Priorat i el Paisatge.0: deu anys de la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO

Diumenge es va fer a la cartoixa d’Escaladei una jornada de celebració dels deu anys de la candidatura del paisatge del Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO, com a paisatge agrícola de muntanya mediterrània. Se’n va dir ‘Paisatge.0’. Per a la gent del Priorat aquest projecte és estructural, perquè defineix uns valors que volen preservar, tot fomentant un model de desenvolupament sostenible, per aconseguir un futur digne de la pagesia i del paisatge cultural, un paisatge que és un bé comú.

Escoltant els ponents de la taula rodona sobre l’evolució de la percepció del paisatge en aquests deu anys i sobre els canvis que la candidatura ha produït en la mentalitat dels habitants, era ben palesa la qualitat del treball que s’ha fet, no tan sols per als habitants del Priorat, sinó també com a referència per a tot el país.

L’associació Prioritat s’ha encarregat d’impulsar, gestionar i redactar el dossier de la candidatura. Aquesta manera de treballar, de concebre el projecte, fent emergir els valors que conté i, en conseqüència, fomentant l’autoestima, té unes característiques que cal mirar i emmirallar-s’hi: per començar, ha estat impulsat de baix a dalt, de manera que se sosté des de la societat civil. L’associació Prioritat compta amb uns dos-cents socis: associacions, entitats, col·lectius, institucions i particulars de tota la comarca.

Prioritat ha aconseguit el suport de les administracions: ha vinculat tots els municipis de la comarca, el consell comarcal i la Diputació de Tarragona. És un fet possiblement únic entre les candidatures a la UNESCO, per la dificultat que conté. Alhora, la candidatura s’ha vinculat amb l’acadèmia per mitjà d’organismes dedicats a l’estudi del paisatge, com ara l’Observatori del Paisatge de Catalunya, i també universitats, com ara les workshops del màster de paisatge i patrimoni de la UAB.

D’on venim i on som: evolució de la percepció del paisatge
La taula rodona de balanç d’aquests primers deu anys de vida de la candidatura era formada per Carme Barberà, mestra de Gratallops; Joan Reguant, coordinador del dossier de candidatura; i Francesc Muñoz, director del màster de paisatge i patrimoni de la UAB. La moderava Roser Vernet, coordinadora de l’associació Prioritat.

Va obrir el torn de reflexions Carme Barberà, mestra d’escola rural per voluntat pròpia, que fa trenta-dos anys que va arribar al poble de la Figuera i que avui és la mestra de Gratallops: ‘Les escoles rurals del Priorat sempre hem tingut en compte el paisatge’, va explicar. ‘Treballem l’aprenentatge a partir de l’entorn, una cosa de sentit comú, que vol dir portar al terreny propi el marc curricular. Aquesta feina i aquest model han tingut poca transcendència en l’àmbit educatiu; s’ha parlat poc de la feina que fem les escoles rurals en el territori, però ha estat important.’

Barberà va explicar que en aquests deu anys de candidatura, els projectes entorn del paisatge s’havien relacionat amb l’escola des de fora de l’escola, un fet nou, i hi havia hagut una interrelació entre escoles del Priorat per promoure projectes vinculats al paisatge de la comarca, com ara el projecte de la xarxa de camins del Priorat. ‘Treballar el territori ha implicat tenir-ne més coneixement i també prendre’n consciència més fondament, per estimar-se’l, i una sensibilització cap als valors que conté aquest territori. Els nens ho transmeten a les seves famílies, alhora que les famílies aporten coneixement també. I el coneixement i l’estimació s’escampen. Perquè, tinguem-ho en compte, els infants són el motor, són el futur. I en aquest sentit, l’escola és importantíssima.’

Entre les percepcions dels mestres recollides per Carme Barberà hi havia la idea que conèixer és estimar i després valorar. I que el paisatge és un tret d’identitat de l’escola, alhora que conté una suma de valors. I va advertir que el nombre d’alumnes baixa al Priorat i que en aquests trenta anys de docència, ella ha vist tancar quatre o cinc escoles rurals, un fet terrible, ‘perquè el territori el fem les persones i sense les persones no hi ha territori.’

Barberà va fer una llista d’elements que s’han guanyat en aquests deu anys: més conreus, més cura del paisatge, més iniciatives (públiques i privades), més autoestima dels trets identitaris… I va dir: ‘Érem els parents pobres de Catalunya i, en canvi, avui el Priorat es percep d’una altra manera.’

