23.05.2017 - 18:20
|
Actualització: 23.05.2017 - 22:21
Els periodistes del diari Público que han investigat i han destapat l’operació Catalunya contra l’independentisme català han comparegut a la comissió del Parlament de Catalunya que la investiga. El testimoni de Patricia López i Carlos Enrique Bayo ha fet posar els cabells de punta, pel detall amb què han descrit la creació d’una policia paral·lela, amb la connivència de diversos poders públics, per entrebancar el procés independentista català.
Patricia López assenyala PP, PSOE i Ciutadans
Una de les parts més contundents de la compareixença és aquesta en què Patricia López respon a les preguntes de la diputada de la CUP Mireia Boya. I diu que ‘és evident’ que qui bloca la investigació d’aquesta trama són PP, PSOE i Ciutadans.
—Mireia Boya [M. B.]: Hi ha més noms en aquesta llista d’indecents de què parlàveu?
—Patricia López [P. L.]: És clar que hi falten noms. És una xarxa que pot sobreviure tot aquest temps, que s’ha demostrat que ha fet xantatge a les altes institucions i que creava associacions i acusacions populars per fer frau de llei, com l’Associació Transparència i Justícia o Manos Limpias, per fer xantatges; que controla mitjans de comunicació que només publiquen informació d’una part i que no contradiuen res; que no es fixen si les coses tenen segell o no i ho venen com un informe de la UDEF.
—M. B.: Teniu cap querella per difamació i mentides?
—P. L.: Durant els dos anys d’investigació, a més de la querella del comissari Eugenio Pino, n’he tingudes unes quantes i les han perdudes totes. És que he hagut de demostrar científicament i amb documents oficials cadascuna de les línies que escric a Público. Us en posaré un exemple. La nit de Cap d’Any del 2015, el senyor Eugenio Pino i el senyor Villarejo es van posar d’acord per trucar el cap de la policia judicial de Madrid, que era a l’hospital, amb la seva dona a l’UCI, perquè anés a recollir una denúncia del comissari Villarejo a la direcció superior de policia de Madrid. El dia 4 de gener, dilluns, a les nou del matí, van trucar a casa meva dient-me que si no em presentava a declarar per un suposat delicte de revelació de secrets, em detindrien. Jo era sola a casa, amb la meva filla. Em vaig presentar a la comissaria, em van prendre declaració i no em van detenir. L’endemà passat van trucar al comissari Jaime Barrado, que va enregistrar el cap de la policia judicial de Madrid amenaçant-lo que seria detingut si no es presentava a declarar. Barrado s’hi va negar. Era el 4 de gener de 2016, i avui les diligències encara no s’han lliurat als tribunals.
—M. B.: Heu estat objecte d’intimidacions o amenaces de cap membre del govern espanyol o d’aquesta unitat d’intel·ligència o de la policia o de ningú relacionat amb el partit del govern espanyol o d’alguns dels mitjans de comunicació implicats?
—P. L.: Sí. Coacció i amenaça són tota aquest seguit de coaccions i amenaces. I quan el cap de gabinet del número dos de la policia em va trucar per dir-me que començarien a fer les coses a la brava si no publicava unes determinades coses.
—M. B.: Quin és el paper de mitjans com El Mundo, La Razón, l’ABC, fins i tot La Vanguardia i més recentment El País en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme?
—P. L.: El senyor Villarejo en seu judicial declara que té periodistes infiltrats des dels anys noranta. El primer expedient que té a començament dels noranta és per haver filtrat informació a El País. Després, el 1995, va escriure una carta al Ministeri d’Interior en què parla dels seus periodistes infiltrats: Manuel Cerdán i Antonio Rubio. En seu judicial declara que Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta també són els seus periodistes. I de fet aquests dos són els testimonis de descàrrec que porta Villarejo per acreditar que no va clavar una ganivetada a la doctora Pinto. Hi ha un altre periodista d’un mitjà de comunicació important a El Español, amb Pedro J. Ramírez, que també surt a les tertúlies d’Ana Rosa, Daniel Montero, que era el seu soci en el mitjà de comunicació…
—M. B.: Creieu que això respon a un pacte d’estat per la unitat d’Espanya entre el PSOE, el PP i més recentment Ciutadans? Són aquests tres partits que conspiren amb un pacte d’estat contra el procés independentista català?
