01.09.2025 - 21:40
“Vaig dir que em reuniria amb el president Puigdemont quan toqués, i ara toca”, va dir ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa. Hi ha una persistència en aquesta expressió, “ara toca”, que ell mateix va titllar de “molt convergent” fa uns quants mesos, quan va respondre d’una altra manera quan visitaria a l’exili el seu antecessor: “Quan toqui”, s’aventurà llavors. Toca avui, un any tard, més d’un any després de la investidura d’Illa com a president. Toca avui, finalment, a un quart de cinc de la tarda, a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. Illa visitarà una exposició sobre el mil·lenari de Montserrat al Parlament Europeu i després, a porta tancada, es trobarà amb Puigdemont, que no tan sols li és un antecessor al càrrec, sinó que hauria de ser, de ple dret, el seu cap de l’oposició, però que encara avui és perseguit pels jutges espanyols.
La reunió s’inscriu en una lenta i progressiva operació per a rehabilitar públicament la figura del president Puigdemont, que els socialistes blasmaren durant molts anys. Va començar l’estiu del 2023, quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, constatà que necessitava els vots de Junts per Catalunya per a retenir el poder, i s’ha anat trenant amb titubeigs i dubtes. Una volta investit Illa, Puigdemont li va telefonar per a felicitar-lo. Va ser un gest breu i cordial que el govern es negà a confirmar i a valorar amb l’excusa que era una conversa privada. “La privacitat de les converses del president Illa la determina el president Illa; ell determina quina és privada i quina és pública”, va dir la portaveu del govern, Sílvia Paneque.
Ha estat fins ara un tema incòmode. En el primer any al poder, el govern d’Illa ha tingut a la nevera la qüestió de Puigdemont i ni en públic ni en privat no ha fet passes amb determinació. No hi ha hagut acostaments dignes de dir-se’n, més enllà d’una reunió fortuïta amb el conseller Lluís Puig, amb qui coincidí a la delegació, i de gests protocol·laris com la felicitació de Nadal. Aleshores, Illa va deixar caure que li agradaria que “tothom pogués ser a Catalunya”. De fet, el president ja havia estat a Brussel·les, per exemple, per atendre el Comitè de Regions, però havia evitat Puigdemont. “La reunió serà quan toqui. No em sembla anòmal”, digué Paneque aquella vegada. Junts, partit del president a l’exili, ho criticà llavors, com havia criticat també que es reunís amb tots els ex-presidents vius –llevat de Maragall, per raons òbvies– tret de Puigdemont, i que fins i tot es reunís amb presidents d’altres comunitats sense haver intercanviat més que una trucada amb el candidat de la segona llista més votada al parlament. Per això, Junts ho considera ara una maniobra oportunista.
De moment, Illa s’havia limitat a dir que volia que la llei d’amnistia s’apliqués de debò. Ara té una altra raó per a esgrimir-ho: a final de juny, quatre anys després de la concessió dels indults, el Tribunal Constitucional espanyol va declarar-la constitucional. Illa no ha dit explícitament que aquest detall fos clau per a explicar la reunió, però s’hi va referir per explicar per què “ara toca.” “L’amnistia ha estat una decisió difícil, de coratge per part dels qui l’hem presa, però que ha resultat positivament”, digué ahir en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. “És una bona decisió i com més aviat s’apliqui amb diligència i eficàcia –ho vaig demanar des del primer minut– ens anirà millor a tots, tant a Catalunya com a Espanya. Tots hem de poder desenvolupar la nostra tasca política sense cap restricció, totalment, plenament.” L’estat actual de les coses és enrevessat: el Tribunal Suprem va refusar d’aplicar-los l’amnistia per la malversació, de manera que Puigdemont i el conseller Toni Comín esperen que el Constitucional decideixi si els retira les ordres de detenció.
El “compromís històric” que Puigdemont va demanar als socialistes per a poder-hi pactar s’ha anat aigualint, però la incorporació de Junts a la vida política espanyola s’ha anat naturalitzat progressivament, tot i els antagonismes escenificats. Illa, històricament una de les veus més hostils contra l’independentisme dins el PSC, ha anat temperant el to d’ençà que és al poder. Durant la negociació de la investidura titllà Esquerra, de la qual necessitava els vots, de formació històrica i necessària. Ara ja equipara Puigdemont amb la resta de presidents, diu que tots “han intentat fer el millor per a Catalunya”, malgrat les diferències que hi pugui tenir, i assegura que li hauria agradat de tenir la reunió a Palau. “Tinc ganes de mostrar-los aquest respecte reunint-m’hi i, en el cas del president Puigdemont, d’allò de què hem d’enraonar n’enraonarem en privat”, va dir ahir.
És un canvi de to molt substancial. L’hostilitat d’Illa va arribar a l’extrem d’acusar Puigdemont –a qui també fa poc que es refereix per sistema amb el títol de president– d’haver fugit, i li retreia sovint que tenia comptes pendents amb la justícia. A final d’agost del 2018, quan se sabé que el president Quim Torra visitaria el seu antecessor, Illa, llavors secretari d’organització del PSC, va escriure: “La romeria del president Torra a Waterloo per veure Puigdemont demostra que es posa a les seves ordres. Puigdemont està pendent de judici i sentència, fet que paralitza l’activitat política a Catalunya.” El discurs també era molt dur contra l’amnistia, que aleshores va assegurar que no es produiria mai, però el paisatge polític –i la necessitat– li han anat alterant les prioritats.
La legislatura trontolla a Madrid. Puigdemont i Comín no han rebut l’amnistia. El català no és oficial a les institucions europees. El més calent és a l’aigüera en el traspàs de les competències en immigració. El principal interlocutor socialista dels aliats independentistes, Santos Cerdán, ha desaparegut del mapa, encausat per presumpta corrupció. Junts, que va prometre de cobrar per endavant, vol presentar un balanç més satisfactori que no pas aquest; Sánchez ha de treballar per al pressupost de l’any vinent. Una clau important per a interpretar el gest d’Illa, que va passar uns quants dies de vacances a l’illa de Lanzarote amb el president espanyol; almenys, ho és pel secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha estat taxatiu: “El president Illa fa allò que Pedro Sánchez li diu que ha de fer.” Junts, de fet, ha estat molt insistent en el fet que la reunió és una iniciativa d’Illa. Paradoxalment, “ara toca”, aquesta “expressió molt convergent”, tan aviat pot revelar acció com manca d’acció.
