Puigdemont trasllada l’acte institucional de l’Onze de Setembre a l’esplanada del Born

El govern de Carles Puigdemont ha decidit de celebrar l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya en un espai diferent del d’aquests darrers anys. Segons que ha pogut saber l’ACN, s’ha traslladat la commemoració de l’Onze de Setembre a l’esplanada de davant del Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona. Aquests últims dies és a la primera plana de l’actualitat per la polèmica de l’exposició que portarà una estàtua del dictador Francisco Franco i més figures relacionades amb el règim.

L’any passat, l’acte institucional de la Diada va ser el 9 de setembre –es va avançar per la campanya electoral del 27-S– a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquest any, però, es farà en un altre escenari. Fonts coneixedores de l’acte han explicat a l’ACN que el govern havia decidit que la commemoració institucional fos el 10 de setembre a la nit davant l’antic mercat del Born, a la vora del gran pal amb la senyera de 17,14 metres. La controvèrsia, però, no és la causa del canvi d’ubicació, perquè la decisió del trasllat ja era presa d’abans. Però tot i així, l’acte servirà també per a reivindicar l’espai com a emblema de Catalunya i per a representar-ne la història.

Aquest any Puigdemont ha decidit que l’acte es dediqués a les migracions d’ara i d’anteriors episodis històrics –nouvinguts i catalans que han hagut de marxar fora– i a Catalunya com a terra d’acollida. Es pretén de recordar les persones que s’han vist obligades a marxar de casa seva a la recerca d’una vida millor i homenatjar-les. Hi haurà referències als catalans que van deixar la seva terra en les èpoques més difícils; als joves que ara marxen per treballar; als murcians, andalusos o extremenys que van arribar a Catalunya al segle XX; als qui van fugir de la Guerra Civil; a la immigració africana, americana i de l’Europa de l’est, i a la diàspora siriana que arriba als països europeus.

La creació artística de l’acte serà a càrrec del director Josep Maria Mestres, que ja va encapçalar la inauguració del Tricentenari 1714-2014 a la Seu Vella de Lleida. L’eix temàtic descrit suara també es veurà reflectit a les actuacions, que barrejaran tradició catalana i cultures acollides. L’acte és previst que comenci amb ‘El cant de la senyera’, interpretat per l’Orquestra de l’ESMUC, la Coral Cantiga i el Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès. Després s’escoltarà l’himne internacional gitano, amb l’Orquestra de l’ESMUC i el grup RumbAmmazigha. Seguidament el grup de dansa Pol Jiménez ballarà la ‘Dansa espanyola número 5 andalusa’, i el trio de veus negres The Sey Sisters interpretarà ‘Summertime’ amb l’Orquestra de l’ESMUC i la Coral Càntiga.

Una peça del Nabucco de Verdi i la interpretació de Lluís Llach amb el grup Obeses de ‘Venim del nord, venim del sud’ seran les següents actuacions musicals, que obriran pas a un espectacle tradicional africà amb la veu de Touty Mane i la percussió de Ngor Mbaye i Cheihk Koité. Una cançó basada en ‘L’emigrant’ de Jacint Verdaguer, que barrejarà molts dels intèrprets anteriors, palesarà el mestissatge cultural a la Catalunya com a terra d’acollida. I, per acabar, s’interpretarà l’himne nacional, ‘Els Segadors’. La senyera s’hissarà al gran pal de bandera de 17,14 metres, que també ha estat polèmic darrerament arran d’una piulada del regidor del PSC de Barcelona, Daniel Mòdol, que l’ha considerat ‘porno nacionalista provincià’.

A l’acte institucional al Born també es faran interpretacions i lectures de texts per Carme Elías, Pep Munné, Pep Planas i el jove Artur Raurich, un actor nascut el 2002 a Madagascar i que amb tan sols deu mesos es va traslladar a Catalunya.