—P. L.: Jo he vist Ciutadans actuar en la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid i he de dir que fan una feina excel·lent. Els he vistos en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al congrés i pertanyen a un partit diferent del que treballa a l’Assemblea de Madrid. És evident: qui bloca les compareixences, qui vol omplir de paper les comissions del congrés per després ni llegir-se’n el documents i no veure ni les diferències entre els segells són PP, PSOE i Ciutadans. Sí. És un fet, no una opinió.
—M. B.: Manos Limpias i Societat Civil Catalana han estat creades per a tenir un paper destacat en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme? Han participat en cap de les branques?
—P. L.: Home, Societat Civil és esmentada per Fernández Díaz en els enregistraments com ‘un dels nostres’. En el cas de Manos Limpias, el modus operandi era: des del grup de la policia afí a Eugenio Pino filtraven la informació a El Mundo; això creava una notícia criminis que recollia Manos Limpias, amb la qual anava als jutjats, presentava una querella i, arran d’aquesta querella, es feia l’informe autèntic de la policia. És una manipulació del sistema; és frau de llei, dels mitjans de comunicació i no es pot agafar per enlloc.
—M. B.: Sabem que hi ha hagut un intent de compra de confidents en moviments socials independentistes pròxims a la CUP. Què ens en podeu dir, d’això? Forma part d’aquesta operació d’estat?
—P. L.: És clar. En aquestes operacions no s’han fet servir agents sota autorització judicial. S’han fet servir moltes vegades aquesta mena de policies en segona activitat que han tingut problemes amb la llei, agències de detectius, confidents amb delictes… I això s’ha pagat amb els fons reservats de l’estat.
—M. B.: Qui ho paga?
—P. L.: Ho paguem tots els espanyols, perquè, com va dir el comissari Pino, l’entrevista es va pagar amb els fons reservats.
La intervenció de Carlos Enrique Bayo
D’una altra banda, el periodista Carlos Enrique Bayo també ha fet intervencions molt notables sobre l’operació Catalunya. Responent les preguntes de Roger Torrent (JxSí), Bayo ha explicat fins a quin punt la Moncloa està implicada en l’operació contra líders independentistes.
—Roger Torrent [R. T.]: L’operació Catalunya contra líders polítics independentistes comença l’any 2012?
—Carlos Enrique Bayo (C. E. B.): Es podria dir així. Alicia Sánchez-Camacho va dir que el cas Pujol havia començat a la Camarga. El pla premeditat per a fer servir tot el material va començar l’any 2012. La voluntat d’engegar això comença amb l’última reunió a la Moncloa amb les vint-i-una condicions d’Artur Mas. Allà potser va arrencar tot, però s’havia anat acumulant informació sobre la família Pujol i autoritats i partits catalans. És clar que s’havia anat fent. […] Quan Jorge Moragas presenta Victoria Álvarez a Alicia Sánchez-Camacho i s’organitzen els enregistraments de la Camarga es fa amb la voluntat de fer-ho servir. […] L’operació contra partits i polítics comença la primavera del 2012, quan també s’activen tots els mecanismes de filtració de dossiers. Després, es veu força clar a l’hemeroteca tot el que es va fent. També es veu clar que tot va començar el 2010. Tot això no es pot muntar en tan poc temps.
—R. T.: Quin paper hi té el Consejo Nacional de Seguridad, en tot això? I en concret, quin paper hi té Moragas, que és el cap de gabinet del president del govern i secretari d’aquest organisme? Moragas és la ròtula que fa confluir tots els interessos o hi ha ningú més?
—C. E. B.: A Jorge Moragas és a qui li arriba la informació que Vicky Álvarez té coses a dir contra els Pujol. Ell fa les gestions per encarrilar-ho i contribueix a engegar les investigacions no tan sols sobre la família Pujol sinó més polítics catalans que tinguin comptes fiscalment il·legals a Andorra. Nosaltres ho hem publicat i hem intentat sostenir-ho amb testimonis i documentació. Ell és la biela que connecta els polítics del PP a Catalunya i l’executiu de Rajoy.
