Què cal per a fer un referèndum: manual d’instruccions

Des de divendres passat, totes les mirades són posades en el dia 1 d’octubre. Per arribar a aquell dia amb la feina feta per a poder votar de manera efectiva i concloent, hi ha un seguit de passos que cal fer aquests tres mesos vinents. Quant al referèndum d’independència, s’ha parlat de moltes qüestions particulars. De les urnes, del vot exterior, del cens, de la base legal, etc. En aquest informe volem oferir una mirada completa a les tasques i aspectes que cal tenir en compte per a fer el referèndum que han anunciat el president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras. Abans de tractar-les d’una en una, vegem quin és el calendari orientatiu que estableix la fixació de la data de l’1 d’octubre.

Calendari del referèndum
9 de juny: anunci de data i pregunta;
30 d’agost: aprovació de la llei de referèndum i/o de transitorietat;
4 de setembre: signatura del decret de convocatòria del referèndum;
11 de setembre: diada nacional;
14 de setembre (vespre): actes de començament de la campanya;
15 de setembre: primer dia de campanya;
29 de setembre: tancament de la campanya;
30 de setembre: jornada de reflexió;
1 d’octubre: votació.

Aquest calendari orientatiu anirà farcit de dates més concretes quan s’aprovi el reglament que regularà la convocatòria del referèndum. Aleshores, hi haurà dates de publicació del cens, d’al·legacions dels ciutadans, de constitució de la sindicatura electoral (o junta), de publicació del cens electoral… De moment, repassem tots els aspectes i elements que s’han de preparar, habilitar, comprar o anunciar per a poder votar l’1 d’octubre en un referèndum sobre la independència.

Llei
L’element imprescindible per a poder convocar i organitzar un referèndum és que hi hagi una base legal que ho permeti. El parlament va aprovar el 2010 una llei de consultes populars per via de referèndum que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. Més endavant, el setembre del 2014, va aprovar la llei de consultes populars no referendàries i més formes de participació ciutadana, que també va ser parcialment suspesa pel TC. Per tant, la convocatòria del referèndum exigeix ara l’aprovació d’una nova llei que habiliti el govern per a organitzar-lo. Tan sols queda per decidir si aquesta llei del referèndum s’aprovarà conjuntament amb la llei de desconnexió o si anirà sola. La llei del referèndum definirà el marc legal, el procediment, els òrgans i els terminis que caldrà complir per a poder arribar al dia de la votació.

Decret de convocatòria
Amb la llei aprovada, el govern haurà d’exercir les funcions que li seran atribuïdes legalment pel parlament i activarà formalment els mecanismes del referèndum amb un decret. Un dels criteris que s’ha acordat per a la signatura d’aquest decret és que es farà de manera col·lectiva, és a dir, signarà tot el govern. L’objectiu de la signatura col·lectiva és evitar que l’actuació repressiva de l’estat espanyol pugui focalitzar-se contra el president.

Cens
Qualsevol procés electoral o de referèndum exigeix que es defineixi el cos electoral cridat a participar. Aquest és un dels aspectes més delicats del referèndum, perquè l’estat espanyol, que té el cens electoral habitual, no està disposat a col·laborar-hi. Per tant, el govern haurà de trobar alternatives a la cessió del cens per part de l’estat. S’han estudiat algunes opcions. Per exemple, un cens fet sobre la marxa de les votacions segons el qual caldria registrar-se abans de votar. O l’opció de basar-se en el padró municipal. O en les dades que posseeix l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Puigdemont i Junqueras han dit fa poc que hi hauria un cens i que coincidiria amb el cens electoral habitual.

Sindicatura electoral
Tot procés electoral o consultiu ha de tenir un arbitratge allunyat de les parts interessades. A l’estat espanyol, aquesta funció la fan les juntes electorals –la central o les de zona segons cada elecció. En el cas de Catalunya, que no té una llei electoral pròpia, caldrà que la llei de referèndum estableixi la creació d’una sindicatura electoral que vetlli pel bon funcionament i per la resolució dels conflictes que puguin sorgir durant el procés previ i posterior del referèndum. L’haurà de conformar un nombre determinat d’especialistes, acadèmics i experts en política, sistemes democràtics, dret i funció pública.

