Miquel Calçada: ‘L’estat espanyol es pot deixar portar per la víscera el 27-S’

Catalunya entrarà aquesta tardor en els moments més decisius de la seva història si els catalans decideixen de votar alguna de les dues opcions que volen proclamar la independència —Junts pel Sí i la CUP— el 27 de setembre. Aquest període difícil i ple d’adversitats, a la vegada que il·lusionant i ple d’oportunitats, necessitarà que les persones més preparades assumeixin les primeres responsabilitats públiques. Amb aquesta mentalitat, ja fa uns quants anys que Miquel Calçada es prepara en l’àmbit de la gestió pública i les relacions internacionals. El compromís amb la llibertat de Catalunya l’ha acompanyat en tot allò que ha fet durant la carrera professional com a comunicador. Ara ha deixat la seva part de propietat i responsabilitat del Grup Flaix i vol entrar en acció política després d’haver fet de comissari del Tricentenari 1714-2014.

En aquesta entrevista li demanem què en pensa de la fórmula electoral que s’ha acabat imposant per al 27-S, quina serà la seva funció al procés d’independència, i com creu que serà la reacció de l’estat espanyol si guanya la independència. Però d’entrada, parlem de la multa que li han posat aquesta setmana a Barcelona per portar el CAT a la matrícula.

—Us han posat una multa per portar el CAT a la matrícula. Com va anar?
—No n’acostumo a tenir, de multes, i les pago com tothom. En aquest cas sembla que els agents de la Guàrdia Urbana van observar com cedia el pas a un ciclista que travessava el carrer de Balmes sense mirar enlloc. Això va fer que s’adonessin del CAT que portava a la matrícula. L’argument que em van donar va ser que no era res polític, sinó una qüestió de seguretat perquè la E era tapada. Què et sembla?

—Potser serà una de les últimes multes que es posaran pel CAT abans que no hi sigui oficialment…
—Espero que sí. La matrícula espanyola és formada per quatre números i tres lletres, almenys això diu el permís de circulació. I aquesta combinació, òbviament, no ha estat modificada. Des que el govern Aznar va promoulgar la llei que canviava el model de les matrícules vaig veure clar que si no volia portar una E, hauria d’assumir les multes. Però espero que tingui els dies comptats. Estic segur que almenys a Barcelona, on m’han posat aquesta última, l’equip de la batllessa Colau reformularà aviat les mesures que cal prendre amb aquells qui no hem volgut transigir amb un dels tants deliris de l’aznarisme.

—Esteu satisfet per la fórmula per al 27-S amb Junts pel Sí i la CUP, en el bloc independentista?
—Molt. Però encara podria ser millor si els companys de la CUP s’haguessin mogut de la seva zona de comfort i haguessin entrat a la llista unitària. Per descomptat que tenen el dret legítim de triar col·lectivament allò que més els convingui, però en el moment present, crec que hem de pensar més en allò que sigui més convenient per a la societat catalana, tota. I això es tradueix clarament a anar plegats. No em cansaré de repetir que calen dosis grans de paciència i generositat perquè sinó cadascun de nosaltres per separat tenim tota ‘la raó’.

—Es fa estrany de no veure el vostre nom a les primeres posicions de la llista de Junts pel Sí. Us ho han proposat? Us agradaria anar-hi?
—Crec que és coneguda la meva disposició a fer allò que sigui millor per a la bona marxa del procés. En aquest moment la pregunta que ens hem de formular no és ‘què ens agradaria’, sinó més aviat on podem fer més servei.

—Fa uns dies vau anunciar que deixàveu el Grup Flaix per assumir responsabilitats a la gestió pública. Quins són aquests plans?
—Crec que la meva etapa com a gestor d’un grup d’emissores de ràdio privades que he ajudat a crear des de zero ha arribat al final. Ara toca a una altra gent de continuar aquest projecte. Probablement si no fóssim immersos en aquest context polític no ho hauria fet.

—Us heu preparat acadèmicament en l’àmbit de la gestió pública i les relacions internacionals. Us veig fent de conseller d’Afers Estrangers… Seria un lloc ideal, oi?
—Home, jo ja fa catorze anys que sóc als ‘Afers Exteriors’… Bromes a banda, repeteixo, no és qüestió del lloc ‘ideal’ per a mi, sinó aquell on més bé pugui servir. A mi em poden agradar moltes coses, però la realitat del país és la que és i, si toca fer ‘allò’ enlloc de ‘això’, cap problema. Cal que ens posem al cap que vindran anys apassionants però no per això mancats de dificultats. Per tant, cal que tothom en sigui conscient i es prepari per a fer la tasca que s’adeqüi millor a les necessitats de tota la societat. A la generació actual ens tocarà aquesta feina. Les generacions precedents ens han dut fins aquí. Els qui vindran han de poder trobar un país socialment més equilibrat, just i endreçat.

—Us fa patir la reacció de l’estat espanyol el 27-S?
—Sí i no. M’explico. Per una banda, com que sóc optimista i ben intencionat, no em puc creure que un estat membre de la UE i, per tant, demòcratic, amb separació de poders i homologable a qualsevol altra democràcia occidental, no acabi seient en una taula per negociar els termes de la dissolució. Per l’altra, però, si m’haig de refiar de la trajectòria i de les actituds que sempre han exhibit és probable que es deixin portar per la víscera. Facin què facin, nosaltres hem de seguir el nostre camí amb determinació.

—Proposa de fer la desconnexió en vuit mesos o un any pel cap alt. Per on us sembla que poden arribar les dificultats?
—De dificultats, n’hi haurà tant si es fa en vuit, dotze o vint-i-quatre mesos. Dit això, trobo realista qualsevol termini temporal. Difícilment trobarem un país que sigui tan preparat i que s’ho hagi mirat tant del dret i del revés. Tots els països que s’han independitzat ho han fet de la manera que han pogut, però ho han fet. Eslovènia, per exemple, va acabar el procés en sis mesos i no solament es va independitzar, sinó que va canviar el seu model econòmic i ha millorat d’una forma ostensible.