Plaques solars, la revolució que canvia el món

Les plaques solars fotovoltaiques fa més d’un segle que són entre nosaltres. Tanmateix, tradicionalment havien estat un producte molt car que no podia competir amb les altres fonts de producció d’electricitat. Però avui això ha canviat, i comencen a ser una alternativa econòmicament viable. Al nostre país aquesta revolució passa força desapercebuda, en bona part per la legislació espanyola, que s’oposa a aquesta tecnologia. Però a la resta del món, empreses com ara Apple o Google comencen a fer grans instal·lacions de plaques solars, mentre que ja hi ha països on es produeix electricitat d’origen solar un 80% més barata que la de les fonts tradicionals. Hi ha acadèmics que preveuen que el cost de l’energia solar continuarà baixant, i que d’ací a quinze anys cap font de generació d’electricitat no podrà competir amb les plaques fotovoltaiques.

Silicon Valley, disposada a canviar completament la indústria mundial de l’energia
Silicon Valley, l’àrea geogràfica californiana al voltant de la prestigiosa Universitat de Stanford, és la zona més innovadora del món. Sorgida arran de la revolució informàtica de final dels setanta, ha canviat la nostra vida diària amb l’ordinador i les empreses d’internet. Els emprenedors i les empreses de Silicon Valley estan disposats a revolucionar el món de l’energia, aplicant les maneres de fer que els han dut a transformar, a més de la indústria informàtica, indústries com ara la del mòbil o la fotografia.

L’any 1976 el cost d’un mòdul fotovoltaic era de 100 dòlars per watt. Però, gràcies als avenços tecnològics, l’any 1990 havia baixat a 10 dòlars. L’any passat als EUA el cost per watt voltava els 60 cèntims de dòlar, i alguna marca el produïa a 36 cèntims. Hi ha ajudat el gran augment de l’eficàcia de les plaques, que amb tecnologies de laboratori arriben al 46% (és a dir, vora la meitat de l’energia solar que reben la transformen en electricitat), mentre que les plaques comercials ja arriben a prop d’un 25% d’eficàcia.

De fet, avui dia les plaques solars ja no són la despesa principal a l’hora de fer una instal·lació elèctrica fotovoltaica, tal com mostra la figura següent:

Actualment, on més s’innova no és pas en els mòduls solars, amb poc marge de millora en el cost, sinó en el finançament de la instal·lació i el procés d’instal·lació. Per exemple, que les teulades de nova construcció siguin directament generadors d’energia, en comptes de fer primer una teulada i després posar-hi a sobre plaques solars. En el finançament d’una instal·lació residencial nova als EUA, que és d’uns 30.000 dòlars, empreses com Sungevity o SolarCity fan la instal·lació gratuïtament, i després l’usuari només ha de pagar una quantitat mensual durant quinze o vint anys. Això surt més bé de preu que el rebut de l’electricitat que es paga normalment, de manera que s’estalvia des del primer moment. És precisament aquest sistema de finançament, i no tant la tecnologia de la plaques solars, ja prou madura, allò que fa avançar veloçment l’energia solar als EUA.

Als EUA, el cost del kWh solar ja oscil·la entre 3 cèntims i 6 cèntim per kWh. Si la instal·lació és residencial, a casa del propietari, aquest és el cost final. Si és una gran instal·lació, caldria sumar-hi el cost del transport a través de les grans línies elèctriques, que és d’uns 4,5 cèntims (allò que a casa nostra ens facturen en el concepte ‘terme de potència’). El cost final, per tant, va de 8 a 11 cèntims el kWh. Un preu més barat que el que es paga habitualment a la xarxa, entre 12 i 13 cèntims.  per kWh

Tot això fa que als EUA el 64% de les noves instal·lacions de generació d’electricitat siguin solars, fet que marca una tendència de substitució de la resta de fonts d’energia, atès que les tradicionals no poden competir, ni podran competir mai, amb el preu final del kWh solar. De fet, als EUA la industria solar ocupa actualment més treballadors que no pas la indústria d’extracció de petroli gas i carbó, i això que encara és en la fase d’implantació inicial.

