22.09.2016 - 20:11
|
Actualització: 23.09.2016 - 07:24
L’escriptor Javier Pérez Andújar ha fet avui el pregó que ha obert oficialment la festa major de Barcelona. En el discurs, fet en espanyol i sense cap esment a la polèmica del pregó alternatiu, ha recordat escriptors, llibreters, editors, dibuixants, indrets, publicacions, ràdios… de la ciutat de Barcelona i els ha desitjat una bona festa major. Amb un to nostàlgic, ha dibuixat una Barcelona literària, a més de reivindicar el caràcter lluitador dels barris i la cultura popular. Ha fet referència als canvis d’aquests últims temps i a la pèrdua dels quioscs, que ha anomenat ‘llibreries dels pobres’. I ha afegit: ‘El tancament dels quioscs ha estat l’únic canvi real d’aquests últims temps.’
Ha citat una rastellera de noms vinculats a la ciutat. De molts, n’ha recordat l’origen: Maria Antònia Rodoreda, de Berga; Josep Escobar, de Granollers; Manolo Escobar, d’El Ejido; Gato Pérez, de Buenos Aires; José Cabrero Arnal, d’Osca, etc. ‘Tant se val on hagin nascut –ha dit–, perquè quan ho van fer eren molt petits’, en referència al fet que la ciutat de Barcelona actual és formada per persones de molts orígens.
‘Bona Mercè als qui, després d’hores a la fàbrica, treien forces per construir la democràcia’, ha dit. I ha continuat fent un esment especial de la lluita dels barris: ‘Bones festes de la Mercè a la gent dels blocs, els túnels, les places. La gent que convertia una esplanada en un ambulatori, els que tallaven els carrers amb la mateixa decisió que es talla una barra de gelat a l’estiu.’
També ha reivindicat la diversitat de la ciutat i el dret de ser barceloní de la manera que es vulgui: ‘Per molt que ara vulguin desmantellar aquestes paisatges de la memòria obrera, la gent de Barcelona no es deixarà prendre el dret de ser de Barcelona, cadascú a la seva manera.’