Puigdemont dóna cinc pistes per entendre el moment més decisiu fins al referèndum

Ara que falten quatre mesos per al setembre, quan hi ha fixat l’horitzó del referèndum, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu govern tenen entre mans la resolució de les dues estratègies perquè es pugui votar sobre la independència de Catalunya: la del referèndum pactat i la del referèndum unilateral. Entrem en el moment més decisiu, perquè la primera part de la disjuntiva cèlebre del president, ‘referèndum o referèndum’, ja és a punt d’expirar. Falten poques setmanes per a deixar-la enllestida.

Això ha quedat ben clar en el dinar col·loqui en què Puigdemont ha participat avui a Barcelona, convidat per l’entitat Sobirania i Justícia. S’hi palpava el neguit dels assistents per a saber quan s’anunciaria la data i la pregunta del referèndum. El president ha demanat paciència, i ha promès: ‘Abans no us n’aneu de vacances, ho sabreu.’ I, malgrat la prudència, ha donat unes quantes pistes per a saber com es desencadenarà l’etapa més decisiva del procés cap a la independència.

1. L’última oferta de pacte a l’estat és imminent
Puigdemont ha anunciat que ‘aquestes pròximes setmanes’ es faria arribar al govern espanyol l’última oferta de diàleg per a acordar el referèndum. Serà tan bon punt el Pacte Nacional pel Referèndum, que malda per recollir suport per a un referèndum pactat, hagi presentat les conclusions de la seva feina i totes les signatures i adhesions. Això serà a final de maig, i tot seguit es traslladarà l’oferta a Madrid. ‘L’estat tindrà la proposta, acompanyada si cal d’enquestes, amb una sol·licitud de diàleg.’ Ha reiterat que el govern ho faria ‘de manera flexible’, que s’obre a parlar de tot: la data, la pregunta, les majories, l’aplicació del resultat. ‘No demanem que renunciï a cap dels seus principis en canvi de seure a negociar. Farem aquest darrer intent amb èmfasi i convicció. Esperarem la resposta, que hauria de ser “parlem-ne”. Si no és “parlem-ne”, anirem a la segona part’, ha dit Puigdemont.

2. Algun detall del referèndum no acordat
Que tot el govern s’hagi conjurat ara amb aquest ‘últim intent’ per al referèndum pactat, respectant un ritme autoimposat, no vol dir que no hi hagi preparatius del referèndum unilateral, perquè és el més plausible, l’inevitable. Puigdemont ha fet pinzellades de detalls que són prou significatius: ‘Al govern, li toca garantir que els ciutadans podran votar de manera equitativa arreu del país, que la proporció d’urna per nombre d’habitants sigui la mateixa, que la distància en relació amb els col·legis sigui homologable a tot el país, que la composició de les meses sigui igual per a tothom; que hi posem totes les urnes i les paperetes. Això és feina del govern i ho garantirà; que una persona d’una gran ciutat tingui la mateixa garantia d’accessibilitat que la d’un poble petit.’

3. El silenci de Madrid
L’única cosa que faria canviar aquesta previsió amb què treballa el govern (és a dir, conclusions del Pacte pel Referèndum a final de maig, última oferta al govern espanyol el mes de juny, constatació del no de l’estat i anunci de data o pregunta abans de ‘vacances’) seria que inesperadament el govern espanyol digués que vol parlar-ne, que vol seure a negociar. Però no hi ha cap indici, cap ni un, que ho faci pensar. A Puigdemont li han demanat si hi havia cap negociació secreta, més o menys discreta, en marxa. ‘No hi ha cap negociació en marxa, ni en fabricació. I ho dic amb tristesa. Si en el futur hi ha d’haver reunions, hauran de ser secretes, sí. I més enllà de la política…’

4. La UE hi serà
Si en el referèndum guanya el sí, com s’aplicarà el resultat? Quin reconeixement internacional tindrà? Puigdemont ha dit que ara no som en la fase del reconeixement, sinó del coneixement. ‘I us asseguro que ens coneixen molt’, ha dit. Ha posat èmfasi en el paper que ha de tenir la comunitat internacional en aquesta fase. ‘S’haurà de fer una proposta de negociació sobre el resultat del referèndum. Hi haurà una transició, un procés de negociació en què nosaltres exigirem molt a la comunitat internacional i a la Unió Europea. Quin paper hi tindrà la UE, en aquest cas? Dependrà de la feina que hem fet fins ara, de donar-nos a conèixer.’ I està convençut que el reconeixement hi serà, ‘per realisme polític’: ‘Què ha fet Europa sempre? Realisme polític. Ho ha fet en el cas d’Irlanda. La realitat s’imposa sempre i estic convençut que la UE, en el cas d’una decisió clara del poble de Catalunya, de segur que no farà de noi dels encàrrecs del govern espanyol. Serà per interès seu; no s’hi inhibirà.’

5. Qui té el botó vermell?
Però perquè tot això pugui passar, diu Puigdemont, cal que continuï havent-hi una mobilització multitudinària de la ciutadania. Hi ha hagut sis grans mobilitzacions fins ara en favor de la independència. ‘Si n’hi ha d’haver una altra, la setena, hi serà’, ha dit. I ha reblat: ‘Demanem a la gent que es prepari. Això va començar amb la gent i acabarà amb la gent, hi haurà una devolution cap a la gent. Perquè és qui té el botó vermell.’