Pintar literatura: què llegeix la dona del quadre?

Un estudi sociològic elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya l’any 2011 assegurava que l’índex de lectura femení se situava nou punts percentuals per sobre del masculí. Per altra banda, l’estudi també diferenciava els hàbits lectors en funció del sexe: les dones llegeixen més llibres i revistes, mentre que els homes tenen predilecció per diaris i còmics.

Aquesta tendència s’ha evidenciat en la pintura, on l’home sovint es representa llegint textos de caire seriós, mentre la dona apareix com la gran lectora de novel·les.  Això s’explica a partir de la històrica associació basada en tòpics que relaciona la dona amb la imaginació, la fantasia i la sentimentalitat incontrolable, qualitats molt presents en aquest gènere.

Al llarg de la història, són moltes les obres que recullen representacions de dones llegint, fins al punt de convertir-se en una temàtica molt recurrent. Però us heu plantejat mai què llegien totes aquestes dones?

La Magdalena llegint – La pintura com a adoctrinament religiós

Tal i com afirma Rafael Argullol, expert en l’art del Renaixement, la figura de la dona lectora es va popularitzar arran de quadres que representaven l’anunciació, on apareixia la Verge Maria llegint. Un altre dels personatges femenins molt representats en el Renaixement és Maria Magdalena, exemplificada en l’obra de Rogier Van der Weyden (1435). La voluntat d’aquest quadre és adoctrinar les dones en la lectura devota, mostrant Maria Magdalena com a model de vida retirada.

Durant aquest període va ser molt habitual la lectura intensiva, caracteritzada per la lectura repetida d’unes determinades obres religioses, com podria ser la Bíblia. En l’obra de Van der Weyden, Maria Magdalena podria estar llegint la Vulgata. Us convidem a descobrir aquest quadre passant el ratolí per sobre la imatge interactiva.

Amb l’aparició de la impremta, la lectura intensiva evolucionà cap a una d’extensiva, consolidada amb les novel·les del segle XVIII. La lectora – El descobriment del jo burgés En plena Il·lustració, a les portes de la Revolució Francesa, es produeix una àmplia difusió de la lectura, que va de la mà d’un individualisme cada cop més present en la societat occidental. Al mateix temps, es potencien les teories expressives, que afirmen que l’art és la manifestació del món interior de l’artista. Amb la difusió de la novel·la es dividirà la lectura en funció del gènere a qui va dirigit, associant les dones amb el sentimentalisme. El llibre que apareix llegint La lectora de Fragonard (1776) té tocs impressionistes que impossibiliten deduir el contingut d’aquest. Partint dels llibres més coneguts de l’època i adequats per la classe social i edat de la jove, hem pogut descartar algunes de les possibles hipòtesis.  A través de la imatge podreu acompanyar-nos en aquest procés de selecció, on contem amb l’ajuda de Montserrat Cots, catedràtica de Literatura Francesa, i d’Eduard Cairol, expert en història i teoria de l’art.

Com hem pogut veure en la imatge, l’interior del llibre no està cuidat, pel que podem deduir que allò important no és el contingut d’aquest, sinó l’activitat lectora en sí mateixa.

Jove dona llegint – Idealisme vs. realisme

Un segle més tard, a França s’han publicat Les fleurs du mal, de Baudelaire, que marcarà l’inici del simbolisme; i Madame Bovary, de Gustave Flauvert, màxim exponent del realisme. Ambdues obres literàries marcaran canvis transcendentals en la societat de l’època.

L’obra Jove dona llegint del pintor francès Courbet, fundador i màxim representant del realisme, planteja dues hipòtesis a seguir (A i B), d’on n’extraurem conclusions ben diferents.

Lectora de novel·la – Alfabetització de la classe obrera A finals del segle XIX, té lloc l’aparició d’una xarxa de biblioteques públiques i clubs de lectura a França, als Països Baixos i a Anglaterra, fet que permet que l’hàbit lector arribi a tots els nivells socials. En aquest context, les dones ja s’han establert com les grans lectores de novel·la, fet que queda evidenciat en Lectora de novel·la de Van Gogh (1888).

Dos personatges (La lectura) – Lectura compartida

A principis del segle XX neix el cubisme a França, un moviment artístic que suposa una ruptura definitiva amb l’art tradicional i l’inici de l’art abstracte. Picasso va ser un dels principals creadors d’aquest estil i autor de l’obra Deux personnages (la lecture) de l’any 1934.  

Al mateix temps, la creixent escolarització va permetre l’accés a l’educació a una major part de la població. Això va fer possible l’escena representada en el quadre, on es mostra la lectura compartida entre dues generacions diferents, abandonant l’associació de l’acte de lectura amb la idea d’intimitat.

Després d’una primera fase més passional, l’artista va demostrar la seva pretensió d’iniciar-se en el món de l’escriptura, bàsicament a través de la poesia. Això ens permet contemplar la possibilitat que les dues lectores estiguin llegint un recull de poemes.

Dona nua llegint – Camí a l’abstracció Tal i com hem vist amb Picasso, l’art figuratiu no ha estat l’únic en representar dones lectores en els seus quadres. L’any 1915, Robert Delaunay iniciava una sèrie de set obres de dones nues llegint, que culminaria amb una representació abstracta de la sèrie. Dona nua llegint ens mostra una convergència entre el cubisme i un futurisme incipient, aconseguint l’esquematització a través de l’abstracció. Hi ha diverses hipòtesis sobre el llibre que podria estar llegint la dona de Delaunay, tal i com ens explica en Jordi Julià, doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

La dona com a enigma

Al llarg d’aquest recorregut artístic, hem vist la importància de la temàtica de la dona lectora. Una de les explicacions a aquest fet es fonamenta en la idea que l’artista se sent atret per allò excepcional, menys habitual. La lectura es presenta com una activitat íntima, ja que la dona es mostra avocada únicament a l’activitat lectora, evidenciant una gran concentració en la tasca i, conseqüentment, la seva faceta més intel·lectual. És per això que, sovint, aquesta escena és representada per un sol individu femení, i no com una acció col·lectiva. Per altra banda, es dóna una situació de clandestinitat on la dona desconeix que està essent observada. El pintor actua com un intrús o voyeur, espiant-la des d’una posició il·lícita.

La confluència d’aquests factors crea un ambient seductor per al pintor, que pretén plasmar aquest aspecte intern i indescriptible de les dones. D’aquesta manera, la temàtica de la dona lectora li permet indagar en un territori afí a les arts; banyat de narrativa, passió i fantasia.