20.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 22.08.2016 - 00:14
[El món fa front a uns desafiaments imponents. Els problemes que té són molt greus. Però al mateix temps la sensació que tot va malament o que tot va a pitjor no és ben bé exacta. Aquesta mini-sèrie en tres capítols intenta senzillament provocar la reflexió. Us oferirem sis conjunts de dades que intenten explicar que hi ha coses importants que canvien a millor, vistes des d’una òptica global. Això no vol pas, però, ni negar res ni, per descomptat, amagar res.
En tres capítols repassarem alguns aspectes parcials de la realitat del món que van millorant. Ahir vam començar amb tres aspectes relatius a la guerra i la violència i avui us parlem sobre el retrocés de la pobresa i la millora de les condicions de vida.]
El retrocés espectacular de la pobresa extrema
El Banc Mundial publica dades estatístiques sobre la pobresa d’ençà del 1981. Però els historiadors de l’economia han aconseguit de reconstruir dades fiables fins el 1820. El resultat d’aquests estudis demostra que la immensa majoria de la població vivia aleshores sota el llindar de la pobresa extrema (amb encara no 1.9 dòlars internacionals el dia).
D’aleshores ençà el creixement econòmic ha permès una reducció espectacular de la pobresa extrema que encara és més significativa si es té en compte que la població mundial ha augmentat set vegades més des d’aleshores.
Les dades de les darreres dècades són encara més significatives. El 1981 més de la meitat del planeta vivia per sota del llindar de la pobresa, mentre que aquesta xifra ha baixat ara al catorze per cent. I de fet l’objectiu de rebaixa de la pobresa explicitat als Objectius del Mil·leni de l’ONU es va assolir cinc anys abans que no era previst, el 2010.
Tot i ser positives globalment les dades reflecteixen també una gran desigualtat entre continents i països. En aquest altre mapa es pot observar quins són els països on la pobresa extrema és més important. El quadrat verd representa la població del país i el quadre vermell interior, quin tant per cent viu per sota de la línia de la pobresa extrema.
Al mapa es destaca el fet que és als grans països asiàtics allà on la pobresa extrema és més alta, tot i que cal destacar que tant la Xina com l’Índia i el Paquistan van reduint les xifres molt ràpidament. La Xina especialment ha fet un canvi impressionant, atès que el 1981 pràcticament tota la població era per sota del límit de la pobresa extrema i ara aquesta xifra ha baixat per sota del trenta per cent.
L’expectativa de vida dels humans ha augmentat, sobretot als països no tan desenvolupats
Una de les dades que poden traduir clarament una millora econòmica general és l’augment de l’expectativa de vida dels humans. Més poques guerres, una situació econòmica més favorable i condicions de salut millors comporten automàticament un augment de l’expectativa de vida de la població, que és molt clara generalment del 1990 ençà.
Entre el 1990 i el 2012 l’expectativa de vida, tant d’homes com de dones, ha augmentat clarament a tot arreu. La dada interessant, però, és que ha augmentat sobretot als països més pobres, on ara és de nou anys més en el cas dels homes i de nou anys i un mes més en el cas de les dones. Als països més rics l’expectativa de vida ha crescut durant el mateix temps 4,8 anys en el cas dels homes i 3,7 en el cas de les dones.
Tot i amb això, les desigualtats globalment continuen essent molt importants. Malgrat que la distància entre les expectatives de vida als països més desenvolupats i els més poc desenvolupats s’ha acostat molt en aquest període, la distància encara és escandalosa. Als països del tercer món l’expectativa de vida és de 15,6 anys més baixa en el cas dels homes i de 18,9 en el cas de les dones. Tanmateix no es pot perdre de vista que en aquesta dècada, per primer vegada, s’ha aconseguit que la distància siga inferior a vint anys.
Una dada important d’això és la clara disminució de la mortalitat infantil als països del tercer món. A l’est asiàtic, l’Amèrica Llatina i el nord d’Àfrica la mortalitat infantil ha caigut en dos terços entre el 1990 i el 2013 i a l’Àfrica sub-sahariana ha caigut en un quaranta vuit per cent, tal com es veu en aquesta gràfica de les Nacions Unides.
L’Índex de Desenvolupament Humà creix a totes les regions del planeta
L’Índex de Desenvolupament Humà és una estatística composta, impulsada per l’Organització de les Nacions Unides, amb la voluntat de tenir un índex que mesure no solament el progrés econòmic sinó també la influència social. Per això barreja dades relacionades amb salut, coneixement i nivell de vida. Per això l’Índex de Desenvolupament Humà és encapçalat consistentment per estats amb una societat del benestar molt alta, com és el cas dels estats escandinaus.
La dada important és que, si examinem el creixement de l’Índex de Desenvolupament Humà per regions del món, en tots els casos el creixement és clar en el període que va del 1980 al 2013. I resulta significatiu que, per damunt de la mitjana de creixement, es troba Europa i l’Àsia Central però també l’Amèrica Llatina i el Carib, que és, de fet, allà on creix més i l’Àsia de l’est i el Pacífic.
Mirat de prop, aquest índex és una eina bàsica per a detectar les desigualtats més grans a escala social, atès que detecta amb facilitat quan una situació és socialment complexa. En aquest exemple hem agrupat les dades corresponents a alguns dels països que generalment hom considera que avui es troben en una situació pitjor, d’acord amb els conflictes bèl·lics o civils que hi ha. Com es pot veure, la corba cau clarament en el cas de Síria i Líbia i detecta caigudes circumstancials a Palestina i l’Irac.
