Què pot implicar la recusació de Forcadell contra els magistrats del Tribunal Constitucional?

Aquest matí la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha presentat una recusació contra tots els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) per ‘falta d’imparcialitat’ i per a garantir el seu dret de defensa. A efectes pràctics, la maniobra impedeix que el TC pugui emprendre cap actuació fins que no hagi resolt la recusació i, per tant, endarrereix l’execució de les decisions que el tribunal pugui prendre contra el parlament i el govern.

La llei del TC no preveu exactament com ha d’actuar quan se’n recusen tots els magistrats. La norma només recull que quan un jutge és recusat la resta de magistrats resolen la recusació. En aquest cas, com que la recusació afecta tots els jutges, no és clar quin procediment cal seguir.

El ple del TC és reunit aquesta setmana, tot esperant els previsibles recursos d’inconstitucionalitat que hi faci arribar el govern espanyol contra la llei del referèndum, la llei de transitorietat i el decret de convocatòria de l’1-O. És previst que els magistrats estudiïn ara l’actuació que hauran de seguir.

El jurista Josep Costa –consultat per VilaWeb– ha confirmat que no hi ha solució davant la recusació de tots els magistrats. ‘Només podran resoldre-la ells, potser no admetent-la directament’, ha dit.

Els advocats de Forcadell han explicat que amb la recusació el TC resta inhabilitat per a prendre cap decisió envers la presidenta i els membres de la mesa fins que ho hagi resolt, atès que el tribunal ha estat part del procediment sobre la constitucionalitat de les lleis votades al parlament.

La legislació internacional defensa que tota persona té dret a un tribunal ‘independent i parcial’. Per tant, la iniciativa de Forcadell també obre la via a acudir als tribunals de la Unió Europea per la falta de garanties processals en les possibles actuacions del TC contra ella i contra els membres de la mesa.