Núria Gibert: ‘Ens decep l’actitud de la cúpula dels comuns quan hi ha la democràcia en joc’

Menys de tres mesos abans del referèndum i un terreny molt definit en el full de ruta. Aprovació de la llei del referèndum, convocatòria, campanya i votació. I l’endemà passat de la proclamació definitiva del resultat, proclamació de la independència al parlament. Les coses són tan clares que hem volgut parlar amb la CUP per saber si tenen la mateixa impressió. També volíem saber si després de l’episodi Baiget encara hi ha dubtes sobre la determinació del president i del govern en relació amb el referèndum. Parlem amb la portaveu nacional de la CUP, Núria Gibert, que es manifesta perplexa i decebuda per l’actitud de la cúpula dels comuns i que no descarta que la seva candidatura entri al govern, si cal, per assegurar l’èxit del referèndum. Parlem també de la pugna entre Endavant i Poble Lliure i de la previsió que han fet en cas de repressió de l’estat espanyol.

—Encara resten dubtes dins la CUP sobre la determinació del govern de fer el referèndum?
—Cal que el govern es comprometi al cent per cent amb el referèndum. No és una qüestió de fe de la CUP en el govern. És una qüestió de necessitat del procés quan som a tres mesos pel referèndum. Declaracions com les de Baiget no ajuden gens a crear confiança. Les dilacions i les actituds porugues tampoc no ajuden gens ni mica. Cada actitud temorosa que veiem, la denunciarem. Així com ho vam fer amb el conseller Baiget, ho continuarem fent. Ara no és el moment d’aquestes actituds i la màxima responsabilitat la té el govern.

—I si la reacció del president és la que va tenir amb Baiget, no n’esteu satisfets?
—Puigdemont fa la mateixa lectura. És normal perquè aquelles declaracions són clarament desmobilitzadores i emplacen a tenir por. Celebrem que Puigdemont prengués aquella decisió i ho fes ràpidament.

—Però dubteu encara de més membres del govern?
—És clar. Perquè hi ha més consellers que han expressat que no comparteixen aquesta via política. Que són lleials al president i tot el que vulguin. Ens agradaria que tots els membres del govern ho tinguessin tan clar com el president. No oblidem que aquest govern va ser dissenyat per l’ex-president Mas. Si hi ha un sector que no ho té clar, demanem que hi hagi determinació i qui no ho demostri, sigui destituït o es retiri. Val més que hi hagi una crisi de govern ara que no al setembre. I tant.

—Demaneu un govern amb tota la determinació del món. però que el formin els altres. Poble Lliure proposa d’entrar al govern. És una possibilitat?
—Poble Lliure fa una proposta i té tot el dret del món de fer-la. No és un debat tancat, sinó que no l’hem obert. Si em pregunteu si és possible, diré que farem tot allò que calgui. Ens vam presentar a les eleccions dient que seríem garantia. La gent sap que som capaços d’assumir contradiccions i tenir debats aspres per a aconseguir els objectius polítics. I farem tot allò que calgui. Si el govern té un compromís al cent per cent amb el referèndum, no caldrà que hi entrem. Ja veurem com evolucionen les coses. Farem allò que calgui perquè es faci el referèndum.

—I aquest ‘allò que calgui’ pot ser entrar a formar un govern d’unitat excepcional?
—No és una opció que ara hi hagi damunt la taula, però no descartem cap hipòtesi. Ara mateix no ho considerem com una opció imminent. No descartem d’entrar al govern, si cal, abans del referèndum. Benet Salellas ja ho va dir: si hi ha algú que no estigui disposat a signar decrets i ordres, ho farem nosaltres. No ho descartem, però qui té l’encàrrec i el compromís és el govern, al qual donem suport des de fora.

—La CUP no va voler ser a la mesa del parlament. Tampoc no és al govern. Quin risc real assumirà la CUP per assegurar el referèndum?
—Nosaltres assumim el risc en correspondència amb la força que tenim. De riscs, n’assumeixen els nostres càrrecs electes, els regidors, batlles… No defugirem d’assumir cap risc que convingui assumir per exercir l’autodeterminació. Anna Gabriel ho deia: si ens inhabiliten, ens hauran de treure a la força. Cadascú ha d’assumir el risc que li pertoca. El govern ens ha demanat temps aquests últims anys i nosaltres li demanem compromís. És una reciprocitat que es pot entendre.

