26.01.2017 - 22:00
A les vuit del matí el conserge obre la porta i hi van a passar l’estona els nens que estan en règim d’acollida fins que comencin les classes a les nou, i pot ser que algun d’ells s’acosti a una de les lleixes i acabi tocant, i en el millor dels casos llegint, unes quantes pàgines. A les cinc de la tarda, hi aniran a fer repàs alguns alumnes que o bé van endarrerits respecte del grup o bé no tenen ningú que els pugui venir a recollir tan d’hora. Entre les nou i les cinc, si no està tancada, serà el lloc on aniran a parar els castigats sense pati, tant al matí com al migdia. I cap a les sis pot ser que s’hi convoqui una reunió de pares per explicar-los com seran les colònies de segon d’enguany. Abans que comenci el curs, sol ser el magatzem dels llibres de text i mitja escola hi passa per recollir la seva bossa de material. No hi ha pols perquè la sala és visitada cada dia feiner per un grup o altre, però els llibres surten poques vegades de les lleixes. És una biblioteca escolar. Les claus les té el conserge, com totes les altres de l’escola.
M’atreviria a dir ⎯pel que he pogut anar comprovant⎯ que la gran majoria de biblioteques escolars del país funcionen si fa o no fa així. I la culpa no és dels mestres, ni tampoc dels centres educatius i els seus equips directius. Hem de mirar més amunt, cap a Ensenyament, i també cap a Cultura, i preguntar-nos per què la figura del bibliotecari escolar va ser una de les primeres víctimes de les retallades ⎯figura que era recollida ja a la llei de biblioteques de 1993⎯, si les administracions sempre que poden s’omplen la boca amb la cosa del foment de la lectura. Com han de llegir, els alumnes d’aquests centres, si no tenen al seu abast una biblioteca com cal? No s’hi val a parlar de llibreries i de vals de no sé quants euros per als que fan sis anys durant aquest curs escolar. No estem parlant de vendre llibres, estem parlant de llegir-los, i de llegir-los bé, amb criteri.
Si volem lectors amb criteri, urgeix una campanya per actualitzar, reformar, polir i fer lluir les biblioteques de les escoles i els instituts. Ara mateix, les biblioteques dels centres escolars en la majoria dels casos depenen de si hi ha una persona amb bona voluntat i temps per dedicar-s’hi ⎯i bona voluntat i temps no són sinònims de criteri, sigui dit amb tot el respecte del món. La biblioteca escolar hauria de ser responsabilitat d’un bibliotecari amb formació, càrrec i sou decents per fer bé la seva feina. No ens serveix un mestre «motivat» que llegeix cinc novel·les a la setmana, va a la meitat de les presentacions de llibres de la ciutat i es compra (i llegeix!) tots els suplements literaris dels diaris ⎯no ens serveix, però de moment és «l’únic» que tenim i ja convé que en tinguem cura.
El bibliotecari no és un senyor (o una senyora, que hi ha més dones que homes en aquest gremi) que endreça llibres per gèneres i seu rere una pantalla i et diu quin dia li has de tornar l’exemplar que t’enduus en préstec. El bibliotecari tria títols, visita llibreries, organitza clubs de lectura, fa allò que en diuen «dinamitzar» i que vol dir inventar-se mil i una maneres de fer que entris a la seva biblioteca i et costi molt sortir-ne amb les mans buides.
Tornem a la biblioteca que us descrivia al principi, acostem-nos a un prestatge, triem un llibre a l’atzar, dos, tres, mitja dotzena, mirem-ne els crèdits… de quin any són els títols que trobarem? S’admeten apostes. Són de l’any que el mestre «motivat» va exhaurir les existències de paciència i va decidir que deixava de lluitar tot sol per un projecte que a la majoria ja li anava bé que portés ell, perquè a les escoles tothom va molt enfeinat i sempre hi ha un sarau o altre on calen mans voluntàries, que són sempre les mateixes mans, unes mans que un dia diuen prou.
Però si tinguéssim un bibliotecari escolar, titulat, ben pagat (posats a demanar…), que dediqués tota la seva jornada laboral (encara que fos reduïda) a ressuscitar la biblioteca del centre; si fos ell qui en tingués la clau i l’obrís cada matí a les vuit perquè els nens que hi entren en acollida poguessin començar el dia llegint un àlbum il·lustrat o una novel·la juvenil; si fos ell qui s’ocupés de vigilar els castigats mentre revisa i estudia els catàlegs de llibres i tria quins interessen al centre; si fos ell qui rebés els comercials de les editorials i no es deixés enredar per ofertes més dignes d’un hipermercat que d’algú que diu que treballa en l’àmbit cultural ⎯«si compres vint llibres, et regalem una pissarra nova», «si en compres cinquanta, una impressora» (no m’invento res)⎯; si tingués temps i matèria grisa per pensar activitats relacionades amb els llibres i la lectura; si les reunions de pares es fessin al gimnàs traslladant-hi unes quantes cadires plegables i la biblioteca estigués oberta fins més tard per als que volen fer els deures, llegir, passar l’estona fullejant un còmic o un atles…; si…, si… ⎯podria seguir però em sembla que ja s’ha entès.
No sé si tenim tots prou clar que hi ha nens que els únics llibres que tocaran seran els que els faciliti l’escola ⎯i estem tots d’acord que amb les tan criticades «lectures obligatòries» no n’hi ha prou, que cal educar el gust i bla, bla, bla⎯, potser perquè els seus pares ja fan prou de poder pagar el lloguer, l’aigua, la llum, etcètera, o potser perquè ells tampoc van tenir la sort d’anar a estudiar a un centre on un mestre heroi dedicava part del seu temps i tota la seva voluntat a la biblioteca. No sé si tenim prou clar, també, que no n’hi ha tants, de «motivats», i que a aquest pas un dia se’ns acabaran. Abans que això passi, que ens quedem orfes de bona voluntat i temps de franc, hem de recuperar la figura del bibliotecari escolar, que n’hi hagi un per centre, i així de retruc baixarà l’atur, es vendran més llibres (de pissarres i impressores se’n vendran sempre, no patiu) i alguns d’aquests futurs lectors un dia potser voldran ser bibliotecaris escolars ⎯si torna a ser una feina, és clar.
