03.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 04.11.2016 - 01:43
Mariano Rajoy s’encara a una legislatura en extrema minoria, segurament una de les situacions més difícils de qualsevol governant. Podria haver optat per un govern adient per a bastir ponts entre el PP i PSOE i Ciutadans. Però ha optat per demostrar-los que qui mana és ell. Ja ho va fer a la sessió d’investidura, quan maltractà repetidament els qui al final li donaven els vots per a ser primer ministre. Sembla que està molt segur que tots dos partits tenen més por de les eleccions que no dels tràngols que puguen passar donant suport a aquest govern. I si això és així, deu pensar, per quins set sou ha de mirar d’acontentar-los?
Sobre això, la llista dels ministres ofereix pocs dubtes. Si de cas, el d’Afers Estrangers, on sí que sembla que hi ha un canvi d’estratègia. La resta, tot és allà on era.
Hi ha tres ministres que salten. Els més desgastats de tots. Però els substituts són de la mateixa corda, tret del cas de Margallo. L’ínclit Fernández Díaz és substituït per un altre beat, amb nul·la experiència i situat políticament molt a la dreta de la dreta. I a Defensa, el substitut de Morenés és, ni més ni menys, María Dolores de Cospedal, en un dels gests més clars de mofa als seus aliats parlamentaris. La dona, ben enfangada, que es va enfrontar agrament al PSOE, quan digué que el cas Gürtel era ‘un invent de la policia política de Rubalcaba’, ara resulta que la fan ministra. Caram, caram.
Per una altra banda, en el nucli central i important del govern, l’equip econòmic responsable de les retallades, s’hi fan només canvis cosmètics i algun ball de competències, amb De Guindos que guanya pes i Montoro que en perd però que es manté a la cadira. La incorporació d’Álvaro Nadal a Energia, Turisme i Agenda Digital no canvia res, perquè fins ara era el cap de l’oficina econòmica del govern, perfectament arrenglerat, doncs, amb els seus ministres.
Si el PSOE i Ciutadans esperaven, doncs, algun senyal positiu per a poder justificar el seu vot en la investidura, em fa l’efecte que s’han quedat sense. I que, vist tot plegat, hauran d’anar preparant-se per a engolir gripaus, l’un rere l’altre. Rajoy ha volgut demostrar des del minut zero que és ell qui mana i que Ciutadans i PSOE són presoners seus. Una autèntica declaració de principis.