Pernando Barrena: ‘Otegi pot ser un gran lehendakari’

Arnaldo Otegi, el líder més carismàtic de l’esquerra abertzale, és a punt de sortir de la presó després de complir íntegrament els sis anys i mig de pena. Va ser sentenciat juntament amb quatre dirigents abertzales més acusats de reconstruir Batasuna sota la batuta d’ETA. La realitat era tota una altra. Otegi i els altres quatre condemnats estaven preparant l’estratègia que va acabar portant ETA a deixar les armes i l’esquerra abertzale a apostar per les vies exclusivament pacífiques i democràtiques. Els sis anys i mig de captiveri han donat la raó a Otegi, que dimarts sortirà de la presó de Logroño per tornar a casa seva, a Elgoibar.

Per parlar del retorn d’Otegi al País Basc i a l’activitat política, hem entrevistat el portaveu de Sortu —marca actual de l’esquerra abertzale—, Pernando Barrena. Està convençut que Otegi pot arribar a ser lehendakari, perquè la seva influència va més enllà del perímetre habitual del seu partit. Però avisa que ara caldrà donar-li un cert temps per a tornar a la vida normal amb la seva família i el seu entorn. Barrena explica per què la inhabilitació que pesa sobre Otegi no impedirà que sigui candidat d’EH Bildu si ho volen ell i les bases de la plataforma electoral sobiranista.

—Ha arribat el moment. Otegi sortirà dimarts de la presó. L’anireu a rebre? Quina rebuda tindrà?
—Anirem a rebre’l a la porta de la presó de Logroño. Clar. No sabem a quina hora el deixaran sortir. Preveiem que pugui ser entre les nou del matí i les deu. Ja hi serem una estona abans esperant que surti. Ens consta que hi ha molta gent que hi anirà per viure aquest moment. Hem previst de fer unes declaracions o una breu intervenció política davant dels congregats. I cap a casa amb la seva família.

—Al País Basc es faran alguns actes.
—Sí. A Elgoibar hi haurà un petit acte de rebuda a dos quarts de set de la tarda. Otegi parlarà i hi haurà algunes actuacions. Més endavant, el dissabte 5 de març, es farà un acte polític amb una intervenció més treballada, més definida, més completa i amb més substància política d’Otegi al Velòdrom d’Anoeta, a Sant Sebastià.

—Sortu va deixar vacant el càrrec de secretari general per quan Otegi sortís de la presó. S’incorporarà immediatament a l’activitat política?
—Tècnicament s’incorporarà automàticament. De fet, hem anunciat que el juny farem el primer congrés del partit després d’haver fet el 2013 el congrés constituent. Estem pendents del calendari de la convocatòria electoral al parlament basc. Per tant, Arnaldo serà secretari general com a mínim fins aquest congrés. Tindrà aquest títol de secretari general de Sortu. Tanmateix, essent realistes, queda molt poc pel juny i Otegi haurà d’aterrar a la vida normal després d’haver passat més de sis anys privat de llibertat.

—Necessitarà un període d’adaptació i de refer la normalitat…
—Exacte. Abans d’incorporar-se a la vida política caldrà donar-li un temps prudencial per fer un aterratge com correspon a qualsevol que ha estat a la presó. No oblidem que darrere del personatge polític hi ha una persona que ha estat tancada sis anys i mig i que necessitarà un temps per recuperar la vida normal amb la seva família i el seu entorn. Això demana un temps.

—Aviat hi haurà eleccions al País Basc. Podrà presentar-se com a candidat d’EH Bildu o ho impedeix la inhabilitació de la sentència condemnatòria?
—La situació actual és que, a banda de la pena de presó, Otegi i la resta de condemnats del cas Bateragune van ser inhabilitats fins al 2021. Però la sala de l’Audiència espanyola que el va condemnar no va establir en què consistia aquesta inhabilitació. Segons la jurisprudència marcada pel Suprem, en els casos en què la sentència no defineix ni concreta la inhabilitació, aquesta queda sense efectes pràctics. Hi ha un cas similar en aquest moment d’un parlamentari d’EH Bildu que també tenia una condemna d’inhabilitació genèrica a la sentència i fa tres anys i mig que és diputat amb una resolució favorable de la junta electoral i del Tribunal Suprem.

—Segons aquest precedent, Otegi es podrà presentar a les eleccions.
—El que passarà amb Otegi segurament serà això mateix. En cas que les bases d’EH Bildu i el mateix Otegi ho decideixin, serà candidat a les pròximes eleccions. Vist el clima que han creat alguns, probablement es presentarà algun recurs contra la seva candidatura, però previsiblement serà fallat en aquesta direcció que ara comentava segons la jurisprudència.

—Coneixent la tradició d’arbitrarietat de la justícia espanyola…
—Sí, però en aquest cas serà la mateixa instància judicial que va decidir el cas d’Iker Casanova [el parlamentari esmentat abans] la que s’haurà de pronunciar sobre la candidatura d’Otegi. Això que et dic no és tan sols una posició política, sinó que jurídicament és força clar que el desenllaç serà positiu.