També va demanar de valorar la vida de pagès, per no tenir un paisatge museïtzat. I, en aquest sentit, va fer llista d’objectius a conquerir: superar la manca de suport i d’iniciatives de les administracions, aconseguir que el missatge de la candidatura arribi a tothom… ‘Així i tot, el recorregut d’aquests deu anys ens ha ajudat a entendre qui som i cap on volem anar. Ha fet aflorar valors naturals, socials, històrics del territori. També ha posat de manifest preguntes i contradiccions: com vivim i com hem de viure, el paper del pagès, la manca de població, la necessitat d’un relleu generacional entre la pagesia, la manca de serveis…’ I va acabar dient: ‘El territori que volem és un territori per a viure-hi. Per això hem de gestionar un model, perquè la realitat és plena de contradiccions.’

‘És excepcional on ha arribat el Priorat’
Després de la intervenció de Carme Barberà, va tocar el torn a Joan Reguant, que és el tècnic, assessor en l’elaboració del dossier de candidatures de la UNESCO. Ell, que és andorrà, ja va redactar el dossier de les candidatures de la Vall del Madriu – Perafita – Claror i de les festes del foc del solstici d’estius al Pirineu, totes dues declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat a Andorra.

D’entrada, va fer un al·legat a favor del fet de ser de poble, davant la tendència de la població mundial de concentrar-se en ciutats: ‘S’ha de reivindicar el fet de ser de poble. Al Priorat tenim la possibilitat de preservar-ho.’ I va elogiar el discurs de Carme Barberà, tot dient que l’escola és dins el paisatge i sentir-se dins del paisatge no és fàcil. Alhora, va defensar els nens, que són la llavor del futur. Després de deu anys coneixent el paisatge i la gent del Priorat, Joan Reguant va dir que se sentia com a casa.

‘La primera vegada que em van convidar al Priorat, va ser per a fer una conferència sobre els paisatges vinícoles adscrits al patrimoni mundial de la UNESCO. Avui no defensaria un paisatge com aquest, perquè el Priorat és un paisatge de policultiu, un mosaic de moltes peces molt ben arreglades. El primer dia que vaig trepitjar el Priorat se’m va manifestar com un paisatge nítid, entenedor, llegidor. Un paisatge net i agrícola, amb cultius per a vendre però també per al consum propi. Hi ha un contacte real amb la terra.’

I va continuar Reguant: ‘La UNESCO és una lliga particular, amb un govern, uns estatuts, un reglament, i has de jugar amb tot això. En aquest sentit, la candidatura té un avantatge, que serveix d’amalgama, d’aglutinador, de motor per a interpel·lar tothom i valorar el paisatge agrícola. Valen la pena aquests deu anys de recorregut. Són anys d’un esforç molt difícil i la part millor és el camí recorregut, no pas si serem inscrits.’

I va continuar: ‘És la primera vegada que veig un compromís tan generalitzat i amb tant d’esforç en una candidatura de la UNESCO. Vincular vint-i-tres corporacions locals al projecte és extraordinari, és excepcional. És compartir un projecte que integra la totalitat d’aquest paisatge. I per aconseguir-ho cal convicció, perseverança i temps. És excepcional on ha arribat el Priorat.’

‘Inscriure un paisatge al patrimoni mundial vol dir que és un paisatge excepcional i important per al món, i per tant és important de preservar-lo i que evolucioni mantenint les essències. Per això, que t’inscriguin és molt difícil.’ Però, dit això, Joan Reguant va explicar el calendari que la candidatura haurà de seguir i acomplir: el mes de setembre es presentarà el dossier a l’organisme espanyol que pertoca, que hi donarà el vist-i-plau i l’enviarà a la UNESCO. La UNESCO l’estudiarà i enviarà un seguit de consells i recomanacions que s’hi hauran d’incloure abans del 31 de gener del 2018. La tardor del 2018 la UNESCO enviarà al Priorat una comissió per avaluar in situ el dossier de la candidatura. Sobre la inscripció de la candidatura, decideixen vint països. Si hi donen el sí, el Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge agrícola de muntanya mediterrània s’inscriurà en el Patrimoni Mundial de la UNESCO a principi de juliol del 2019. Aquest és el calendari, si a la tardor es passa el filtre del Consell del Patrimoni Històric espanyol.

