08.06.2017 - 19:00
|
Actualització: 08.06.2017 - 20:40
S’acosta l’hora de la veritat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, juntament amb el vice-president, Oriol Junqueras, anunciarà aquest divendres la data del referèndum i la pregunta. Ho faran just després d’una reunió extraordinària del consell executiu. El propòsit de fer un anunci col·lectiu és projectar la imatge d’una responsabilitat col·legiada. Des del moment que es faci l’anunci, l’estat espanyol podria emprendre més mesures coercitives. Però fins a quin punt? És plausible que el govern espanyol o la fiscalia actuïn contra el president o contra el govern simplement per un anunci verbal, per una declaració d’intencions amb una data fixa?
El decret de convocatòria del 9-N, el 2014, fou impugnat pel govern espanyol i suspès pel Tribunal Constitucional tan bon punt va sortir publicat al DOGC. L’estat es va moure de seguida perquè la iniciativa tingués el recorregut mínim i fos vista com un referèndum inconstitucional. Tenint en compte el marc legal espanyol.
Però demà al matí no es farà pas la convocatòria del referèndum. Això no arribarà fins al moment que hi hagi el nou marc legal català que ho reguli i ho empari, que doti la convocatòria formal de legalitat pròpia. Ara s’anunciarà quan es farà el referèndum i quina pregunta tindrà.
On es podria agafar la fiscalia?
La qüestió és si, tot i no haver-hi signatura, l’estat pot actuar penalment. La fiscalia pot actuar contra algú si considera que té intenció de cometre un delicte; no cal que l’hagi comès, sinó que declari que el vol cometre, o que cridi a cometre’l. Són figures com la proposició, la conspiració, la provocació, la incitació… Es pot perseguir i jutjar la preparació del delicte.
Vegem l’últim cas de persecució: la denúncia de la fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per haver acordat la licitació de la compra d’urnes. Ella i el director general del departament, Francesc Esteve, són acusats dels delictes de prevaricació, desobediència i malversació. Ara, cap d’aquests tres delictes no és susceptible de ser perseguit abans de ser comès, per la seva naturalesa mateix. Així ho veu Josep Costa, jurista i professor de teoria política de la UPF, consultat per VilaWeb. No tots els delictes es poden cometre en grau de temptativa; la temptativa de desobediència, o de prevaricació, seria molt agafada amb pinces.
Una altra cosa seria que acusessin el president de sediciós. Aquí sí que hi ha una figura delictiva que és la incitació a la sedició. La fiscalia s’hi podria agafar? El catedràtic de dret constitucional Joan Queral respon: ‘Incitació a la sedició? No ho seria, perquè una votació no és mai un aixecament públic. I la sedició requereix “alçament públic i tumultuari”. Una votació normal no és això. Ara, també hi van portar Joan Coma [a l’Audiència espanyola] per sedició. Per això ja no faig pronòstics.’
‘Aquí no es comet cap delicte’
Queralt diu que l’anunci de la data i la pregunta ‘no és res; no és cap acte jurídic de cap mena’. I afegeix: ‘Fins i tot proclamar la república des del balcó dubto que fos delicte. La proclamació, el gest. Una altra cosa és si se signen coses, i si es publiquen també… En un estat de dret hi ha molts pesos, contrapesos, garanties. Però ells, amb això, no hi tenen cap mirament.’ No considera, doncs, que l’anunci pugui ser constitutiu de cap delicte. Però tampoc no s’atreveix a fer cap pronòstic en aquest cas. ‘Jo continuo dient que el 9-N no era un delicte, i m’han desautoritzat. Hi ha coses sobre les quals pots fer un pronòstic: si hi haurà accions civils, penals… Aquí no es comet cap delicte, però com que ens trobem amb coses que no són raonables…’
El referèndum, sense tipificar
Finalment, el referèndum no és pas tipificat de delicte, en el codi penal espanyol. Arran de la proposta del president basc Juan José Ibarretxe de nou estatut polític per al País Basc el 2003, el govern d’Aznar va fer una reforma del codi penal. La reforma tipificava de delicte de desobediència la convocatòria d’un referèndum o d’unes eleccions sense permís de les corts espanyoles. La reforma establia una pena de 3 anys a 5 de presó i de 6 anys a 10 d’inhabilitació. Va ser aprovada el 28 de novembre de 2003. Més endavant, el govern de Zapatero va derogar-la, aquella reforma. De fet, al començament del procés d’independència, el diari El Mundo va arribar a demanar en un editorial al govern de Rajoy que tornés a tipificar com a delicte la convocatòria d’un referèndum sense permís de l’estat.
No passarà pas gaire temps entre l’anunci de la data i la pregunta i la primera resposta del govern espanyol. Ho sabrem a migdia, en la compareixença posterior a la reunió setmanal del consell de ministres.
Més informació:
