10.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 11.04.2017 - 13:17
El nou partit dels comuns ja és una realitat d’ençà de dissabte. La formació que comandaran Xavier Domènech i Ada Colau neix sense deutes i sense dependències de cap mena. Segons el codi ètic, Un País en Comú (el nom provisional del partit) ‘renuncia a finançar-se mitjançant crèdits bancaris que en puguin coartar la independència política’. Per tant, els deutes amb entitats financeres són totalment prohibits.
Els socis més joves de la formació, Barcelona en Comú, Equo i Podem (si s’hi acaba apuntant oficialment), podran acatar la norma sense dificultats. El cas d’ICV, el gat més vell de l’aliança, ja és més dubtós: el seu bagatge polític va acompanyat d’un deute acumulat de 10,5 milions d’euros.
Un País en Comú ha assegurat a VilaWeb que no es farà càrrec de l’historial dels seus membres: ‘És una partida nova. Comencem nets’, diuen. De totes maneres, afegeixen que ara com ara només s’ha constituït la direcció executiva i que hi ha molts detalls per concretar. ‘L’única cosa clara és que volem ocupar tots els àmbits polítics. Naixem amb l’objectiu de competir en les pròximes eleccions catalanes, però també a les municipals i generals’, diuen.
Sobre com afectarà la coalició en les finances dels partits membres no hi ha res decidit: ‘De l’administració de les subvencions per representació al parlament, al congrés… encara no se n’ha parlat.’ Tanmateix, asseguren que un País en Comú és una entitat totalment independent i que no tindrà cap lligam amb les direccions d’ICV, BComú, Podem i Equo.
Quin deute té ICV i amb qui
El deute d’ICV és d’11,5 milions d’euros, segons l’última liquidació de pressupost publicada (2015), però havia arribat a 16 milions el 2011. Gran part del passiu és a les mans d’entitats bancàries, i es desglossa així: CaixaBank, 10,07 milions; Catalunya Caixa, 830.000 euros; Banc Sabadell, 100.000 euros. A tot plegat, cal afegir-hi prop de mig milió d’emissió de préstecs amb particulars.
L’actual secretari de Finances del partit, Rafa Duarte, explica a VilaWeb que el deute va començar a créixer a final dels anys 1990, quan es van comprar locals per establir-hi seus. El principal esforç econòmic es va fer l’estiu del 2011, quan es va adquirir un local de mil metres quadrats al passatge del Rellotge de Barcelona: la seu nacional d’ICV. Aquesta compra i la reforma corresponent van costar 6,7 milions, dels quals encara se’n deuen 4,8.
Tanmateix, Duarte puntualitza que segons dades del mes passat el deute total d’ICV s’ha reduït a 10,5 milions, la major part d’hipoteques. La xifra és molt alta comparada amb el pressupost del partit, que és d’uns 2,2 milions, però el secretari recorda que tenen una trentena de seus en propietat –cinc a Barcelona–, valorades en uns 8,5 milions. A més, assegura que moltes de les taxacions dels immobles són de final dels anys 1990 o començament dels 2000, de manera que en el context de revaloració d’avui és possible que la diferència entre actius i passius s’escurci molt.
El pla de viabilitat econòmica d’ICV consisteix a amortitzar anualment entre 500.000 i 600.000 euros de deute, sempre que no hi hagi imprevists com ara convocatòries electorals avançades. L’estratègia no inclou la venda de propietats, però Duarte afirma que anteriorment ja s’han venut alguns actius, sobretot fora de Barcelona. I afegeix: ‘A diferència d’alguns altres partits, a nosaltres les entitats bancàries no ens han fet cap quitament.’
El nou partit i el finançament
Un País en Comú no es fa càrrec del passiu dels membres, però Duarte avisa que tampoc dels actius: ‘No hi ha deutes ni propietats.’ Per això creu que la nova direcció ha de sospesar molt bé l’aspecte econòmic del nou partit i dels socis. ‘No és tan senzill com deutes sí o deutes no.’
Explica que la coalició –amb uns altres noms– ja fa anys que treballa en alguns ajuntaments. ‘Cada municipi és un món’, diu. En alguns llocs la seu és de lloguer, en uns altres, propietat d’ICV o d’EUiA. Per això demana que es fixin línies d’actuació, però analitzant individualment aquests casos.
En cas que Un País en Comú opti per la ruptura radical en matèria de finançament i, per tant, es quedi totes les subvencions per representació, Duarte creu que la direcció d’ICV haurà de decidir noves estratègies per encarar el deute, perquè les subvencions representen el 69% del pressupost d’enguany (1,5 milions).
És una hipòtesi que ara mateix no es preveu, perquè Un País en Comú acaba de néixer, però entre les noves fonts de finançament hi hauria sobretot la venda de locals o el micromecenatge. La venda de tots els actius i la liquidació posterior del partit és una hipòtesi extrema, que tampoc no es preveu.
El mirall trencat de Catalunya Sí Que es Pot
El sistema de finançament del nou partit no ha de ser en cap cas com el de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), basat en percentatges per representació dels partits membres. Segons Duarte, CSQP no és ni una coalició: és una sortida d’emergència per a representar un espai polític concret durant les eleccions del 27-S. ‘No ens hi podem emmirallar. És un fet conjuntural’, diu.
El 27-S va alterar seriosament els plans econòmics d’ICV. El partit va passar de tenir deu diputats al parlament a tenir-ne només quatre. Van haver d’estrènyer la bossa per poder pagar el seu deute. Van reduir personal –treballadors orgànics i assessors– i també es va retallar el pressupost destinat a acció política: actes, propaganda, etc.