Campanya institucional
El govern haurà d’impulsar una campanya de difusió de la convocatòria del referèndum per assegurar el dret d’informació dels ciutadans cridats a participar-hi. Ha de ser una campanya neutral sobre el referèndum, que expliqui què es decideix, quan i com s’hi pot participar. Aquesta mena de campanyes és de publicació o d’emissió obligatòria i gratuïta pels mitjans de comunicació amb difusió al territori afectat. És possible, com ja va passar el 9-N, que alguns mitjans d’obediència espanyolista es neguin a emetre o a reservar aquests espais de campanya institucional. La sindicatura electoral haurà d’obrir expedients a qui no compleixi la llei en aquest sentit i cursar la denúncia pertinent.

Campanya pel sí i pel no
L’altra campanya que ha de facilitar el govern és la dels defensors del sí i dels defensors del no com a possibles respostes del referèndum d’independència. En aquest sentit, com ja es va fer a Escòcia, caldrà crear la plataforma del sí i la plataforma del no, que seran responsables d’administrar el finançament públic destinat pel govern a la campanya. En el cas del sí, és de preveure que la plataforma aplegui les entitats sobiranistes i els partits. Caldrà veure qui es fa càrrec de la plataforma del no si la consigna dels partits és de boicot. Sigui com sigui, hi haurà una dotació econòmica a disposició dels que vulguin fer campanya per cridar a votar no a la independència. Serà la sindicatura electoral que haurà de controlar i auditar que els diners han estat destinats als objectius reals de la campanya.

Quòrum i majories
No hi ha cap normativa ni cap criteri internacional establert en relació amb el quòrum i amb les majories necessàries per a donar per vàlid el referèndum o un resultat concret. No és previst que la llei ni el decret de convocatòria estableixin aquest quòrum ni aquestes majories. Amb tot, el resultat guanyador serà aquell que superi d’un vot la meitat dels vots emesos (50% + 1). El quòrum de participació és el que determinarà la força vinculant del referèndum, però serà una qüestió més política que no pas tècnica. Algunes veus han demanat que es deixés clar d’entrada quina participació es consideraria bona, mentre que algunes altres han alertat que això pot afavorir la campanya del boicot dels contraris a la independència.

Observadors internacionals
Tant la campanya com la jornada de votació han de comptar amb un equip d’observadors internacionals que garanteixi que el procediment ha estat net, que tothom ha tingut opció de votar en igualtat de condicions i que l’administració i els voluntaris implicats en l’organització del referèndum han garantit la neutralitat del procediment. Els observadors internacionals, amb neutralitat i transversalitat, han de validar que la votació i el recompte s’han fet amb pulcritud democràtica.

Vot exterior
Aquesta és una altra de les qüestions delicades del referèndum. El govern diu que maldarà per facilitar que els catalans que viuen a l’estranger puguin votar. El govern espanyol ha entrebancat aquests últims anys el vot dels catalans residents a l’estranger en cada convocatòria electoral. El cens de residents a l’estranger –o cens electoral de residents absents (CERA)– és propietat del govern espanyol i sense acord pel referèndum és complicat que el govern de la Generalitat el pugui obtenir.

Hi ha alternatives com ara la utilització del registre de catalans residents a l’exterior. Caldrà veure si aquest registre garanteix la participació de tothom qui vulgui votar l’1 d’octubre o si cal trobar una solució alternativa. La manera més pràctica que té el govern de facilitar el dret de vot dels residents a l’estranger és mitjançant el vot electrònic. El conseller Romeva ha dit recentment que treballa per assegurar que el vot des de l’estranger sigui possible.

Vot per correu
Com passa en les eleccions ordinàries, el govern ha de facilitar també el vot per correu en el referèndum. Aquest vot és pensat per a persones que han de viatjar o que tenen la mobilitat impossible i que no volen perdre l’oportunitat de participar en la convocatòria. El vot per correu hauria de ser regulat per la llei o pel reglament que la desplegui.

