Renfe perd la marca AVE a Europa per la insistència a presentar la documentació en castellà

Una negligència de Renfe per haver presentat la documentació en castellà dues vegades en comptes de fer-ho en anglès ha fet que perdés la marca AVE a la Unió Europea (UE). El Tribunal General de la UE ha desestimat el recurs de la companyia espanyola contra la decisió de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo), que li impedia de registrar la marca AVE per als seus trens a la UE.

Renfe ha precisat en un comunicat que encara conserva els drets sobre la marca en la classe 39, la que correspon al transport de passatgers, que és protegida totalment. La sentència del TJUE fa referència únicament a l’ús de la marca AVE a la classe 12, que es refereix als aparells de locomoció terrestre. D’aquesta manera, l’empresa argumenta que els usuaris dels trens no notaran cap diferència.

Tot va començar quan el ciutadà alemany Setphan Hanh, que es dedica a la venda de bicicletes elèctriques, va presentar un recurs argumentant que el logotip d’AVE s’assemblava molt al seu. Segons el diari Expansión, Hahn tenia una marca registrada amb les mateixes sigles. El 3 de desembre de 2012 l’Euipo va rebre una carta denunciant aquesta situació.

El 4 de febrer de 2014 l’Euipo va donar la raó a Hahn i va notificar la decisió a Renfe. A més, va donar-li l’oportunitat de fer al·legacions. Unes setmanes més tard, el 12 de març, Renfe va enviar un document amb els seus arguments redactat en castellà, però el procediment correcte és redactar-lo en anglès. El dia 18 del mateix mes, Renfe va tornar a enviar la documentació en castellà.

L’Euipo va respondre el 10 d’abril amb un fax per a reclamar la documentació en anglès i constatant l’error de forma. Renfe va incomplir el procediment i el 16 de maig l’Euipo va desestimar el recurs per defecte de forma. Aleshores la companyia va reaccionar i el 26 de maig va enviar els documents en anglès, però li van comunicar que el termini havia expirat.

Arran d’aquesta situació, Renfe va emparar-se en una figura prevista per la normativa de l’oficina europea anomenada restitutio in integrum, per la qual pretenia restituir els seus drets malgrat no haver presentat la documentació correctament dins els terminis establerts. Però aquest recurs només es pot invocar si es demostra que l’empresa va actuar ‘amb tota la diligència necessària’.

Renfe va justificar el fet de no haver enviat la documentació en anglès afirmant que no havia rebut el fax de l’Euipo per ‘problemes tècnics’. Però l’oficina europea va presentar com a prova el registre de l’enviament del fax, on es pot comprovar que Renfe sí que el va rebre correctament. Per tant, es va demostrar que Renfe no havia actuat amb diligència i que no pot demanar restitució de drets.

El pas següent van ser les al·legacions al Tribunal General de la UE, que ha donat la raó a l’Euipo i ha confirmat l’actuació negligent de Renfe. En un comunicat, el tribunal diu: ‘El Tribunal General considera que els elements de prova no permeten de demostrar que Renfe hagi actuat amb tota la diligència necessària requerida per les circumstàncies, sinó que, al contrari, Renfe tenia el coneixement de possibles incompliments.’