Setze científics catalans de prestigi donen suport a Junts pel Sí

Setze científics catalans de renom internacional han escrit un manifest per donar suport a la coalició independentista Junts pel Sí. al text, titulat ‘Una bona oportunitat per la nostra ciència’, diuen que la candidatura és la millor opció per a mantenir la bona feina que ha fet fins ara la ciència catalana i augmentar els recursos a fi de millorar el sistema de recerca.

S’hi recorda que aquests darrers temps Catalunya ha capitanejat la producció científica del sud d’Europa gràcies a polítiques comunes de llarga durada, com ara el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, signat l’any 2008 per gairebé tots els partits i agents socials. Amb tot, creuen que tots aquests esforços no han anat acompanyats per part de l’estat espanyol. Exagerades reduccions del pressupost, la incapacitat de regular de manera més moderna la ciència espanyola, l’antiquada organització de les instal·lacions científiques de titularitat estatal i els continus entrebancs administratius són alguns dels entrebancs enumerats al manifest.

Llegiu el manifest complet a continuació:

«El sistema de ciència de Catalunya, en el seu conjunt, demostra contínuament les seves elevades capacitats. En gairebé tots i cadascun dels índexs en què hom pot mesurar la producció científica, el nostre país se situa al nivell de les principals potències europees, amb un clar lideratge al sud del nostre continent. En són bons exemples el continu lideratge català en els projectes atorgats per l’European Research Council o els programes marc europeus en el seu conjunt, o l’elevada presència dels nostres investigadors en els ‘highly cited papers’ que, any rere any, marquen les tendències en les principals àrees de coneixement.

Aquests bons resultats són el fruit de la labor de milers de persones, que cada dia treballen de manera incansable a les nostres universitats, centres de recerca i grans instal·lacions científiques. Una feina que ha gaudit d’un consens de país els darrers anys, amb polítiques de llarga durada i que s’han pogut consolidar amb un Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, signat l’any 2008 per gairebé tots els partits i agents socials, que reflecteix el compromís del país amb el coneixement.

Aquest esforç continu no ha estat del tot acompanyat, lamentablement, pels successius governs de l’estat. A les exagerades reduccions del pressupost en recerca de l’actual govern espanyol cal sumar-hi la incapacitat de regular de manera més moderna la ciència espanyola, des del CSIC fins a la governança de les universitats públiques, passant per l’antiquada organització de les instal·lacions científiques de titularitat estatal o els continus entrebancs administratius en les nefastes ‘auditories de projectes’.

Tampoc no va a favor de la ciència que la distribució dels recursos econòmics per a la recerca que fa el govern de l’estat no segueixi sempre criteris estrictament competitius, i que de vegades s’utilitzin criteris polítics subjectius per a decidir les prioritats. En contraposició a aquesta pràctica, la Comissió Europea és raonablement escrupolosa en aquest aspecte, i considera el mèrit i la qualitat com a principals criteris per al repartiment dels fons a la recerca. Aquestes maneres de fer són avui obstacles per a desplegar tot el nostre potencial com a país, i continuar un creixement en quantitat i qualitat, que no tenim garantit en el curt termini.

També cal prestar una elevada atenció al que sovint anomenem ‘innovació’: la capacitat d’un sistema de recerca per a generar coneixement que arribi al teixit productiu, generant riquesa i llocs de treball. Mentre en producció científica som en un nivell capdavanter a Europa, ens manquen recursos i instruments per ser capaços de fer el següent salt, on aquest coneixement generi creixement i desenvolupament econòmic i social per al conjunt de la societat, garantint un país amb més benestar i cohesió social. No hem tingut encara els instruments, ni segurament tampoc el temps, per fer aquest nou salt.

Tenim, per tant, una bona situació de partida: un sistema de recerca sòlid, basat en un gran compromís individual de milers de persones i un elevat consens polític. Un sistema fortament internacionalitzat, obert a la captació del talent i altament competitiu a nivell europeu. Però aquest sistema no podrà continuar donant aquests bons resultats, ni tampoc podrà fer el gran salt a la generació de progrés econòmic, si el nostre govern no disposa de les estructures que garanteixin de poder desplegar les polítiques adients. Per mantenir aquest alt nivell de generació de coneixement, i per traslladar aquest nivell assolit a una societat on l’economia del coneixement tingui un paper rellevant, i on l’avenç del coneixement derivi també en la creació de riquesa, ocupació i millora social.

En aquest context, les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre suposen una gran oportunitat per a la ciència que es fa a Catalunya. Vista la situació descrita, els sotasignats manifestem el nostre suport a la candidatura de Junts pel Sí, que considerem és la millor opció per poder mantenir la bona feina i el consens treballat durant tants anys, incrementar els recursos que la nostra ciència necessita, i dotar-nos de les estructures d’estat que garanteixin la consolidació i creixement del nostre sistema de recerca. Tot plegat per continuar en el bon camí iniciat ja molts anys, i que avui ens permet de parlar amb un moderat orgull del nostre sistema de generació de coneixement.»