Toni Albà: ‘Ja s’ha acabat això tan català de callar sempre’

L’actor i humorista Toni Albà llegirà demà el Merder 2016, el pregó alternatiu de les festes de la Mercè de Barcelona. És promogut des de les xarxes socials amb el suport d’entitats i empreses independentistes, arran de la tria del pregoner oficial que va fer l’ajuntament: Javier Pérez Andújar, l’escriptor que va comparar l’independentisme amb el règim dels aiatol·làs, entre més frases polèmiques. El pas dels dies s’ha anat carregant de controvèrsia, pel recel que desperta el gest de Toni Albà en el govern municipal. Això ha fet créixer l’expectació enormement i ni els organitzadors no saben quanta gent hi assistirà.

La performança –perquè el públic hi tindrà un paper, en la representació– començarà al Fossar de les Moreres i serà al pla de Palau on llegirà el pregó Toni Albà, caracteritzat de Felip V. Promet garrotades per a tothom i tots els partits i defensa l’acte com una protesta envers ‘un senyor que ha insultat dos milions de catalans’. Demà en sabrem el resultat final, però de moment, en aquesta entrevista, Albà ens n’avança coses.

—Com parlarà Felip V?
—Ostres! He mirat molts vídeos de l’època i he escoltat enregistraments radiofòniques. El problema és que són de fusta i no són gaire fiables. Llavors, he fet una recerca cromosomàtica i genètica i resulta que m’ha sortit una veu una mica nasal, que recorda molt un altre rei espanyol.

—Juan Carlos.
—Ens hi recordarà molt. El tinc molt per la mà i al final es tracta de riure i d’intentar fer riure.

—En el pregó hi haurà retrets per a tothom?
—Sí, perquè nosaltres no volem a enfrontar-nos a ningú. El pregó és una protesta perquè hi ha un senyor que ha estat escollit pregoner i ha insultat dos milions de catalans. Senzillament per això. Ja s’ha acabat aquest tarannà tan català i tan nostrat de callar sempre. S’ha acabat callar. Allò que et deien a casa: ‘Vinga va, deixa-ho estar, nen. Tu no t’hi fiquis, són així.’ Doncs no, s’ha acabat. Protestem. Podríem anar a boicotar actes. Però no és la nostra manera i fem un altre acte.

—Així doncs, és un acte de protesta.
—Sí, una protesta amb tota la raó del món perquè un senyor ve a fotre’ns un pregó a propòsit de Barcelona i les festes, i resulta que ha insultat els mateixos a qui vol fer el pregó. Doncs nosaltres farem una cosa divertida. Això és la llibertat d’expressió. I alerta, que jo defenso el seu dret de fer el seu pregó. Que el faci, però jo tinc el dret de protestar.

—Entenc que hi haurà alguna dedicatòria a Pérez de Andújar?
—Sí, és clar. Encara en retoco algunes coses, del text. L’he escrit amb prosa poètica, buscant rodolins. Espero que sigui simpàtic i punyent. Hi ha hagut tanta densitat de coses que han passat durant aquest regnat de la batllessa que he hagut de delimitar.

—Quina reacció us n’ha arribat, de l’ajuntament i de Barcelona en Comú?
—L’únic que sé és tot allò que es va publicant a la xarxa. Gent d’En Comú Podem o Podem que protesten perquè diuen que els ataquem. Però això que fem nosaltres és allò que han fet sempre ells. És a dir, un acte de protesta. Doncs nosaltres també en sabem. I que consti que es fan coses bé, amb generositat, però també n’hi ha que no.

—Us ha sorprès que tot plegat hagi aixecat polseguera.
—Allò que més m’ha sorprès és que, si aquest acte el féssim a Vilanova per carnaval, la gent ho trobaria la cosa més normal del món. M’han sorprès les reaccions que diuen que volem destruir. Però què diuen? Jo sóc un pallasso, em dedico a fer paròdies i a fer bufonades. És la meva feina i, senzillament, em vaig oferir perquè també estava indignat. No tiraré pedres a ningú.

—ERC i CDC també rebran?
—Jo repartiré a tothom. Repartiré tal com crec que haig de repartir. Amb alguns repartiré amb més simpatia i amb uns altres amb més sarcasme. Al cap i a la fi la meva feina, la del bufó, és de posar el dit a la nafra fins al punt on creus que pots. Sense mossegar-me la llengua, però sense arribar a faltar.

—Com serà la performança?
—Sortirem del Memorial 1714, al Fossar de les Moreres, i farem un recorregut pel carrer amb tota la comitiva: la Coronela i grallers, i tothom qui vingui. Aniré caracteritzat de Felip V, saludaré tothom, interactuaré amb la gent. I, un cop al pla de Palau, es farà el pregó.

—Allà on durant anys el cap del general Moragues va ser exposat en una gàbia per haver comès delicte de rebel·lió.
—Correcte. De fet, va estar exposat dotze anys al portal de Mar. Es va rendir després de la presa de Cardona, però amb unes condicions, tal com es feia abans després dels setges. I aquestes condicions no van ser respectades, ni amb ell ni amb el general Basset. Però, a més, el van arrossegar amb cavall, els van martiritzar, el van esquarterar i li van tallar el cap. I la seva dona passava cada dia pel portal de Mar i veia el cap del seu marit allà, durant dotze anys.

—Tindreu permís de l’Ajuntament de Barcelona per a fer tot el recorregut?
—Sí, en principi, sí. Al grup organitzatiu hi ha una advocada que s’ha ocupat de demanar els permisos. Pensa que som molts, des de gent que té una botiga fins a industrials i empresaris, que ens hi han aportat ajut econòmic. Hem hagut de llogar un escenari, un grup electrogen, focus, sonorització, vestuari… També necessitem seguretat, perquè no sabem quanta gent vindrà. Penàvem que vindrien tres-centes o quatre-centes persones, però amb els dies la bola ha crescut.

—No us ho esperàveu?
—És que se’ns ha escapat de les mans. La idea va néixer fa menys d’un mes que. Va ser arran d’una piuladora de Twitter que segueixo, que estava indignada amb l’elecció del pregoner d’enguany i va proposar que el fes jo perquè seria més divertit. ‘Si vols el faig’, li vaig respondre. Ara aquests dies ens hem conegut perquè ens hem reunit molta gent, hem fet comissions perquè tot això s’ha d’organitzar, i bé. Ha estat un sarau amb molta gent que no ens coneixem de res i amb una eficàcia que m’ha deixat astorat. Ja sabia que el voluntariat català funcionava, però no d’aquesta manera.