Quim Forn, un activista sense por al capdavant dels Mossos

‘La independència és l’única alternativa a la desaparició del país.’ Amb aquesta contundència s’expressava el nou conseller d’Interior, Joaquim Forn (Barcelona, 1964), en una entrevista a VilaWeb. Forn, com el president Carles Puigdemont, sempre ha format part del nucli independentista de l’antiga Convergència.

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 va ser un dels activistes que van organitzar la campanya ‘Freedom for Catalonia’, que maldava per donar contingut polític a un esdeveniment que les autoritats espanyoles volien gris i anodí. ‘Volíem que es veiés que Catalunya era una nació sense estat’, va explicar al diari Ara.

El dia de la inauguració de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el públic va rebre Juan Carlos I i Sofia amb xiulets, mentre els pamflets de ‘Freedom for Catalonia’ corrien de mà en mà. Els membres del grup van entrar banderes i pancartes reivindicatives a l’estadi, tot i els controls de la policia espanyola, que fins i tot esquinçava senyeres.

L’any 2000, quan ja era regidor de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, va participar en les protestes contra la desfilada de l’exèrcit espanyol a Montjuïc, que va presidir el rei espanyol. Durant la manifestació, un agent de policia li va trencar un braç.

Forn ha estat regidor de CiU i el PDECat d’ençà del 1999. Quan Xavier Trias va esdevenir batlle (2011), es va convertir en el seu home fort. Va ser nomenat primer tinent batlle i es va fer càrrec de la guàrdia urbana en un dels moments més complicats del cos. La cúpula era una constant font de polèmiques, després del govern de Jordi Hereu. Des del càrrec també va haver de fer front a una qüestió de gestió complicada: l’expansió de la venda ambulant i els manters.

D’ençà que Colau governa a Barcelona, Forn s’ha erigit en el líder de l’oposició. Ha estat molt crític amb la gestió de l’habitatge i del turisme, però també amb la projecció exterior de la ciutat: ‘El seu esforç de projecció no sempre va lligat a la capitalitat de Catalunya’, ha dit. L’any passat va arribar a amenaçar de presentar una moció de censura que no es va acabar formalitzant.

Ara, la seva experiència en temes de seguretat, i l’independentisme de pedra picada, han estat les credencials que l’han menat a convertir-se en el conseller que assumirà la comandància dels Mossos d’Esquadra abans del referèndum del primer d’octubre. El Departament d’Interior és un lloc clau que requeria un perfil polític ferm i proactiu.

Jordi Jané, el seu antecessor, ha estat un home ben rebut dins el món policíac, sobretot després d’aconseguir de convocar la Junta de Seguretat de Catalunya i d’obrir la convocatòria de noves places de mossos, tot i l’oposició del govern espanyol. Tanmateix, el seu perfil estàtic no encaixa en el tram final del procés.