Pluriliquè?

[A Iván Jordà, portaveu de Joves amb Compromís de l’Alcoià, el Comtat i les Foies, retingut per la policia per haver parlat en valencià a un agent]

Compto que els Sants Innocents també tenen capvuitada, o sigui que vet aquí la meva llufa d’enguany. Resulta que la gent del SMPE (Seminari Multidisciplinari sobre el Plurilingüisme a Espanya, una iniciativa del socialista Carles Martí) han fet públic un manifest molt d’acord amb els temps (llegiu-lo aquí, que riureu). Com que el ‘capo’ Sánchez, o la ‘capa’ Díaz, que ara no sé ben bé qui hi mana, ha dit que de referèndum ‘nanai’, ens compensaran fent-nos l’estada (eterna) molt més agradable. O suportable, si més no. Gràcies a la llei que aprovaran (no se sap ben bé qui), Espanya es convertirà en el que no ha estat mai: un país/estat/nació/finestreta respectuosa amb totes les llengües que s’hi parlen. Què dic respectuosa? Orgullosa i difusora!

Els deu punts que componen el manifest són un compendi del bonisme en voga. Moltes afirmacions que s’hi fan són perfectament raonables i acordades al rigor científic (‘Reconèixer i desenvolupar el plurilingüisme és positiu perquè preserva un patrimoni immaterial […], afavoreix la convivència […], aporta millores en els processos d’aprenentatge…’), però dites en el país més glossofòbic del món sonen a acudit macabre. El país on, per exemple, demà farà un any que Twitter es va omplir de queixes i insults a TVE per haver emès una cançó en català en l’especial de Cap d’Any.

Ara penseu per un moment en el metge nou del CAP, o en aquell logopeda que explicava l’altre dia la Tina Vallès (el que obliga la canalla a fer exercicis en la llengua forastera), i repetiu amb mi, no, amb el SMPE: ‘Totes les llengües concerneixen igualment tot el país i tots els ciutadans i ciutadanes’ (sobretot no us descuideu el desdoblament, que si no resta punts); o en aquella ex-ministra que va piular allò que ‘el catalán no sirve para nada’ i reciteu: ‘El plurilingüisme ofereix oportunitats personals, professionals i acadèmiques.’

De tots els punts d’aquesta carta als Reis, però, el que m’ha colpit més ha estat un que figura a l’apartat on es proposa de promulgar la llei que reguli aquesta qüestió. Els redactors suggereixen que la futura llei, que, tinguem-ho present, hauria d’aprovar el parlament d’un país que té firmada la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries i que se la passa per la ventresca dia sí dia també, tingui en compte el criteri de ‘Presència del plurilingüisme en l’acció exterior espanyola, i especialment en les institucions europees’. Llavors em vénen al cap l’Instituto Cervantes, i el vet d’en Borrell i companyia a l’ús del català a l’eurocambra, i el boicot a la novel·la d’en Sánchez Piñol…

Per a una crítica raonada i documentada us recomano la de Ferran Suay. Jo, que encara dec estar sota l’efecte de les neules, m’estimo més quedar-me amb la ràpida resposta que s’ha afanyat a fer pública la Fundación DENAES (que és a la FAES allò que el SMPE al PSOE): ‘Somos plenamente conscientes de que el patrimonio lingüístico español tiene un gran valor, sin embargo, no somos tan ingenuos como para poner en pie de igualdad, por su potencial histórico y político, el idioma de Cervantes con el resto de lenguas que se hablan en España. Por ello, miramos con recelo este engañoso manifiesto, cuyo desarrollo no haría sinó debilitar […] a nuestra nación.’ Respirem fondo, agafem aire… Comptem fins a deu… Molt bé, comentari de text? Per on comencem: pel ‘pie de igualdad’?, pel ‘potencial histórico y político’?, per ‘el idioma de Sergio Ramos y Belén Es…, ai, perdó, de ‘Cervantes’?

En vista del que va passar dijous passat a València, una proposta com la d’aquest manifest és com això de Podemos amb el referèndum. Fonamental, però impossible. Fonamental, perquè no pot ser que un estat, ehem, modern continuï trepitjant tan miserablement els drets d’alguns dels seus súbdits per motius racials. Però alhora impossible, perquè si ni la civilització ni la Unió Europea no han aconseguit que la mentalitat castellana deixi de menysprear i d’agredir les que considera inferiors, qui es pensa que una llei se’n sortirà? Gairebé em sap greu de no quedar-me una estona més en aquest estat tan divertit per veure com s’ho fan els de l’SMPE per convèncer la DENAES (i de passada l’energumen que va humiliar l’Iván, i tots els seus col·legues que ho han fet i ho continuaran fent), com s’ho faran, deia, per convèncer el supremacisme castellà que ‘el resto de lenguas’, encara que no tenen, no cal dir-ho, el ‘potencial’ de la mare de tots els idiomes, tampoc cal exterminar-les. O com a mínim que no es noti tant. De temps no els en faltarà, si més no ara que Martí estrena la seva condició d’ex-senador.