Que el català siga una llengua prescindible

  • «Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible»

Vicent Partal
25.08.2016 - 22:00
Actualització: 26.08.2016 - 02:41
VilaWeb

Els recomane que llisquen la conversa que Josep Rexach ha tingut amb el notari d’Elx Lluís Olagüe, que involuntàriament ha viscut un episodi que apuja el llistó dels atacs a l’estat espanyol contra la llengua catalana, de fet contra totes les llengües que no siguen el castellà.

El senyor Olagüe ha estat arrossegat a una polèmica ben viva i ha quedat atrapat en un laberint jurídic únicament per haver gosat demanar que li arribara la documentació oficial en català. Amb un judici pel mig el resultat final fa feredat: li comuniquen que com que sap castellà no hi ha cap motiu per a demanar res en català. Ai caram.

Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible. L’argument diu que la constitució espanyola obliga tots els espanyols a saber castellà. I que per tant ningú no pot al·legar oficialment que no el sap. Menys encara en el cas d’un notari. I a partir d’això ho resol afirmant que, ja que sap castellà, no hi ha cap motiu d’indefensió si es viola el seu dret de rebre la informació en català, dret sancionat en aquest cas concret per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. És a dir: com que és evident que saps castellà el català no és pas necessari.

L’anècdota de moment és personal, però s’inscriu en una tendència ben visible a transformar el català en una llengua prescindible. Tendència que implica un canvi radical. Ens proposen la transformació del concepte que totes dues són llengües oficials en una relació asimètrica en què hi ha una de superior i una de secundària. Aquella cosa ridícula que el castellà és oficial mentre que el català és cooficial i prou. Aquest és el camí que volen seguir i ací és on ens volen portar.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor