Pedro Sánchez comença a jugar la carta del ‘pacte prohibit’ amb els independentistes

Pedro Sánchez és en un carreró sense sortida, perquè no pot forjar un pacte de govern alternatiu al del PP, amb Podem i Ciutadans, i per una altra banda els dirigents territorials del PSOE el critiquen ferotgement per l’ensulsiada a Galícia i al País Basc i el pressionen perquè permeti un govern de Rajoy. Però aquest carreró té una porta, que Sánchez sempre ha volgut passar per alt i que ara es comença a mirar amb uns altres ulls: la del pacte amb els independentistes. La premsa espanyola ja fa temps que en parla, per carregar-li els neulers; i ell en comença a parlar ara amb la boca petita, encoratjat per Miquel Iceta i, en menor mesura, per Ximo Puig.

‘Parlaré amb nacionalistes catalans. I els explicaré el meu full de ruta. No pot ser que em critiquin perquè parlo amb nacionalistes i no critiquin Rajoy de pactar amb nacionalistes la mesa del congrés’, deia avui a la cadena Ser.

Escolteu ací l’entrevista íntegra:

Sánchez manté que la seva prioritat és un pacte amb Podem i Ciutadans, però aquestes dues forces s’exclouen l’una amb l’altra. És una via sense recorregut. Quina alternativa li queda que no sigui permetre el govern de Rajoy? Un pacte certament complex, aritmèticament possible però políticament gairebé irrealitzable; un pacte que impliqui el vot favorable en la investidura de PSOE, Podem, PDC, PNB i Coalició Canària: 170 diputats, que superarien els 169 contraris del PP i Ciutadans. Per això caldria que, si més no, ERC i Bildu s’abstinguessin.

Perquè aquestes xifres surtin caldria, doncs, un acord amb PDC i ERC, que sempre han posat per condició a Sánchez el compromís de fer un referèndum sobre la independència a Catalunya. Sánchez sempre s’hi ha oposat, s’hi continua oposant i s’hi oposarà sempre. Ho deia Miquel Iceta en aquesta entrevista amb VilaWeb. Iceta ha provat d’introduir aquests últims dies un relat per mirar de convèncer tant Sánchez com els independentistes d’arribar a un acord per fer fora el PP del govern espanyol. Sempre, però, condicionant-ho al fet que el referèndum desaparegui en la llista de condicions per a la investidura.

Sembla que Iceta ha convençut Sánchez, que avui dedicava aquestes paraules als dirigents territorials socialistes, que veuen amb hostilitat qualsevol intenció de diàleg o de pacte amb els independentistes, per més que el referèndum desaparegui de la taula de negociació: ‘Quan diuen que s’ha de permetre un govern de Rajoy perquè no hi ha alternativa, demano a alguns dirigents del meu partit què ofereixen aleshores a Catalunya. Tenim una crisi territorial a Catalunya, sí o no?’

Fins i tot deia Sánchez que el seu ‘full de ruta’, d’obrir negociació amb totes les forces polítiques, no variaria per més que Puigdemont arribés a proposar demà un referèndum unilateral sobre la independència. I encara afegia: ‘Aquí a Madrid es parla poc de la qüestió catalana; aquí a Madrid, quan algú es mou en cercles polítics i sobretot quan parla amb el PP veu una mena de connivència amb aquest enfrontament, com fent veure que ja li va bé, electoralment, l’enfrontament amb Catalunya.’

Després de les eleccions del 20-D i abans del 26-J, Sánchez repetia que no pactaria mai amb els independentistes i que els vetaria en qualsevol negociació. ‘Ho puc dir més alt, però no més clar’, insistia. Ara el to és ben diferent: el diàleg és el camí; ho exemplificava la setmana passada amb un piulet a Twitter lloant, en català, l’aproximació entre Carles Puigdemont i Ximo Puig:

Quan la politica i el dialeg s'obren camí surten iniciatives com la liderada per @ximopuig per reconstruir les relacions amb Catalunya.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) September 20, 2016

Però això no li garanteix l’èxit de la jugada. ERC i PDC sostenen que no donaran suport a la investidura de Sánchez si no hi ha el compromís del referèndum. Per bé que la setmana passada Francesc Homs va insinuar en unes declaracions que estudiava si votar a favor de la investidura sense el compromís del referèndum, de seguida els ex-convergents se’n van desdir i van assegurar que no hi hauria pacte sense aquesta condició.

Iceta diu que els independentistes no cal que hi renunciïn, al referèndum, sinó que no el posin de condició. ‘Renunciar-hi, no. S’ha de renunciar a posar-lo ´de condició en una investidura. Com si a mi em diguessis si renuncio al socialisme. No hi renuncio. Ara, sé que no arribarà demà. Es tracta de si tu condiciones una investidura al referèndum. Perquè llavors la fas impossible.’

Ara, si els independentistes s’avenen a retirar el referèndum com a condició, en el decurs de la legislatura en la qual Pedro Sánchez fos president es podria negociar i explorar igualment el referèndum tal com la demanen els partits independentistes? Iceta és clar: ‘El PSOE no acceptarà mai un referèndum sobre la independència.’ I tot allò que ofereix Pedro Sánchez és un referèndum sobre una reforma constitucional que el PP blocaria a les corts espanyoles sempre que volgués.

Sense aliats dins del PSOE
A la dificultat política d’assolir un pacte d’aquestes característiques, s’hi afegeix la guerra interna que Sánchez té dins el partit. Tan solament la insinuació de parlar amb partits independentistes fa que els ‘barons’ treguin les urpes. Recordem, si no, el to de les declaracions filtrades d’alguns dirigents territorials en un comitè federal del mes de febrer: ‘Si nosaltres no deixem clar que el PSOE no té res a veure amb l’independentisme ni per activa ni per passiva, a Extremadura ens maten, i ho haig de dir’, exclamava el president extremeny, Guillermo Fernández-Vara.

Amb precedents com aquest, el comitè federal de dissabte es preveu ben calent. Sánchez hi proposarà un calendari, que inclou la convocatòria d’un congrés el mes de desembre i, abans, unes primàries el 23 d’octubre per a refermar el seu lideratge. Ara, si el comitè federal li tomba aquesta fugida endavant, assegura que no dimitirà. Novament ha demanat als crítics que presentin un candidat a les primàries: ‘Que proposin una solució. Potser han de dir que defensen, com a millor opció, l’abstenció a Rajoy’, ha dit. I ha afegit, amb rotunditat: ‘És hora que posem les cartes sobre la taula.’