21.06.2016 - 19:59
|
Actualització: 22.06.2016 - 09:07
Daniel de Alfonso Laso va aterrar a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) el 2011, després de la mort sobtada del fiscal David Martínez. Va ser proposat pel govern d’Artur Mas, perquè era benvist pel PP, el PSC i CiU. En la votació, ICV i ERC es van abstenir i Solidaritat per la Independència i Ciutadans hi van votar en contra.
Segons que diu la biografia publicada a la web de l’OAC, De Alfonso va néixer a Madrid i és llicenciat en dret a la Universitat de San Pablo CEU. En el moment de ser proposat com a director d’aquest organisme de la Generalitat havia acumulat vint-i-un any d’experiència com a jutge. Era destinat a la secció setena de l’Audiència de Barcelona i treballava en qüestions de dret penal.
El cas més mediàtic en què va treballar va ser el del Maremàgnum de Barcelona. Va presidir el tribunal que va condemnar a tretze anys de presó els dos porters de discoteca i un vigilant de seguretat per la mort del jove equatorià Wilson Pacheco, l’any 2002.
Ha estat membre de l’Associació Professional de la Magistratura, una de les cinc associacions professionals de jutges més grans de l’estat espanyol, d’ideologia conservadora. Actualment, no se sap que tingui cap afiliació.
A l’article publicat a VilaWeb, Per què vam votar contra el nomenament de Daniel de Alfonso, Uriel Bertran explica que el cap de l’OAC era considerat una persona tèrbola, molt vinculada a l’espanyolisme ranci .
