10.05.2017 - 19:00
|
Actualització: 10.05.2017 - 19:34
‘Donald Trump és envoltat de sicofants i afeccionats que no saben dir-li que no o no ho volen fer.’ Aquest comentari tan dur del Washington Post aclareix tot sol l’abast de la monumental crisi política que s’ha obert als Estats Units després de la sobtada decisió de Donald Trump de despatxar el cap de l’FBI, James Comey. Quan s’ha sabut que Comey havia estat despatxat just després de demanar més suport i diners per a la investigació sobre el paper de Rússia en l’elecció de Trump, l’escàndol ha pujat encara més de to. Molts comentaristes i polítics han reaccionat dient que l’actitud del president és pitjor que no pas la que va tenir Nixon durant el Watergate. Al congrés, els demòcrates i un bon grup de republicans ja han començat a reclamar mesures extraordinàries i a parlar de crisi constitucional. La primera que reclamen és un comitè especial que investigue els lligams entre la campanya de Trump i Rússia, probablement la pitjor notícia que podia rebre el president.
La periodista del Washington Post Jenna Johnson ha explicat molt vívidament en aquest article el caos que es va emparar de la Casa Blanca quan es va veure la reacció a la destitució del director de l’FBI. El cap de premsa de la Casa Blanca va arribar a amagar-se dels periodistes i després els va exigir que apagassen els llums de les càmeres si volien parlar amb ell, per tal que no poguessen filmar allò que volia dir.
A Washington ningú no entén com pot ser que Trump s’haja embolicat d’aquesta manera, fins al punt que podria engegar a rodar la seua presidència i tot. Les referències constants a Nixon i les comparacions amb el Watergate han arribat a provocar fins i tot una resposta hipercrítica i irònica de la Biblioteca Presidencial Richard Nixon, encarregada de vetllar pel seu llegat, que va dir en una piulada: ‘El president Nixon no va acomiadar mai el director de l’FBI.’
Molt probablement la Casa Blanca esperava comprensió entre els republicans i fins i tot entre els demòcrates, dolguts pel paper de l’FBI en les eleccions, que alguns diuen que va enfonsar Hillary Clinton. Però si s’ho pensaven l’han errada de mig a mig. Ara serà molt difícil d’evitar que el congrés nomene una comissió especial per a estudiar les relacions entre la campanya de Trump i Rússia, un afer massa delicat que l’actual president havia pogut mantenir a ratlla d’ençà que va ser elegit. Acomiadant Comey, Trump s’ha parat una trampa. Si hi ha comissió d’investigació, serà duríssima, perquè ningú no acceptarà explicacions simples, després de la destitució de l’home que havia endegat la mateixa investigació. Si Trump volia posar entrebancs a la investigació, haurà aconseguit l’efecte contrari.
El director de l’FBI, James Comey, dirigia des del juliol de l’any passat un equip que havia d’explicar si la campanya electoral de Donald Trump havia rebut el suport de Rússia i fins a quin punt hi havia hagut activitats il·legals de les quals fos conscient la gent que envolta Trump. Després de ser escollit president, Trump va escometre un atac prou dur contra Comey, que el 20 de març va anunciar al congrés que la investigació continuava i que hi trobaven coses interessants. No hi ha cap informació contrastable sobre la mena d’informació que té l’FBI però ningú no dubta que si fos possible provar que la campanya de Trump havia rebut el suport de Rússia, hi hauria una pressió tal sobre el congrés que molt probablement acabaria obligant Trump a plegar.