—Hom pot pensar que la CUP exigeix valentia a tothom però que no vol ser als llocs de risc, sigui al govern o a la mesa del parlament…
—Ho entenc perfectament, que hi hagi qui pensi això. El fet de no ser al govern és la conseqüència d’una decisió política. Nosaltres ja no ens vam presentar en una candidatura àmplia que tenia l’objectiu de governar. Vam fer campanya sols perquè enteníem que representàvem una part concreta de la societat. Aquella gent que ha perdut la fe en aquestes institucions i en aquest sistema. Ens vam presentar amb la idea de ser garants del compromís cap a la independència. I sempre hem assumit la repressió que com a moviment polític hem hagut de suportar a la nostra pell. No hem tingut mai por de la repressió. La gent a qui han portat a l’Audiència espanyola emmanillada dins furgonetes de la policia és la nostra gent. Les qui han passat la nit a les comissaries són batllesses i regidores nostres. No tenim gens de por d’assumir la conseqüència de l’acció repressiva de l’estat. No n’hem tinguda fins ara ni en tindrem mai. Nosaltres no estem pendents del nostre patrimoni ni de l’estroncament de la nostra carrera política. Estem disposats a pagar la repressió amb el nostre cos i amb la nostra vida. No som al govern per decisió política. No pas per un càlcul ni per la por.

—El resultat del referèndum es podrà validar sigui quina sigui la participació?
—La Convenció de Venècia recomana que no es fixin mínims de participació, perquè això incentiva els contraris a fer boicot. Posar xifres va contra els qui volen que el referèndum tingui tanta participació com sigui possible. Nosaltres volem que la participació sigui alta i farem tot l’esforç del món per aconseguir-ho. Seria molt interessant que fos més alta que el 9-N, però no s’ha de fixar cap mínim.

—Una bona participació reforça el missatge a l’estranger?
—Si l’arma més forta que tenim és la legitimitat, com més persones es mobilitzin, millor. És important que es vegi el missatge d’un poble que es mobilitza contra els embats d’un estat amb tota la seva força repressiva i amenaçadora. Aquesta és la nostra força i la millor carta que podem jugar. Mobilització i democràcia. Internacionalment, no és igual presentar-se amb una xifra molt alta que amb una xifra molt baixa. És evident. Tanmateix, a nosaltres no ens trobaran en el ball de xifres.

—El procés constituent era una prioritat per a la CUP. Ja no ho és?
—Amb aquesta qüestió, estem insatisfets. Ens hauria agradat d’arribar al referèndum amb el debat constituent més avançat. Quan expliques a algú que tenim una oportunitat històrica com a país, parles d’un concepte molt eteri. En canvi, si pots explicar que és l’oportunitat de canviar coses concretes, és més fàcil d’entendre. I realment s’obre la idea del referèndum com una eina de transformació. Hem de poder explicar el després del referèndum. Nosaltres no som al govern i tenim la capacitat d’incidència que tenim. Hem insistit molt en el procés constituent i ho continuarem fent. És una de les feines pendents.

—De què depèn que es faci el referèndum?
—De la gent. Que el senti seu. Que pensi que és un mecanisme de poder transformador. I que el defensi en qualsevol moment i circumstància. Cal que tothom sigui portaveu del referèndum i l’expliqui a la família, als veïns, als companys de feina… Cal convèncer tothom d’anar a votar en un sentit o en un altre. I que els polítics que hi ha al capdavant tinguin la responsabilitat política i la fermesa necessària per a fer el referèndum amb les garanties desitjables. Ha de ser la cosa més semblant a uns comicis normals: que sigui convocat pel govern, que hi hagi neutralitat a les meses, que hi hagi un cens i vot exterior…

—I aquesta defensa del referèndum per la gent implica una defensa física de les urnes?
—Si s’escau, sí. Però la defensa física de les urnes pot ser mobilitzar-se al carrer el dia del referèndum. Pot ser vetllar perquè les escoles s’obrin. No cal que ningú interposi el seu cos entre les forces de seguretat i les urnes… O sí. Cadascú farà allò que voldrà. Aquell dia, tothom qui vagi a favor de la democràcia, ha de ser al carrer per a ser part de la solució.

—I què preveieu que farà l’estat espanyol?
—L’estat espanyol, malauradament, té moltes eines per a atacar la voluntat democràtica del poble. L’estat ha actuat històricament de mala manera contra l’independentisme. Cal recordar que aquests dies commemorem els vint-i-cinc anys de l’operació Garzón i totes les tortures. De casos d’aquests, n’hem tinguts molts. Ensumem que l’estat espanyol jugarà la carta de la por. Però nosaltres podem respondre-hi amb perseverança i convicció. Hem d’imaginar i analitzar possibles hipòtesis, però caldrà anar avançant sense jocs ni enganys.

