Però és que no té els vots

Quan George Lakoff va presentar la seua teoria sobre el paper dels anomenats ‘frames’ en la política ho va fer endut pel pànic que li provocava el fet d’observar com els conservadors americans eren capaços d’imposar socialment el seu discurs, a base de manipular conceptes i posar metàfores al cap dels ciutadans. Un ‘frame’ és un marc conceptual que s’inventa en què insereixes els fets reals per tal d’originar una interpretació interessada d’allò que passa, que t’afavorirà.

Efectivament, pertot el món, la dreta té una gran capacitat de creació de ‘frames’, basada sobretot en el seu control de molts mitjans de comunicació. I de manera molt especial els neocons tenen un gran coneixement de com cal crear ‘frames’, coneixement basat en dos comportaments que els enfronten radicalment a la dreta liberal tradicional. Els neocons no tenen escrúpols morals de cap classe i creuen en el mètode de l’enfrontament, en la batalla violenta contra els seus enemics polítics.

A la política espanyola l’emergència de la FAES va representar la còpia del sistema americà. I per això ara és habitual trobar-nos amb tertulians, informadors, polítics i autoritats de tota mena capaços de sostenir una mentida sense ni immutar-se, sense que els tremole ni gota la veu. Ep! i capaços de repetir-la cada dia.

Menystenir la importància dels ‘frames’, en conseqüència, és un gran error. Ens pot agradar o no, però no podem negar que tenen una influència enorme sobre la vida pública. Ara, creure’s que un ‘frame’ ho és tot és un error encara més gran. Perquè la imatge no és necessàriament, mai, la realitat.

Un bon exemple en va ser aquella obsessió d’Inés Arrimadas per dir que l’independentisme havia perdut les eleccions del 27-S. El seu ‘frame’, treballat amb constància durant setmanes, es va estavellar sorollosament contra la realitat en el moment que va veure que Carme Forcadell era la presidenta del parlament i hi ha alguna fotografia que captura de manera deliciosa aquell instant. Ara, però, Rajoy protagonitza un ‘frame’ encara més increïble.

Diu el president del PP que ell ha guanyat les eleccions, que té 170 diputats darrere seu i que per tant l’han de deixar governar. Llavors, l’han de deixar governar? Per què? Perquè la realitat, pura i simple, és que el senyor Rajoy no té els vots. I certament no els aconseguirà només amb el ‘frame’ i amb aquesta campanya de pressions a tort i a dret per a aconseguir ser investit sense tenir els escons que ho fan possible. 

Avui i divendres potser es desperta una mica quan s’adone que la vida política és més complicada de com la tecnologia neocon presumeix. Però no esperen que reaccione bé. Perquè d’alternatives n’hi ha, però no en vol ni sentir a parlar. Podria, per exemple, retirar-se i deixar pas a un altre dirigent del PP. I demà mateix hi hauria govern, segur. O podria, per exemple, acceptar el referèndum català. I demà mateix hi hauria govern, segur –no es preocupen per Ciutadans que aquests s’ho empassen tot. O podria, per exemple, proposar al PSOE que es posassen tots dos partits d’acord en un candidat independent per governar Espanya en temps de crisi. I demà mateix hi hauria govern, segur. D’alternatives no en manquen, doncs, però no és aquest el problema. Passa que Rajoy no vol veure la realitat i en comptes d’esforçar-s’hi pretén que tots els ciutadans, començant per Pedro Sánchez, en comptes de veure la realitat comprem el seu ‘frame’. Lamentablement aquest és ara mateix el punt on hi ha la batalla.

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]