Punts de votació
Els col·legis electorals són tota una altra incògnita. En les eleccions als ajuntaments, al parlament i a les corts espanyoles, es fan servir majoritàriament locals de propietat municipal. Pel referèndum, el govern demanarà la col·laboració dels ajuntaments per a obrir els punts de votació habituals. Als municipis on no hi hagi col·laboració del govern local, caldrà habilitar espais alternatius com es va fer en el procés participatiu del 9-N. En aquella ocasió, el govern es va valer dels instituts de secundària, que són titularitat de la Generalitat. En aquesta ocasió, és previsible que calgui combinar aquests espais de votació. El govern haurà de publicar la llista de punts de votació poc després de convocar formalment el referèndum.

Meses i voluntaris
Per al procés de votació i recollida de resultats, caldrà que el govern convoqui ciutadans per a formar les meses dels col·legis i les posicions que s’ocuparan de la logística de votació i la recollida de resultats. Aquestes persones poden ser una combinació de funcionaris i de voluntaris. Una opció que preveu el govern és que s’activi una bossa de funcionaris voluntaris per evitar algun possible boicot. Amb tot, la llei electoral espanyola –que ja no serà la que servirà per al referèndum, però que pot servir de referència– diu que les tasques relacionades amb els comicis poden ser portades a terme per funcionaris o per ciutadans amb la preparació i la formació bàsiques per a poder-se’n ocupar.

Centre de recollida d’informació
Un altre element que caldrà haver activat el dia de la votació és el centre de recollida d’informació. Tal com es va fer al 9-N, aquest centre pot ser instal·lat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). És el lloc on Artur Mas i David Fernàndez es van fer aquella famosa abraçada per celebrar l’èxit del 9-N. Allà hi ha d’haver els equipaments informàtics necessaris i unes desenes de voluntaris per a centralitzar les dades que vagin arribant dels col·legis electorals de tot Catalunya.

Equip de suport legal
Tenint en compte que el procés del referèndum es farà amb l’hostilitat anunciada de l’estat espanyol, el govern pot crear un equip de suport legal format per advocats i especialistes en dret per assessorar qualsevol persona, voluntari o funcionari, que tingui dubtes o necessiti suport legal en un moment determinat. Entitats com Drets, que ja s’han destacat per la defensa dels drets dels catalans contra els atacs catalanòfobs, poden ser un dels puntals d’aquest equip de suport legal.

Dispositiu de seguretat
El govern, amb els Mossos d’Esquadra i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), s’ha d’ocupar d’assegurar la seguretat física i cibernètica del referèndum. El 9-N hi hagué atacs d’alta volada als servidors de la Generalitat i és previsible que l’intent de torpedinar el referèndum amb un atac cibernètic es repeteixi. La seguretat és fonamental en qualsevol procés electoral, però en un referèndum amenaçat per l’estat espanyol encara més.

Urnes i paperetes
Hi ha qüestions logístiques i materials per a poder fer la votació que són evidents i que darrerament han originat les amenaces de l’estat. És el cas de les urnes i les paperetes. El govern ja ha fet els processos administratius per a homologar les empreses capaces de fabricar urnes i paperetes de votació. En el moment de la convocatòria del referèndum, el govern haurà de fer l’encàrrec públic per a la fabricació i transport d’aquests materials als punts de votació.

Programes informàtics, ordinadors i aplicacions
El procés de votació i recompte de vots necessita suport informàtic. També cal una preparació informàtica per a gestionar la web informativa del referèndum i les aplicacions que han de facilitar la comprovació dels punts de votació. La Generalitat haurà de contractar els serveis informàtics d’algunes empreses que puguin servir el material i el programari necessari per a fer el procediment relacionat amb el referèndum. I això requereix tasques de programació, instal·lació, transport, formació i destrucció de dades.

Centre internacional de premsa
Finalment, el govern haurà de disposar d’un espai habilitat per a atendre els mitjans nacionals i estrangers que s’hagin acreditat per a seguir el referèndum. El Palau de la Generalitat no té cap espai prou gran per a encabir els centenars de periodistes que és previst que segueixin la jornada de votació i la comunicació del resultat. Per tant, caldrà preparar algun espai amb tota la infrastructura necessària per a la feina dels periodistes catalans i de tot el món.

Entremig de totes aquestes qüestions, n’hi haurà de més petites i de més grans. Hem comentat les més importants. Amb tot, com que l’estat espanyol actuarà amb hostilitat, és possible que els camins i les fórmules s’hagin d’anar adaptant a la situació de cada moment i que sigui impossible de tenir-ho completament tot previst abans de començar a caminar.