Una de les conseqüències de l’energia solar és, a més, que canvia el model econòmic. Fins ara, l’energia era controlada per grans empreses públiques i privades, que tendeixen a comportaments d’oligopoli, amb pressions sobre els governs en detriment dels ciutadans. Tanmateix, les plaques solars poden ser instal·lades per un particular. El professor de Stanford Tony Seba, al llibre Clean Disruption, en parla a bastament. Preveu que, en cas que les grans centrals produïssin energia a cost 0 (com ara, per exemple, regalar l’electricitat generada per una hipotètica central de fusió nuclear), el cost del transport entre la central i la nostra llar serà més car que no pas instal·lar-nos plaques solars a casa. Sortirà més bé de preu tenir petites instal·lacions a prop de casa, controlades pels ciutadans, que no pas grans instal·lacions allunyades de la població i controlades per grans empreses oligopòliques. Això llevarà molt poder a les multinacionals energètiques, i permetrà una xarxa descentralitzada on les persones puguin ser les productores d’energia, bé particularment, bé mitjançant cooperatives o empreses locals.

A més, Seba adverteix que una vegada acabat el pagament de 15 o 20 anys, el cost de l’energia serà virtualment zero, car només caldrà fer-hi un manteniment molt barat. En vint anys les plaques solars conserven un 90% de la capacitat, i només cal canviar-ne alguna part de la instal·lació cada deu anys. Això eliminarà de cop el problema de l’escalfament global degut als combustibles fòssils, tot i que encara caldran anys perquè el planeta absorbeixi de manera natural els nivells actuals de CO2. Convé tenir en compte, també, que les centrals tradicionals consumeixen quantitats ingents d’aigua per a refrigerar, cosa innecessària en les centrals solars.

L’adopció en massa de l’energia solar tindrà, a més, grans conseqüències en la geopolítica internacional, molt condicionada pels recursos energètics (la UE importa el 53% de l’energia que consumeix). Per una banda, el primer món podria generar l’energia que consumeix deixant de derivar immensos recursos econòmics cap a uns altres estats, que sovint acaben en mans corruptes. Per una altra, bona part dels països més pobres del món són en les latituds amb més insolació, de manera que tindran energia més barata i abundant, fins i tot virtualment gratuïta, que no pas els països desenvolupats, situats en latituds amb menys insolació. Tenir aquesta energia a l’abast farà augmentar el grau de benestar i el desenvolupament d’aquests països.

I a casa nostra?
A Europa fa la sensació que, pel que fa a energies renovables, se centri l’atenció en l’energia eòlica. Segurament és perquè aquesta classe d’energia demana grans inversions (un molí de vent costa uns quants milions d’euros), i això permet que la puguin controlar les grans empreses, que pressionen els governs perquè aprovin lleis que afavoreixin els seus interessos i no tant els dels ciutadans.

Així i tot, a Europa l’energia solar també avança. Alemanya, que té la meitat d’insolació que els Països Catalans, disposa de més d’1,4 milions d’instal·lacions solars, amb una capacitat total de 40 GW, l’equivalent a quaranta centrals nuclears. Anualment produeix 38 TWh, el 6% de l’energia total del país . L’abril del 2015 Alemanya va fer el rècord mundial de producció solar, i ja és freqüent que els dies més assolellats el 20% o més de l’electricitat alemanya sigui generada per aquesta font. Això ha portat estalvis de més de 5.000 milions d’euros a l’economia alemanya, perquè no tan sols costa menys el kWh, sinó que fa baixar el cost de l’electricitat en els pics de demanda, quan es pot disparar a més de 25 cèntims el kWh perquè s’han d’utilitzar fonts d’energia molt cares (i contaminants) que normalment no s’empren.

A Europa la implantació d’energies renovables avança. Si el 2008 el 48% de les noves plantes de generació energètica eren solars o eòliques, el 2011 ja havien pujat al 69%. Tornant a l’energia solar, la previsió per a les zones més assolellades d’Europa, com ara el nostre país, és que l’electricitat generada per plaques fotovoltaiques tinguin un cost de 2 cèntims per kWh l’any 2050, un 85% més barat del que paguem actualment per l’electricitat.

