Què faran els Mossos d’Esquadra si reben l’ordre d’actuar contra la independència de Catalunya?

Els Mossos d’Esquadra van rebre la setmana passada l’ordre d’actuar en cas de qualsevol indici de delicte de sedició en relació amb el procés sobiranista. El fiscal de l’Audiència espanyola va enviar una comunicació a la policia de Catalunya demanant que l’informés de qualsevol indici de delicte contra les institucions de l’estat. L’estat posa la policia catalana al bell mig de l’huracà del procés d’independència. Amb quina intenció? Què poden fer els agents en aquesta situació? Quin marge d’actuació tenen? Quina llei obeiran si es produeix la transició cap a un nou estat? Per respondre aquestes preguntes i més, hem parlat amb el catedràtic de dret constitucional Joan Lluís Pérez Francesch, que dirigeix el Grup de Recerca sobre Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

—Els Mossos han rebut instruccions d’actuar contra possibles delictes de sedició. Un graó més en l’ofensiva de l’estat?
—Van apujant el to de l’amenaça i del llenguatge. Es comença parlant d’independència, després es parla de secessió i, finalment, la sedició. La sedició té associats uns càstigs brutals. Moltíssims anys de presó. És el pitjor delicte per als espanyols, perquè és trencar l’ordre constitucional en un sentit destructiu. És anar contra l’estat per trencar-lo. No caldria fer servir aquest llenguatge. No tot desacatament és sedició. Es pot desacatar sense pretendre alterar l’ordre constitucional en un sentit molt greu.

—La independència sí que implica una alteració de l’ordre constitucional.
—És clar. És impossible de declarar la independència sense saltar la constitució espanyola. Però en la política el llenguatge és important. És difícil de trobar solucions als problemes polítics quan fas servir termes com ara ‘sedició’. Hi ha d’haver una clara voluntat d’elevar el to de l’amenaça. Fins ara no han començat a fer córrer aquesta amenaça. És perquè ara veuen més a prop allò que ells anomenen ‘el desafiament’.

—Què poden fer els Mossos d’Esquadra amb una instrucció judicial de la fiscalia? Poden no fer-ne cas?
—Els Mossos, com a policia integral, han de seguir les instruccions dels jutges i els fiscals en qualsevol procediment penal. Això és la teoria general. Després, en cada cas concret, cal veure quina interpretació es fa d’aquestes instruccions judicials en el context d’una estratègia de mirar d’alterar els ànims. Però d’entrada tenen l’obligació d’obeir les ordres dels òrgans judicials.

—Però el cos de policia també té una dependència política de la Generalitat. Pot rebre instruccions contràries a les judicials?
—No. La dependència de la Generalitat és administrativa. En el cas dels procediments judicials qui pot ordenar actuacions als Mossos és l’administració de justícia. La direcció del cos dels Mossos d’Esquadra pot intervenir en la manera d’actuar dels agents. Pot fer una interpretació matisada d’una ordre d’actuació. Però la funció de la policia és complir allò que indica el fiscal o el jutge.

—Per entendre’ns: els Mossos d’Esquadra pertanyen administrativament a la Generalitat, però en els casos judicials obeeixen ordres dels òrgans de l’estat espanyol.
—És que ara tan sols hi ha un codi penal, que és l’espanyol. La policia és responsable de complir i de fer complir les lleis. Si les lleis existents són les espanyoles, no poden pas actuar d’acord amb unes altres lleis que encara no existeixen. I han de complir les ordres del sistema judicial responsable d’avaluar el compliment de les lleis. I de sistema judicial només n’hi ha un. Encara no hi ha un poder judicial català autònom o independent de l’espanyol. En un possible estat català sí que hi serà, però ara no hi és. Tan sols hi ha un circuit judicial a l’estat espanyol.

—El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra va ordenar la setmana passada que totes les actuacions referents a possibles delictes de sedició havien de passar per les seves mans. Quin sentit hi doneu, a aquesta ordre?
—És un missatge per a tranquil·litzar els funcionaris del cos de policia perquè serà ell qui interpretarà i assumirà tota la responsabilitat sobre aquesta qüestió. Serà ell qui donarà ordres sobre què fer en cada cas. Cal recordar que els Mossos d’Esquadra són un cos amb estructura jeràrquica. El comissari en cap serà el responsable d’interpretar les ordres judicials i els possibles delictes tipificats en el codi penal espanyol en relació amb el procés independentista. Vol tranquil·litzar i protegir els agents perquè no siguin acusats de prevaricació ni de desacatament.

