Puigdemont lamenta la carta de Rajoy i reivindica el dret d’autodeterminació davant el poder econòmic

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, s’ha referit aquesta tarda a la carta que li ha enviat Mariano Rajoy en relació amb la seva petició d’acordar el referèndum: ‘No és la resposta que esperàvem ni serveix per a resoldre el conflicte.’ Ho ha dit en l’obertura de la reunió anual del Cercle d’Economia, a Sitges, davant un gran nombre de representants polítics i del poder econòmic. Puigdemont responia una pregunta que li havia formulat en la introducció el president del Cercle, Juan José Bruguera, que li ha demanat per què no anava al congrés espanyol a parlar del ‘malestar dels catalans’ per trobar amb ‘el conjunt de la política espanyola’ una solució ‘que no sigui ni blanc ni negre’. És a dir, una tercera via.

I el president ha dit això: ‘En aquests sis o set anys, hem acreditat una voluntat d’acord i de proposta. Les vegades que hem anat al congrés a fer propostes superen la desena; les vegades que s’ha votat allà són unes quantes. El congrés ho sap perfectament bé, això. I és l’escenari del gran pacte de l’estatut, en què vam confluir diverses institucions.’

I tot seguit ha exposat clarament quin és el problema: que es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya; és a dir, que es reconegui que els catalans tenen la capacitat de decidir el seu futur. ‘Tenim el dret de votar el nostre futur o no? Tenim el dret d’autodeterminació? Si el tenim, remoguem els obstacles legals per fer possible aquest dret. Si no estem d’acord que tenim aquest dret, no és raonable de pensar que el congrés aixecarà un vet que sempre ha mantingut. La invitació a anar al congrés és un fals amic. Hi podem anar, però la solució correspon a un acord dels governs perquè hi hagi un pacte d’estat.’

En camp contrari
Puigdemont ha dit tot això davant una audiència hostil a les seves propostes: hi havia la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el president del PP català, Xavier Garcia Albiol… I també cares conegudes de la política recent del país que ara són en una segona fila, com ara l’ex-president José Montilla, Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro. Però sobretot hi havia representants del poder econòmic, com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu; el de Repsol, Antoni Brufau; el d’Abertis, Salvador Alemany; el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà..

I Juan José Brugera, que era al seu costat. Des del moment que va assumir la presidència del Cercle va dir que s’oposava a un referèndum sense acord amb l’estat espanyol, i avui ha dit a Puigdemont que l’única sortida possible era ‘la negociada’. I ha afegit: ‘Demanem que l’acció del seu govern s’ajusti al marc legal.’

I Puigdemont li ha respost: ‘Ha quedat acreditat des de dilluns que hem fet una proposta raonada, serena, honesta i ambiciosa, perquè a través del diàleg puguem arribar a una resposta política, certament.’ Per això ha lamentat la carta d’avui de Rajoy, perquè impedeix de continuar la via negociada que li demanava el president del Cercle.

Encara li han fet una darrera pregunta, entre els assistents a l’acte. No han dit pas qui la formulava, però qüestionava les condicions que pugui tenir el referèndum i feia una referència al suposat ‘adoctrinament’  dels mitjans de la CCMA. El president ha defensat la pluralitat de les opcions televisives que tenen els catalans, i la feina que fan els professionals de la CCMA. Ha parlat de la pluralitat d’opcions a què tenen accés en l’oferta televisiva els catalans, com una garantia per al debat entre el sí i el no a la independència.

Ha aprofitat per lamentar les amenaces que arriben des del govern espanyol per impedir ‘amb els mitjans que calgui’ el referèndum. ‘M’entristeix veure com es fan apel·lacions fins i tot a l’ús de la violència, a intervencions autoritàries, de suspensions generalitzades, de l’autonomia mateixa. Perquè jo voldria sentir si tenen cap proposta per a Catalunya. Potser el poble de Catalunya decideix que la nostra proposta és equivocada. Però en tenim una. Que és clara, arriscada, difícil d’explicar, amb algunes incerteses.’