Però a la major part dels Països Catalans ens trobem actualment amb un problema cabdal: la legislació espanyola. Espanya ha passat de tenir una de les legislacions més favorables (i insostenibles?) a les energies renovables, a una d’oposada, que afavoreix l’oligopoli energètic tradicional, el qual, com hem vist, acabarà desapareixent . Canviant la legislació, Espanya s’ha desentès dels seus compromisos inicials, i ha dut moltes iniciatives a la fallida. Aquesta inseguretat jurídica ha motivat una gran desconfiança internacional. Fins al punt que multinacionals com Ikea, que ven plaques solars a tot el món, ha decidit de no vendre’n a Espanya. Els partits polítics espanyols són conscients del problema que s’ha suscitat, i sembla que tenen intenció de tornar a canviar la legislació en un futur immediat, tot i que encara no hi ha cap proposta concreta.

Què podem fer nosaltres, mentrestant? Si tenim una casa unifamiliar, podem consultar quant costa fer-hi la instal·lació, i avaluar la legislació i els possibles canvis futurs. La resta de ciutadans podem optar per contractar empreses que comercialitzen energies renovables (solar, eòlica i hidroelèctrica). PepeEnergy i Lucera són les més innovadores, i ofereixen energia exclusivament renovable a preu de cost: entre 9 i 10 cèntims el kWh. Les companyies tradicionals, com ara Endesa o Gas Natural Fenosa, tenen tarifes típiques de 13 cèntims o més, principalment de fonts no renovables. Cooperatives com SomEnergia, o la companyia catalana Hola Luz també comercialitzen energies cent per cent renovables, amb innovacions també en el model de negoci, però amb tarifes d’uns 12 cèntims el kWh. El canvi de companyia elèctrica es pot fer còmodament per internet sense cap interrupció en el servei. L’augment del consum d’energies renovables a casa nostra, a banda d’incentivar la construcció de noves instal·lacions, farà baixar el preu de l’electricitat, preu amb el qual no podran competir les centrals tradicionals (nuclear, gas i carbó) i que acabarà fent que hagin de tancar.

Tecnologia disruptiva, però amb alguna limitació
Tanmateix, l’energia solar té uns quants problemes, si més no ara com ara. El primer és que durant la nit no hi fa sol. Això fa que hàgim de continuar estant connectats a la xarxa com a opció de seguretat, pagant per un servei que podem no haver de menester. Però ja hi ha solució: bateries. Tot i que encara són molt cares, igual com les plaques solars es van abaixant exponencialment i comencen a tenir un preu econòmicament assumible. La companyia Tesla, per exemple, produeix bateries per complementar les plaques solars d’un habitatge, però de moment no les ven al nostre país per la inseguretat jurídica espanyola. Fins i tot, grans empreses i institucions ja comencen a instal·lar bateries, no necessàriament lligades a instal·lacions solars, per estalviar el cost del consum elèctric, especialment per esmorteir els pics de demanda. L’ús de bateries acabarà essent una opció generalitzada, i permetrà que cases residencials, i fins i tot poblacions senceres, no hagin d’estar connectades a grans xarxes de distribució, que són cares de construir i de mantenir, són propietat de molt poques empreses (a Espanya només d’una: Red Eléctrica), perjudiquen el medi i originen incendis.

Una segona limitació és la velocitat de la implantació. El professor Seba prediu que el creixement de l’energia solar és exponencial i segueix la mateixa corba d’implantació que les tecnologies informàtiques. Malgrat això, ha de substituir totes les fonts d’energia del planeta, objectiu que no haurà aconseguit fins el 2030, quan el cent per cent de l’energia sigui produïda mitjançant el sol o el vent. És un període de temps molt curt (catorze anys), però no immediat.

Tanmateix, els beneficis econòmics i socials de l’energia solar arribaran molt abans d’aquesta data. Avui dia l’energia solar ja produeix electricitat a un preu més baix que no el general de xarxa, fins i tot a casa nostra, i cada dia serà més barata. Això farà que es vagi estenent progressivament i que vagi substituint les fonts contaminats actuals, la qual cosa farà disminuir l’escalfament global, farà néixer models econòmics més justs i tindrà implicacions tant en la nostra vida diària com en l’esfera política a escala mundial. El canvi es va implantant i, encara que siguem tot just a les fases inicials (no el notem), aquests anys vinents s’accelerarà. Perquè, més enllà dels ideals, qui no vol pagar l’electricitat molt més bé de preu?