Nosaltres i els altres…

Després d’una setmana tràgica, frenètica d’emocions, de dolor, d’informacions, desinformacions i més situacions inclassificables, ha arribat el moment de la gran manifestació que ha posat en relleu de manera explícita i clara que aquells discursos basats en la ‘integració’ com a fórmula efectiva per a la convivència ja són totalment caducs: la realitat els ha esmicolats en mil bocins.

Ja m’hi va fer pensar la meva interpretació simbòlica de l’abraçada entre el pare del nen assassinat a la Rambla i l’imam de Rubí. El gest, que s’ha fet viral, anava molt més enllà d’aquella acció concreta. Aquella abraçada enviava a la paperera de la història concepcions enquistades i estereotips que de fet ja no s’aguantaven per enlloc i que no servien de res.

Aquests dies, en converses planeres, d’aquelles que fem tots amb espontaneïtat, fent el cafè, o en piulades a les xarxes hem deixat anar autèntiques perles que ens haurien de fer caure la cara de vergonya. Alguns, molts, per la mala bava que destil·laven, curulls de racisme i xenofòbia, però sobretot d’ignorància.

Aquella ignorància que fa que distingim entre un ‘nosaltres’ perillós i un ‘els altres’ encara més perillós. Un magma cultural que costa de definir i de concretar. Perquè qui són els uns i qui són els altres? És aquella ignorància que fa aflorar expressions com ara ‘és que no s’integren’, quan realment volem dir ‘és que no renuncien a la seva identitat o a la seva fe’, són resistents a l’assimilació, és a dir, a allò de ‘jo hi guanyo, tu hi perds’.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils ha fet que aquesta vegada el punt de mira s’hagi centrat en el col·lectiu de musulmans, que ha hagut d’explicar-se i demanar perdó per allò que no han fet. Algunes altres vegades aquestes situacions les hem reproduïdes en llatins, gent procedent de l’Europa de l’Est; i de manera obstinada durant segles amb els gitanos, només per posar alguns exemples de ‘els altres’.

Tots plegats, si més no la gent de bé, que som la majoria, volem viure en una societat en convivència plena, que no vol dir exempta de conflicte. La diversitat religiosa, ideològica, de nacionalitats, idiomàtica present a la manifestació ho ha deixat ben clar. Aquest anhel implica desactivar els conceptes ‘integració’ i ‘assimilació’. En canvi, cal incorporar de manera clara i contundent el missatge màgic de l’abraçada de Rubí que, per mi, se sintetitza en la idea de cohesió, tolerància i respecte a la diferència.