Nel Martí: ‘El congrés espanyol ha tractat el Parlament de les Illes com un “kleenex”‘

Dimarts el congrés espanyol, amb els vots del PP i Ciutadans, va vetar la tramitació parlamentària d’una iniciativa legislativa del parlament balear que pretenia facilitar el transport aeri entre les Illes. Curiosament, la proposta havia estat aprovada per una àmplia majoria del Parlament de les Illes, incloent-hi PP i Ciutadans. Aquest model proposava una tarifa màxima de trenta euros per a tots els vols, i no únicament per a residents. ‘Per a nosaltres l’avió no és un sistema de transport més, sinó el transport que tenim per a viatjar entre illes’, diu Nel Martí, diputat de Més per Menorca. Considera que el vet del govern espanyol ha estat un ‘menyspreu absolut’ i confia que el consens en aquesta ‘qüestió de país’ faci reaccionar la societat de les Illes.

—És una reivindicació històrica. És la qüestió que aconsegueix més consens entre la societat?
—Diria que sí. Perquè parlar de connectivitat a les Illes, és diferent de qualsevol altre lloc. Parlar de connectivitat a les Illes vol dir que els menorquins, eivissencs i formenterers puguin accedir al seu hospital de referència, que és situat a Mallorca. Vol dir que els estudiants de Menorca, Eivissa i Formentera, puguin accedir a un preu assequible a la seva universitat, situada a Palma. És a dir, parlar de connectivitat és parlar de poder accedir als serveis públics. I una segona cosa: parlar de connectivitat a les Illes, on el motor econòmic és el turisme, tenir una connectivitat que resta competitivitat, és absolutament clau. Històricament, hi ha hagut molta sensibilitat per a resoldre aquesta mancança. És una qüestió de país.

—I penseu que aquest greuge pot fer que la societat balear digui prou?
—No sé si en tendrà prou. Crec que hauria de ser així. El problema afecta especialment Menorca, Eivissa i Formentera, no tant Mallorca. Aquestes illes viuen d’una manera molt negativa la doble centralitat. És a dir, la centralitat de Madrid, que no ens entén, i, a vegades, la poca sensibilitat de Palma, que tampoc no ens entén. Tanmateix, hauria de ser un punt d’inflexió perquè ens hi juguem el futur. És realment sorprenent que sigui molt més barat un bitllet per a anar de qualsevol ciutat de l’estat espanyol a Madrid, quan pots fer-ho amb avió, tren, TGV, per autopista, per autovia… Nosaltres no tenim res. Només tenim el transport aeri.

—Ara mateix, si voleu volar de Maó a Palma, quant us pot costar un bitllet d’anar i tornar?
—Arrodonint, uns dos-cents euros. I amb el descompte de resident, cent. Però això vol dir que un turista que ve a Mallorca, no vindrà mai a sopar ni a fer un cap de setmana a Menorca perquè hauria d’afegir 200 euros. Per això volem que aquesta tarifa sigui universal.

—La majoria de turistes, doncs, o van a Mallorca o van a Menorca.
—Sí. Per tant, resta competitivitat a les Illes. I especialment a Menorca, Eivissa i Formentera. I si parlam de turisme, també parlam de situació d’empreses. I a un resident, anar a l’hospital o anar a fer una gestió a l’illa major, que es diu major perquè és on hi ha la capital que centralitza serveis bàsics, li és molt complicat gastar-se cent euros. No tothom ho pot fer.

—L’acord que hi havia al parlament era unànime. També hi van votar a favor Ciutadans i PP. Us ho pensàveu, que us ho tombarien?
—I no solament al parlament, sinó també a la societat civil i als consells insulars, que per nosaltres són molt importants perquè són el govern de cada illa. Ens ho pensàvem? Bé, teníem l’experiència que quan les coses arriben a Madrid es veuen d’una manera diferent. Però el fet que hi hagués tanta unanimitat i els partits amb responsabilitat de govern, com Ciutadans, PP o PSOE, no abdiquessin en cap moment, ens feia pensar que mantindrien aquesta coherència. I hem vist que no. Ciutadans i PP són els que a la mesa del congrés espanyol han impedit que la iniciativa es tramités. I encara més: qui va encomanar l’estudi de viabilitat de la tarifa plana va ser la presidenta del Consell Insular de Menorca, que era del PP.

—Heu parlat amb aquests grups perquè mirin de desencallar la situació amb els seus companys de partit de Madrid?
—Sí. Ja tenim un procediment previst, amb un seguit de propostes. I una és aquesta. Demà farem una reunió amb tots els grups parlamentaris, lògicament inclosos PP i Ciutadans, per analitzar conjuntament la situació i veure quin camí hem de seguir, amb el mateix consens amb què es va aprovar la iniciativa. En principi, serà un espai per a veure si hi ha voluntat de continuar treballant amb una iniciativa de consens.

—Els recrimineu que no convencessin els seus companys de partit?
—Nosaltres ens sentim traïts. És a dir, que PP i Ciutadans de les Illes tinguin una posició i que a Madrid canviï vol dir que PP i Ciutadans no han fet la feina que els tocava. O bé que no tenen gens de pes. I això voldrà dir que continuen decidint des dels despatxos de Madrid què és important i què no per a cada un dels territoris. És molt greu. Però encara ho és més que la mesa no hagi ni deixat explicar-nos la iniciativa. No s’ha admès ni a tràmit. Això és molt greu. És un cop molt important al Parlament de les Illes. De menyspreu. El congrés espanyol ha tractat el Parlament de les Illes com un ‘kleenex’. Ha anat directament a la paperera.

—Ampliant la tarifa màxima, creieu que la proposta facilitaria l’acceptació de la iniciativa?
—El problema no és això. El cost que pot tenir per a l’estat espanyol passar del sistema de descompte de residents d’ara al sistema de tarifa màxima de trenta euros seria, a tot estirar, de quinze milions d’euros.

—Són càlculs vostres?
—No, del ministeri. Nosaltres calculem que no hi arribaria, però és igual. Encara que fos el doble. Perquè el benefici és incalculable. Enfront dels milers de milions que es gasta l’estat en infrastructura ferroviària i viària, aquesta quantitat és absolutament insignificant. I si comparem aquesta quantitat econòmica amb qualsevol altre territori on hi ha molts més mitjans de comunicació, encara es veu més greu. No és una qüestió de diners, sinó de sensibilitat política i de voler donar resposta a un problema. No s’entén la insularitat i la pluriinsularitat encara menys. I això crea desafecció, sens dubte.

—No havia sentit mai el concepte pluriinsularitat.
—Ens hem de moure entre illes. Des de Madrid només pensen que agafes un vol a Mallorca i ja està. Aquí no hi ha problema, perquè com que hi ha mercat i competència és moltíssim més barat anar des de Madrid a Palma que no de Palma a Maó. Hem de suportar doble insularitat. És a dir, la insularitat de la península a l’illa, i la de l’illa a Mallorca. I Formentera es troba amb el problema de triple insularitat, perquè no té aeroport. Això és la base del problema i l’estat espanyol mai no l’ha volgut entendre.

—El pes demogràfic de Menorca, Eivissa i Formentera penseu que és el principal motiu pel qual des de Madrid no resol el problema?
—Sí. I l’altre motiu és la visió que l’estat sempre ha volgut donar de les Illes: que som una comunitat rica. I com que som una comunitat rica doncs ens poden continuar espoliant cada dia. És una actitud de menyspreu absolut. I es repeteix amb tot. L’aeroport de Palma és un dels que més benefici aporta a Aena, i no té retorn per a millorar la connectivitat.