Què amaga el perfil baix sobtat del govern espanyol amb el referèndum?

Hi havia una gran expectació per saber com reaccionaria el govern espanyol a l’anunci de la data i la pregunta del referèndum que havia de fer aquest divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Es podia esperar una reacció molt contundent, tenint en compte el to que havia anat agafant el discurs de l’executiu de Mariano Rajoy en relació amb el procés d’independència, equiparant-lo amb un intent de cop d’estat, i afirmant que faria ‘tot el que calgués’ per impedir el referèndum. Però, sorprenentment, el govern espanyol ha optat per un to molt més suavitzat i des d’un perfil molt més baix.

La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha fet cap compareixença d’urgència. Ja la va fer el dilluns de la setmana passada, avançant-se a la reunió convocada per Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat amb les forces sobiranistes. Aleshores va dir, amb un to molt dur: ‘Farem el que hàgim de fer. […] Que ningú no tingui cap dubte que la legalitat serà preservada.’

Avui hi ha hagut la compareixença habitual de després de la reunió del consell de ministres, amb el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que ha tingut un to molt diferent del de Santamaría la setmana passada. Un to volgudament conciliador, repetint una vegada i una altra que estaven disposats a dialogar, però que això s’havia de fer al congrés i que, si es volia fer un referèndum d’autodeterminació, s’havia de canviar la constitució. I si hi ha una majoria favorable a aquesta reforma, endavant.

A més, el govern espanyol i la fiscalia haurien pogut forçar una actuació contra l’anunci de la data i la pregunta. De fet, els serveis jurídics de l’estat i la fiscalia general examinaran l’acte d’avui, segons que ha explicat el ministre de Justícia, Rafael Catalá. No obstant això, Catalá ha dit que no semblava que constituís ‘cap infracció jurídica susceptible d’impugnació en aquest moment’. Méndez de Vigo, en la mateixa línia, havia dit que no podien actuar contra un desig, o contra un pensament, i que no seria fins que es passés ‘de les paraules als fets’ que hi hauria conseqüències. Perquè, això sí, el portaveu de l’executiu ha repetit manta vegada que ‘el referèndum no es farà’. És a dir, que l’impediran.

El to, però, ha estat molt diferent del que havíem vist en Méndez de Vigo mateix, que no fa gaire setmanes fou un dels ministres que va sortir a qualificar de cop d’estat el procés d’independència. Aleshores, els membres del govern anaven alhora que els principals diaris de Madrid en el discurs sobre el ‘cop d’estat’; ara també. Avui al matí, a primera hora, l’editorial d’El País, crític amb Puigdemont, tenia un to més rebaixat del que havíem vist uns altres dies. Tots alhora: avui que Puigdemont anuncia la data i la pregunta, que fa el primer pas decisiu cap al referèndum unilateral, nosaltres oferim un perfil dialogant. És a dir, que es vegi el president i el seu govern com els immobilistes, els qui tiren pel dret, els qui no volen escoltar… I nosaltres, els qui maldem per l’acord fins al final. Com una mena de revifada post mortem d’aquella ‘operació diàleg’.

Com que el temps avança, els passos per a fer realitat el referèndum també aniran venint. I serà aleshores que el govern espanyol tornarà a modular el to, a apujar-lo. Ja veurem fins a quin punt. Alguns periodistes, estranyats pel canvi de to, han demanat a Méndez de Vigo què pensava fer perquè sigui realitat la seva afirmació de ‘no hi haurà referèndum’, i li han recordat les seves paraules sobre el cop d’estat. Ell ha restat somrient, i no ha respost aquestes preguntes.