Pepet i Marieta: ‘Ens agrada ser els torracollons que posen el dit a la nafra contínuament’

Indignar-se i somriure. Optimisme i reivindicació. Aquesta dualitat és l’essència del nou disc de Pepet i Marieta, que es presenta avui  en societat a l’escenari de la Sala Apolo. Seguint la fórmula de treballs anteriors, La Revolució dels somnis són lletres crítiques –que no pamfletàries– i d’altres més festives com Somriu, on el grup d’Ulldecona es rodeja dels principals grups de parla catalana per a fer un vídeo promocional que ha entrat amb força a les xarxes: ‘Tots els que apareixen al vídeo són una mostra de la bona salut de la música en català avui dia. Estem en una època daurada’, diu Josep Bordes, cantant i líder de la banda. Hem parlat amb ell poques hores abans de l’estrena per a conèixer millor aquest disc.

—Escoltant el disc i llegint amb atenció les lletres optimistes que hi sonen, he pensat que com a grup, esteu en un molt bon moment. És així?
—[S’ho pensa] Sí. Estem en un moment en el qual recollim els fruits que hem anat sembrant durant molt de temps. El que passa és que el projecte Pepet i Marieta ha estat una carrera de fons. Mai hem estat un projecte que hagi triomfat d’un dia per l’altre. Estem en un bon moment? Clar que sí. Però també perquè hem lluitat molt. I potser diríem que la gent ja ens pren més seriosament. De fet avui fem una presentació a l’Apolo la qual es preveu que tingui molta afluència de gent. I això fa cinc anys era impensable per Pepet i Marieta.

—Fa tretze anys que toqueu junts, i certament, l’èxit ha anat venint a poc a poc. Fent-vos un nom. Com s’observa que hi hagi grups que d’un dia per l’altra omplin pavellons i sales de concert.
—Francament, bé. Una cosa que sí de la que ens podem vanagloriar és tot allò que hem aconseguit, ha estat per mèrit propi. Per exemple, quan el 2014 vàrem fer la cançó de l’estiu de TV3, va ser perquè nosaltres els ho vàrem proposar. Quan altres vegades és la mateixa cadena que proposa a un grup que la faci. O sigui, que ens ho hem hagut de treballar molt. Però hem assolit èxits sense padrins i el sabor de l’èxit és doble.

—Ai els padrins.
—Doncs sí. Tenir algun padrí no estaria malament. El que passa és que el nostre projecte ve d’una terra oblidada, una terra de ningú perquè no som ni catalans ni valencians i en aquest sentit som un grup transfronterer. Tenim membres del País Valencià i de Catalunya. Clar, un grup amb aquesta idiosincràsia estava predestinat a haver-se de treballar molt les coses.

—Les lletres són bastant reivindicatives, però dieu que no són pamfletàries.
—Sí. De fet un dia una vegada un noi en un aplec de Vinaròs em va dir: ‘Pepet, tu fas política sense voler’. I em va colpir i és el que he intentat sempre. Òbviament en determinats moments ens hem posicionat políticament i de fet també ho fem en una cançó com Frontera. Però des de sempre ens ha agradat ser un ressò de la ‘vox populi’. El poble és divers i té moltes opinions i mai no ens hem casat amb una determinada ideologia. Però ens agrada ser els torracollons que posen el dit a la nafra contínuament i que els agrada dir les coses pel seu nom, però al mateix temps dir-ho amb alegria, que és una actitud molt de les terres de l’Ebre.

—Ara em parlaves de Frontera. És una cançó que us defineix molt: qui sou i des de quina terra canteu.
—Sí, és que si alguna cosa tenim clara la gent d’aquesta terra, és que a les dues bandes del riu Sénia hi ha una unió sociocultural brutal que el que fa és agermanar i no separar. I això també es tradueix en organismes polítics com la Taula del Sénia. A nosaltres ens han etiquetat com a grup de les Terres de l’Ebre, i ben orgullosos que n’estem, però també hi ha unes terres del Sénia, i fins i tot un Aplec del Sénia o un Aplec dels Ports, que són símbols inequívocs que la unió sociocultural que hi ha entre els pobles a banda i banda del riu Sénia.

—I com a mostra de la vostra faceta reivindicativa dediqueu una cançó al 15-M: Indignem-nos.
—Sí. Volíem fer un homenatge al moviment del 15-M i tot el que ha suposat. Creiem que avui en dia hi ha una revolució social que s’està donant en molts nivells de la nostra societat. Com per exemple les manifestacions de l’Escola Activa, el consum de proximitat, el consum de comerç just, les noves polítiques parlamentàries sorgides arran del 15-M… Volíem posar de manifest que aquesta revolució social ja ha començat, tot i que va pas a pas, perquè no es farà de la nit al dia. Allò que deia John Lennon de ‘You may say I’m a dreamer‘, per això hem titulat el disc com Revolució dels somnis.

—La cançó que està sent un gran èxit és Somriu, on al videoclip apareixen gairebé totes les cares de l’escena musical que canta en català.
—Potser ara la música catalana mereix un homenatge i no ens l’estan fent. Crec que estem vivint una època durada. No només hi ha molts projectes de molta qualitat, sinó que a més, hi ha una resposta del públic. S’ha normalitzat la música catalana i bona prova és que en les festes majors es programa música catalana. Tots els que apareixen al vídeo són una mostra de la bona salut de la música en català avui dia. No només catalana, perquè no hem d’oblidar que segurament els grups més potents són del País Valencià. Estem en una època daurada i és el que volíem mostrar en aquest videoclip.

—Musicalment és el mateix Pepet i Marieta de sempre?
—No perquè aquesta vegada ens hem posat a rapejar, cosa que no havíem fet mai. O incorporem sons electrònics, amb els quals no havíem experimentat. Hi ha altres components que estan començant a posar la seva veu i les seves cançons, com en Xavi i en Carlos. De fet, ell –Carlos–, és el productor del disc i es denota més que mai que som una banda. Hem incorporat ritmes de hip-hop i dance hall, ritmes més juvenils gràcies a la incorporació del bateria Guillem Arnau. Ara bé, la constant de festa i reivindicació amb tocs d’humor no hi falta.

—I cent per cent ballable.
—Sí, és una premissa. S’ha de poder ballar tot. Ens movem molt per festes majors i la gent s’ho vol passar bé. I si els remous la consciència, millor. I la gent ho agraeix.

• Podeu descarregar el disc ací.