08.10.2015 - 13:04
|
Actualització: 08.10.2015 - 15:07
La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx (Stanislav, 31 de maig de 1948) ha guanyat el premi Nobel de literatura 2015, segons que acaba d’anunciar l’Acadèmia Sueca: ‘Per la seva obra polifònica, un monument del patiment i el coratge a la nostra època.’
Els seus llibres (‘La guerra no té rostre femení’, 1985; ‘Els últims testimonis’, 1985, ‘Els nois del zinc’, 1989, ‘Encisats per la mort, 1993; ‘L’oració de Txernòbil, 1997…) es consideren una crònica literària de la història emocional de l’era soviètica i postsoviètica. En català només n’hi ha un llibre traduït, ‘Temps de segona mà. La fi de l’home roig’, que la petita editorial Raig Verd té previst de publicar ben aviat.
Svetlana Aleksiévitx va néixer a la ciutat ucraïnesa de Stanislav, llavors a la Unió Soviètica, on el seu pare, militar bielorús, era destinat. Amb tot, va créixer a Bielorússia i el 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar de professora i en uns quants diaris. A la mateixa ciutat va exercir de corresponsal de la revista literària ‘Neman’.
Es va destacar amb entrevistes de testimonis de la majoria d’esdeveniments dramàtics del seu país, com ara la Segona Guerra Mundial, la guerra afgano-soviètica, la caiguda de la Unió Soviètica i l’accident de Txornòbil.
Perseguida pel règim d’Aleksandr Lukaixenko, va abandonar Bielorússia el 2000. La Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi va oferir-li asil i durant el decenni següent va viure a París, Gotemburg i Berlín. El 2011 va tornar a Minsk.
