Poble Lliure proposa de crear Grups de Defensa Territorial per protegir la república catalana

L’organització independentista Poble Lliure ha proposat de crear Grups de Defensa Territorial per lluitar contra la ‘repressió’ de l’estat espanyol i en defensa de la república catalana. L’organització recull aquesta idea en el llibret 2017. Referèndum i República, sobre els passos i objectius que ha de seguir el procés d’independència. N’ha imprès cinc mil exemplars.

Poble Lliure convida amb aquest document a la ‘màxima preparació, consciència, organització i mobilització’ per encarar els mesos vinents. També demana unitat d’acció estratègica. ‘No hi pot haver fissures’, diu, tant en al·lusió a la lluita pel referèndum com en la defensa dels càrrecs electes i els objectius.

L’organització vol oferir un document sintètic i clar per a encarar aquest 2017. ‘Celebrar un referèndum només depèn de nosaltres’, diu. I acusa l’estat espanyol de combinar la repressió –per mitjà de la judicialització– i la guerra psicològica. ‘Ens hem de conjurar per ser més forts que l’estat i transmetre credibilitat i seguretat.’

Poble Lliure defensa que enguany serà cabdal la mobilització permanent i creu que ha de tenir dues fases: la primera, per a promoure el referèndum i el sí, i la segona per a aplicar-ne el resultat. La mobilització ha de servir per a guanyar el referèndum amb una participació multitudinària i una victòria clara del sí. La mobilització prèvia, el suport institucional explícit, l’expectativa internacional i, sobretot, el caràcter vinculant –diu–, seran els principals factors que diferenciaran el referèndum del procés participatiu del 9-N. L’endemà del referèndum hi haurà una situació de ‘dualitat de poders’ entre el nou poder català autoproclamat i l’estructura de poder de l’estat i l’única via possible serà afirmar per mitjà de la mobilització ‘l’autoritat i la legitimitat del poder sorgit dels organismes representatius del poble català’.

Poble Lliure afegeix que caldrà donar suport a la tasca institucional de controlar les bases per al funcionament de la nova república, com ara la recaptació de tributs, les cotitzacions de la seguretat social i l’obediència de les forces de seguretat, entre d’altres. I insisteix a dir que per a aconseguir el nivell de consciència, organització i mobilització òptim caldran instruments per a mantenir i reforçar la sobirania. És en aquest sentit que proposa la creació Grups de Defensa de la República Catalana: ‘Organitzacions territorials àmplies que vagin més enllà de les organitzacions avui existents.’

No posa pas en qüestió cap de les estructures organitzatives que s’han considerat vàlides per al desplegament de l’independentisme, però creu que ara cal que totes les organitzacions amb implantació territorial ‘ofereixin al poble català instruments d’organització i de lluita més i més amplis, amb l’únic objectiu de lluitar per la República Catalana que ha de néixer i caldrà defensar’.

Aquest desplegament territorial ha de servir per a ampliar la base popular del moviment i per a ‘plantar cara al creixement previsible de la repressió, constituint-se en àmbits unitaris de solidaritat i també en àmbits afavoridors de la participació popular en el debat polític’. Diu que la ‘conquesta’ d’una nova base ampliada i reforçada del moviment independentista portarà a la màxima mobilització ‘de tal manera que el moviment ja no es podrà aturar’.

Cohesió política
En l’àmbit polític, reclama la màxima cohesió de tots els agents polítics i alerta que la divisió en qüestions fonamentals ‘només crea confusió i neutralitza les forces’. ‘Hem d’anar a l’una en la defensa del referèndum’, diu.

El document demana ‘saber abordar la ruptura democràtica de la independència com a objectiu col·lectiu primordial’ i acumular el màxim suport en aquest objectiu. Per això, també veu necessari tenir prevista i consolidada l’actuació de l’administració i la seguretat. ‘No ens podem permetre, ni haurem de tolerar, ni traïcions ni desviacions sobre els acords democràtics del poble’, diu. Demana que aquesta unitat sigui ‘especialment forta contra la repressió’ i que l’actuació sigui unànime en la defensa dels acords aprovats pel parlament i els seus representants, ‘encara que puguin contravenir la legalitat espanyola’. A més, exigeix que es prenguin les decisions tàctiques ‘encertades’.