al servei d’aquest poble!’
I ja és el torn del vice-president Oriol Junqueras, que és rebut amb aplaudiments, crits d’independència i flaixos. D’entrada, el micròfon enganxat a la galta falla i no el deixa començar. ‘Durant molts anys…’, comença l’historiador. El to didàctic, pedagògic, és el Junqueras de sempre. Tants anys de lluita i de cercar la democràcia i la llibertat, diu, a fe de Déu que ho hem aconseguit. ‘Tots posats al servei d’aquest poble!’, crida. Anuncia que ja són més de set-cents cinquanta els batlles que s’han posat al servei del referèndum. Cridòria i aplaudiments, barrejats amb crits de ‘vo-ta-rem’.
Els crits són més forts que mai quan explica que el president de la Comissió Europea ha dit que si el resultat del referèndum era positiu, les institucions europees acceptarien el resultat. I diu: ‘Allunyem de nosaltres qualsevol ombra de supèrbia, sabem que no tot és fet, però tot el que queda per fer depèn de nosaltres i que sortim a votar en massa l’1 d’octubre.’ Aquest és el missatge central de Junqueras: guanyar és a les nostres mans.
‘Què creieu que farem l’1 d’octubre?’
Arriba el moment de Carles Puigdemont. La cridòria es posa a l’estómac i s’hi remou. ‘Bona nit’ i els crits tornen a esclatar. Adhesió màxima i unànime. Saluda els querellats. Ningú no s’ha amagat de res, recorda Puigdemont. ‘Hem signat el decret, hem aprovat les lleis…’ Recorda que alguns van dir que no farien res de tot això. I que tampoc farien aquest acte. I afegeix: ‘Podríem fer dues vegades aquest acte veient la gent que hi ha a fora.’ Els crits es fan espectaculars quan diu: ‘I què creieu que farem l’1 d’octubre?’ ‘VO-TA-REM, VO-TA-REM’, i ho posem així en majúscules perquè no ho podem fer més gros. Quins brams!
‘Quina mena de gent s’han pensat que som? Som demòcrates. A Catalunya no prohibim actes ni tanquem webs. A Catalunya no tallem la llum. Ni als col·legis electorals ni a les llars i a les cases. A Catalunya, viurem i deixarem viure. Digueu a tothom que el dia 1 d’octubre tindrem una tria ben senzilla. Que no facin cas dels qui ens volen deixar a les fosques. Que agafin una butlleta de les moltes que hi haurà. I decideixin.’ Un crit final és seguit amb resposta a l’uníson pels assistents: ‘Visca Catalunya!’ ‘Lliure!’
Els guàrdies civils no s’han presentat. La campanya ha començat. Avui ens ha citat a Tarragona. Quinze dies per tot el país. Benvinguda, democràcia. Benvinguda, llibertat.