—Alguns agents i sindicats havien mostrat preocupació per aquesta situació d’interinitat legal…
—És normal. La seva feina és complir i fer complir la llei vigent. I, a la vegada, complir ordres dels superiors. Cal que el cos tingui clar quins són els criteris que s’aplicaran. Un agent de policia actua com a representant del poder públic. I en un cas com aquest, no queda clar que pugui adduir objecció de consciència. Ni en l’un sentit ni en l’altre.

—Ens podem trobar que siguin mossos els qui vagin a detenir el president Mas o la presidenta Forcadell?
—Podria passar. Si és una ordre directa del poder judicial, la policia l’haurà d’executar. En tot cas, podrà fer-ho d’una manera o d’una altra. Vull dir que una detenció es pot fer discretament o amb gran espectacle mediàtic. Ho hem vist amb els escorcolls de la seu de CDC. Pots avisar la premsa o pots optar per ser discret.

—La Guàrdia Civil i la policia espanyola també poden actuar per ordre judicial a Catalunya.
—Sí. No només els Mossos d’Esquadra són policia jurídica aquí. De fet, determinats delictes de gravetat, que puguin atemptar a la unitat d’Espanya, de caràcter terrorista o relacionats amb el crim organitzat, són competència de l’Audiència espanyola. Si tenen contingut econòmic, se n’ocupa la Guàrdia Civil i, si no, es tendeix a ordenar l’actuació de la policia espanyola. Les disputes en aquest sentit són habituals. Els Mossos sempre han reivindicat de poder ser la policia de referència en els casos de delictes delimitats a Catalunya. El criteri de repartiment d’ordres de l’Audiència espanyola no és gaire clar. Recordem que fa poc que hi va haver aquella pugna entre Mossos i policia espanyola pel cas del sabotatge al TGV.

—Una ordre de detenció als mossos d’un càrrec públic català pot tenir una intencionalitat política…
—Evidentment. Jo aquí hi veig el risc de voler guanyar humiliant. Parlo de l’estat espanyol. Aquesta actitud que ja coneixem. Si busquen això, el millor que poden fer és utilitzar els Mossos d’Esquadra contra l’independentisme. Mirar de crear més divisió entre els sobiranistes.

—Com actuarà la policia en el moment d’instaurar la nova legalitat catalana emanada del mandat democràtic del 27-S?
—Amb els mossos passarà com amb qualsevol funcionari. Si no hi ha un procés negociat de transició legal, hi haurà moments que l’aplicació d’una llei entrarà en contradicció amb l’aplicació d’una altra. Un funcionari que actuï segons una legalitat podrà ser acusat de no acatar l’altra. El dret no té resposta, per a això. És una qüestió política que exigeix una negociació política. Si ho volem interpretar jurídicament, haurem de fer un altre plantejament. La pregunta no té solució des d’un punt de vista jurídic.

—És un xoc de legitimitats.
—Exacte! És molt difícil de preveure com es decantarà aquest xoc. Caldrà veure quina legitimitat té més força. El poder coercitiu emana de la legitimitat democràtica, en les societats actuals. Un poder pot imposar la seva llei si la societat que pretén governar li reconeix aquesta força. El dret és una conseqüència de la política i de la correlació de forces. Si la meitat d’una societat no reconeix el poder coercitiu del govern, és molt difícil d’instaurar una nova legalitat i fer-la complir. Amb tot, ara mateix tan sols es poden fer especulacions. Suposicions teòriques. Des del punt de vista jurídic, què faran els mossos i la resta de funcionaris és una incertesa.

—És allò de dir que la sobirania no es proclama sinó que s’exerceix?
—El concepte de sobirania no ha de ser una discussió jurídica. És un element factual. La tens o no la tens. Ets sobirà si pots exercir sobiranament. La nova legitimitat catalana ha de sustentar-se en un poder fàctic. No serà fàcil de construir la nova sobirania des d’una posició de feblesa. El camí de la desobediència, que darrerament s’ha posat damunt la taula, sovint amaga la manca de força per a imposar la nova legitimitat.