Raimon torna a Xàtiva: ‘Ja era hora!’

Al cap de cinc anys del darrer concert a la seva ciutat (sense suport institucional) i després d’anys de censura, l’ajuntament de Xàtiva ha homenatjat, finalment, Raimon. El cantant va oferir ahir el primer dels concerts que fa aquest cap de setmana al Gran Teatre de Xàtiva amb motiu del nomenament de Fill Predilecte de la ciutat i pels quals les entrades s’havien exhaurit la mateixa setmana que es van posar a la venda.

Amb un teatre ple a vessar i amb aplaudiments inacabables, Raimon va fer un repàs a la seva trajectòria acompanyat per un quartet de dues guitarres, un violoncel i un clarinet. Un quartet que només va deixar de tocar en un dels moments culminants de la nit: la interpretació de ‘Al vent’, amb només la veu de Raimon, la seva guitarra… i el públic, una part del qual es va posar d’empeus per aplaudir. ‘Jo vinc d’un silenci’ fou una altra de les cançons més corejades i aplaudides, a més de ‘Molt lluny’, de la qual Raimon digué que li costava interpretar-la a Xàtiva, ‘Andreu, amic’, ‘Veles et vents’, ‘He passejat per Valencià sol’, ‘Al meu país la pluja’ o La nit’.

El recital va arrencar amb ‘A l’estiu quan són les nou’, del darrer àlbum del cantant, ‘Punxa de temps’. Us l’oferim íntegra:

I va continuar amb ‘Si miraves l’aigua’, de l’àlbum ‘Rellotge d’emocions’, que també us oferm sencera:

Al concert hi van assistir representants de l’ajuntament de Xàtiva, encapçales pel batlle, Roger Cerdà, el primer tinent batlle, Miquel Lorente, i la segona tinent batlle, Cristina Sunyer. També hi assistiren amics del cantant, entre els quals un dels fills d’Andreu Alfaro, escultor i íntim amic de Raimon. Vam parlar amb tots ells, i amb altres assistents, acabat el concert. Vegeu-ne aquesta crònica en vídeo:

Dijous, el dia abans del concert, s’inaugurà l’escultura ‘La veu d’un poble. Homenatge a Raimon’, precisament d’Andreu Alfaro, donada per la seva família. Els fills d’Alfaro ho explicaven amb aquestes paraules: ‘Ens fa molt de goig de brindar aquesta escultura a la ciutat de Xàtiva i en felicitem l’ajuntament, perquè aquests reconeixements haurien de ser habituals: cal reconèixer els de casa.’