La importància de la lentitud i el temps per a entendre els paisatges
Potser el moment més bonic, intens i emotiu de la ponència de Joan Reguant va arribar enfilant el final de la intervenció, quan va dir: ‘En aquests deu anys m’he adonat de la importància de la lentitud i el temps per entendre els paisatges. Un paisatge no es pot entendre en quatre dies. Perquè hi ha el paisatge humà, sense el qual el territori és com una maqueta dins una vitrina. El paisatge del Priorat és com un teixit, com fer puntes de coixí, perquè és mil·limètric, petit, artesanal. I els pagesos fan de joiers del territori. I tot això és fonamental de conservar.’ Va acabar recordant els que en aquests deu anys ja no hi eren, fent un silenci sentit.

Remuntar aquest moment no era fàcil, però la frescor de Francesc Muñoz, director del màster de paisatge i patrimoni de la UAB, ho va fer possible. Va començar parlant dels valors que durant aquests deu anys s’han dibuixat, s’han fet visibles: identitat, valors col·lectius, turisme sostenible, identificació del lloc, desafiaments compartits… I va explicar que els workshops internacionals del màster que han passat pel Priorat i n’han estudiat aspectes diversos han significat la implicació d’uns dos-cents estudiants i una desena d’universitats europees implicades.

Muñoz va recordar com van començar a cercar els primers arguments i valors i d’on va sorgir el concepte de paisatge agrícola de muntanya mediterrània. Un segon moment que va marcar el dossier va ser quan van constatar que un paisatge amb valors no s’havia de referir només al paisatge del vi i l’oli, sinó a un paisatge de policultiu. I quan es va entendre que en aquest paisatge s’hi havien d’incloure els nuclis urbans, per la disposició morfològica i geogràfica que tenen, per la manera com ressegueixen les corbes de nivell, les estructures hídriques… Aleshores Francesc Muñoz va dir: ‘I el d’ara és un nou moment, perquè d’aquí a poques setmanes farem un nou workshop per sumar una nova capa al dossier de candidatura, sobre el paisatge cultural miner de la comarca.’

‘Durant aquests deu anys hem fet una anàlisi dels miradors i n’hem proposat de nous, hem estudiat la pedra seca, i hem fet una sèrie d’anàlisis que ens dóna l’ADN del territori. En un món global, de velocitat exacerbada, que ens condemna a fer zapping de paisatge, trobar un paisatge de lentitud com el del Priorat és un gran valor. I hem de mirar de preservar-lo. Hem de mirar d’evitar que territoris amb una forta identitat la perdin perquè hi facin un parc temàtic dels barrufets, per posar un exemple. Això implica una dimissió dels valors del lloc. O el fet de mantenir la toponímia, que també és paisatge cultural. En aquest sentit, la candidatura emfatitza el paisatge cultural, que és la petjada acumulada de l’home a través del temps en el seu paisatge.’

La fragilitat del model agrari, la necessitat de repoblar el territori i el recanvi generacional de la pagesia
En aquest punt, es va obrir el torn obert de paraules, on es va incidir en la por de morir d’èxit, referint-se a l’àmbit vinícola i al risc de convertir la comarca en un monocultiu. El model agrari del Priorat és d’una fragilitat extrema, es va dir. Per això la candidatura defensa l’existència de la pagesia com a model econòmic, evitant que les grans multinacionals del vi eliminin la figura del pagès per convertir-lo en jornaler. També es va parlar del turisme, dels ecosistemes fluvials o aquàtics (l’espoliació de l’aigua del riu Siurana és una qüestió que cou), i amb gran preocupació es va tractar de la despoblació de la comarca i el relleu generacional de la pagesia.

Són envits de futur, els envits que se situen en el Paisatge.0, que es van tractar col·lectivament, i que des de l’associació Prioritat saben que hi han de treballar. Perquè, com va dir Joan Reguant, ‘un cop inscrits al Patrimoni Mundial de la UNESCO, vénen un munt de responsabilitats i compromisos’. A la recta final de la candidatura, ara toca posar les bases del pla de gestió, per mantenir els valors expressats en la candidatura, un cop aprovada. Les administracions hi tindran un paper fonamental, en aquest pla de gestió.

Francesc Muñoz va recordar que el paisatge és impossible que estigui congelat ni ho ha d’estar, perquè això porta al pessebrisme i a la destrucció del patrimoni: ‘El repte és la gestió dels canvis, i per això cal estar tan ben preparats com sigui possible per avaluar els canvis, a fi que els valors universals que conté el paisatge del Priorat es mantinguin. I Joan Reguant hi va afegir: ‘S’ha de gestionar bé el canvi. S’han d’acompanyar bé els valors del paisatge. Aquests valors de policultiu, en forma de mosaic, nítid, clar… Que aquests valors es mantinguin amb els canvis, que són inevitables i necessaris.’