Què se celebra per la Segona Pasqua?

Avui, dilluns, es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada, Pasqüetes…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però hom creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

En el calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen els aplecs. Segurament perquè el bon temps s’acosta, es fa l’aplec dels francesos a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. Per aquestes dates també es fa festa major a Sant Feliu de Pallerols, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per ‘mata-degolla’, pel ball de turcs i cavallets que s’hi fa.

Finalment, a Barcelona hi perviu la festa dels Cors Muts, una tradició molt curiosa en què diverses agrupacions corals que ja no es dediquen al cant surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles d’una mida exageradament gran.