—Si es fa, el referèndum ja el tenim guanyat?
—No es pot donar res per guanyat. Per guanyar-lo cal fer-lo. Cal que tothom es mobilitzi i cal recordar la cara real de l’estat espanyol. I aquesta cara és la del senyor de les Açores, el senyor X i el senyor ‘Apoyaré’. Aquesta és la imatge que ens ofereix ara mateix l’estat espanyol. Cal no deixar ningú per perdut. Cal anar a tots els barris i carrers a explicar que tenim l’oportunitat de canviar moltes coses. Cal fer una campanya molt activa i molt alegre. Ara ho tenim a tocar.

—Una de les missions de la CUP és convèncer votants dels comuns per proximitat ideològica?
—A tots, és clar. Tenim aquesta responsabilitat. Hem d’arribar als votants dels comuns i a tothom qui puguem. Parlem de democràcia i això ha d’interessar molta gent. Hem d’apel·lar absolutament tothom. Les cúpules ja són una altra cosa. Juguen les seves partides tàctiques. Abans-d’ahir defensaven un referèndum a Grècia convocat amb quinze dies d’antelació i avui resulta que no veuen prou garanties al de l’1-O. No hem agafat l’encàrrec formal de convèncer els votants potencials dels comuns, però sí que tenim la voluntat d’arribar a tots els no convençuts.

—La posició de les cúpules d’aquest moviment us ha sorprès o decebut?
—Ens sorprèn una mica. Ens pensàvem que no hi hauria tant de tactisme a la cúpula dels comuns. Nosaltres hi hem coincidit als barris i a les viles. Hi hem compartit moltes lluites. Ens decep la seva actitud quan hi ha la democràcia en joc. Són gent informada i preparada. Per tant, la seva opció és el resultat d’un càlcul estrany i poc coherent. N’estem decebuts, sí.

—No compteu que s’acabin afegint a la majoria democràtica quan sigui el moment de la veritat?
—Esperem que sí. Quina disjuntiva més fàcil de resoldre! Triar entre urnes i repressió… No entenc que els costi tant de decidir. Si em dieu que heu de triar Mas o març –com ens va passar a nosaltres–, encara ho entendria. Però la disjuntiva d’ara no és gens difícil. No puc entendre que persones que diuen que són transformadores, que vénen de l’esquerra, puguin tenir una posició tan tèbia i tan poruga que tan sols acaba afavorint l’statuo quo. Espero que els militants de base i la gent que els té de referència electoral acabi anant a votar i fent costat a la democràcia en majúscules.

—Com tenim la pugna entre Endavant i Poble Lliure?
—La pugna? No sé si parlaria de pugna. Som molt refractaris a parlar-ne en aquests termes. Jo mateixa vinc d’una assemblea que no viu aquestes tensions. És cert que hiha dues organitzacions estratègiques, organitzatives i polítiques que fan propostes de línies d’actuació. Però no hi ha pugna, pròpiament. Hi ha dialèctica. Es fan propostes i ajuden a fer debat. Són dues organitzacions que necessitem perquè tenen quadres polítics i fan bones propostes, però la CUP va molt més enllà d’aquestes organitzacions. És una candidatura àmplia que incorpora gent de tot arreu. Tenim gent amb trajectòries polítiques molt diferents. No podem reduir la CUP a aquests dos actors. Numèricament, no són les dues grans famílies.

—Quan hi ha més en joc, abans del referèndum o després?
—Quina pregunta! Són moments diferents, però és cert que ens hi juguem molt en tots dos. Fer un referèndum no és garantia de res. És garantia d’haver exercit de subjecte polític i haver decidit el futur. Però després cal guanyar-se aquest futur i constituir. Ens hi juguem molt, en primera instància, abans del referèndum. Però quan hàgim superat el referèndum, et diré que ens hi juguem més després.

—Què ha de fer el govern si l’estat pretén inhabilitar algun dels seus membres?
—Haurà de fer valdre la seva legitimitat. Si dius que faràs un referèndum encara que no ho vulgui el govern espanyol, has d’escollir. És el xoc entre legalitat i legitimitat. En aquest camí que fem hi ha un moment que has d’escollir. Buscar fórmules per a esquivar la repressió i no plantar-hi cara no és una bona opció. Davant d’una inhabilitació caldrà mantenir-se. Anna Gabriel ho va dir. Aquesta vegada sí que ens agafarem a la cadira. Ens és igual que ens inhabilitin. Només podem parlar per nosaltres. Però ens agradaria que ara el govern estigués a l’altura.