23.04.2016 - 22:00
Irlanda va celebrar per Setmana Santa el centenari de l’Alçament de Pasqua, la revolta armada a Dublín i rodalia que va encendre la lluita per la independència de l’illa. Tot i que la majoria de commemoracions es van concentrar aleshores, la data exacta del començament de la rebel·lió irlandesa fou el 24 d’abril de 1916, Dilluns de Pasqua aquell any.
A banda els actes oficials i commemoratius, per internet són molts els recursos que permeten de recordar la revolta. Google, per exemple, s’hi ha volgut sumar utilitzant algunes de les seves tecnologies més populars, com l’eina Street View. Dublin Rising 1916-2016 és un tomb interactiu que permet als internautes de recórrer i d’explorar els principals indrets, fets i personatges de la revolta de Setmana Santa d’ara fa un segle, en contra del domini britànic i en favor d’una república irlandesa. El tour virtual, narrat per l’actor Colin Farrell, porta els usuaris per una vintena de racons de la Dublín actual i del 1916, amb explicacions en àudio, fotografies, vídeos i declaracions de testimonis de l’època.
La radiotelevisió pública irlandesa, RTÉ, també ha aplegat en una secció especial del seu portal tot de recursos audiovisuals relacionats amb la memòria de l’Alçament de Pasqua. Així, hi ha testimonis directes de la revolta, el retrat d’alguns dels participants, relats de soldats britànics enviats a Dublín… i un mapa interactiu.
I el Digital Repository of Ireland, per la seva banda, ha preparat de cara al centenari aquesta pàgina s’ofereix ‘una reflexió dinàmica i multimèdia sobre la gent i els fets del 1916 i el seu llegat’, a través de fotografies, diaris, enregistraments, vídeos i objectes exposats a l’Arxiu Nacional d’Irlanda, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional Ireland i els arxius de RTÉ. S’hi poden descobrir exposicions en línia sobre el paper de les dones en l’alçament, l’extensió de la revolta fora de Dublín, els dirigents polítics…
Informació relacionada:
Entrevista a Cathal Brugha MacSwiney: ‘El nostre govern fou executat ara fa cent anys’
Entrevista a Paul Maskey: ‘Si guanyem, Irlanda serà la primera de reconèixer la Catalunya independent’