—Si ell vol ser candidat i les bases d’EH Bildu ho aproven, penseu en una victòria electoral i un Otegi fent de lehendakari?
—Bé. Sí… si aquesta candidatura finalment es formalitza –amb les condicions que ell vulgui i que les bases ho aprovin—, crec que Arnaldo Otegi ha demostrat sobradament que és capaç d’entomar desafiaments d’alt nivell polític. No tinc cap dubte de la seva capacitat. A més, té un predicament en la societat basca que va més enllà de les bases de l’esquerra abertzale. Això és el que preocupa determiandes formacions, que veuen com l’ombra política d’Arnaldo Otegi té bona entrada als seus votants tradicionals. Té capacitat sobrada i predicament ampli per arribar a ser lehendakari. Però fins aquí. A partir d’ací són els ciutadans els que decideixen el suport que donen a un candidat o altre. Ja ho veurem. Però Otegi pot ser un gran lehendakari.

—Temeu que l’estat espanyol pugui aprofitar qualsevol manifestació, acte o declaració per tornar a tancar Otegi a la presó? A partir d’ara estarà sota la lupa…
—Això que ha passat aquests dies amb l’anunci del delegat del govern espanyol, que ha demanat a la fiscalia la prohibició dels actes de rebuda d’Otegi, sí que dóna pistes sobre l’actuació que puguin tenir a partir d’ara determinades institucions polítiques. Juntament amb algunes associacions de víctimes, en un comportament trist, s’aferren a la rendibilitat política que tenien de l’escenari anterior al 2011. Són comportaments més que qüestionables des d’un punt de vista democràtic. Continuen encallats en un passat que la societat basca ha superat de manera molt majoritària. Aquesta actitud no porta enlloc.

—Volen conculcar el dret d’expressió per raons ideològiques?
—Arnaldo Otegi, després de sis anys i mig privat de llibertat, en el moment que abandoni la presó de Logroño serà un ciutadà amb la plenitud dels seus drets civils i polítics i, especialment en el seu cas, el dret d’associació política i llibertat d’expressió. Per tant, el que digui a la porta de la presó, a Elgoibar o a Anoeta serà una intervenció política emparada i protegida pel respecte d’aquests drets. Cadascú pot fer les lectures que vulgui, però la seva serà activitat política nua i crua.

—Quin serà el missatge que voleu transmetre a Otegi en el seu retorn a casa?
—No li direm res que no sàpiga ja. El fet que li diguem nosaltres en persona farà que en sigui més conscient. Però li direm que el seu retorn arriba en un moment polític molt important i transcendent. Per primera vegada en molt temps hi ha damunt la taula política de l’estat conceptes com el dret de decidir. Ningú no hauria pensat fa cinc anys que el dret de decidir seria carta negociadora d’una investidura espanyola.

—S’ha avançat molt des del 2010.
—Molt. El procés independentista català i les condicions objectives que ha creat, així com l’avenç de les posicions favorables al dret de decidir a Euskal Herria, han aconseguit esdevenir el centre de l’agenda política. La posada en llibertat d’Otegi arriba en un moment polític decisiu, que permet avançar amb claredat cap als objectius històrics del sobiranisme. Abans deia que Otegi és un gran actiu polític en qualsevol circumstància, però encara més en el moment històric actual. És una figura capaç de concitar acords i bones sinergies més enllà de l’àmbit polític que ell representa des d’una perspectiva ideològica.

—És un líder de l’esquerra independentista, però també és influent més enllà.
—Exacte. Té una caracterització d’home d’estat àmpliament reconeguda per la societat basca i més enllà. Les seves possibilitats i capacitat de joc són enormes i crec que no caldrà delimitar-li ni marcar-li el terreny de joc. Perquè em consta que aquests anys a la presó ha fet un seguiment exhaustiu i constant de l’actualitat política. Sap perfectament què ens juguem en el moment que serà posat en llibertat.

—Otegi va ser condemnat amb més gent en el procés del cas Bateragune. Encara no han sortit tots cinc condemnats…
—No. En el cas Bateragune van ser cinc els empresonats. Els que van ser condemnats a sis anys van sortir en llibertat l’octubre de l’any passat. Otegi va ser sentenciat a sis anys i mig i surt ara després d’haver complert la condemna sencera. També va ser condemnat a sis anys i mig Rafa Díez Usabiaga, ex-secretari general del sindicat LAB. Encara li queda un any i mig més de presó. Fins a l’agost del 2017. Abans de la condemna definitiva, Rafa Díez va demanar un permís per poder cuidar la seva mare, que va durar un any i mig. A partir d’ara, caldrà continuar la campanya per la llibertat de Rafa Díez, que no és tant conegut a fora del País Basc com Otegi, però és una persona molt popular. Ell serà ara el símbol de l’aberració que va ser la sentència del sumari Bateragune, que va condemnar cinc persones que eren artífexs d’una nova etapa política pel País Basc.

—En una entrevista recent, Antoni Batista deia que el sumari de Bateragune serviria a qualsevol país per a presentar candidatura al Nobel de la Pau. En canvi, a l’estat espanyol ha servit per enviar cinc persones a la presó.
—És una reflexió molt certa. La sentència de Bateragune no té ni cap ni peus. És una aberració. Però és sorprenent que les raons que van donar els acusats durant el judici —el fet que havien estat treballant per construir un nou temps de pau i democràcia i sense violència al País Basc— s’ha acabat demostrant que era cert. I s’ha demostrat per la via dels fets. S’ha demostrat que allò que van dir que feien era allò que van fer. No era una mera línia de defensa ni una posició política interessada. Era una exposició de fets que hem pogut contrastar o constatar amb el pas del temps.

—A veure si, com Mandela, Otegi passarà de pres a president.
—De pres a president, sí. I de ‘terrorista’ i ‘enemic públic’ a home d’estat i de pau. No seria la primera vegada que passés això en la història de la lluita dels pobles per la seva llibertat.