No són llums de Nadal

Ho sento. De debò.

Ho dic perquè sé que aquest no serà un article bonic. Però és que no ho puc evitar.

Volia escriure una llista de bons propòsits, ara que canviarà l’any i tota la pesca (fer més esport, esdevenir independents, coses així). Però no puc. Perquè no me la trec del cap. Li deien Alicia. Ali. Res més. No en sabem el nom, el de veritat, el seu. Només això: que li deien Ali i que va morir ofegada, el 4 de desembre, a Estepona, prop de Màlaga, tancada en un prostíbul.

Cal repetir-ho?

Tancada en un prostíbul.

Una tromba d’aigua, carrers inundats i aquesta dona de 24 anys va quedar atrapada dins el soterrani d’un prostíbul. El nivell de l’aigua pujava i ella no en va poder sortir. Un cadenat a la porta. O dos. Barrots a les finestres. Quan els bombers van aconseguir forçar l’entrada, ja la van trobar morta.

I això és el que ha posat en evidència, per a qui ho vulgui veure, aquesta mort tan trista: que hi havia barrots a les finestres.

Perquè aquests locals, que s’anuncien als diaris, que propicien acudits, que ens formen part del paisatge, que se solen guarnir amb noms d’evocacions tronades, amb llums de neó, làsers, coloraines… tenen barrots a les finestres.

I aquí és quan la realitat, tan sòrdida, tan de lavabo que goteja, se’ns planta al davant sense contemplacions. En aquella mateixa zona, uns mesos abans, una visita ordinària de la policia arran d’una denúncia per soroll havia trobat, en un soterrani similar, set dones vivint-hi en condicions lamentables, esperant en lliteres que el proxeneta les avisés. Demanar documentació, detenir les que no en tenien (és a dir, castigar les víctimes) i avall que fa baixada.

Això és el que passa: que no passa res.

Fins que passa.

Però fins i tot aleshores, la mort d’una dona atrapada en un prostíbul es converteix en una notícia curta que de seguida s’oblidarà. I potser nosaltres, tan civilitzats sempre, continuarem passant pel costat d’aquests locals (a la carretera, als afores del poble, al costat del centre comercial) amb cara d’eufemisme, procurant de no mirar. I els prostituïdors (tants com n’hi ha!) continuaran creient que, com que paguen, manen, i no s’aturaran ni un minut a preguntar per les persones, per les condicions de vida que amaguen aquests patètics llums de neó.

Que no són de Nadal, no.