Un PDECat ple d’incògnites encara l’amenaça del cas Palau

Ha passat mig any de la fundació del Partit Demòcrata (PDECat), que enterrava una Convergència deteriorada i malmesa pels casos de corrupció i l’escàndol del seu fundador i màxim dirigent durant vint-i-cinc anys, Jordi Pujol. Els primers sis mesos de la criatura no han estat exempts de contratemps. El partit va néixer enmig de la crisi del govern de Puigdemont per la caiguda del pressupost i l’anunci de la qüestió de confiança. El pas enrere del president Mas dibuixava un esquema de doble lideratge gens tradicional en la mentalitat convergent. A més, el nou partit restava a les mans d’una nova generació de dirigents que havia de prendre el control ràpidament després d’un període pre-fundacional marcat per les lluites dels doiversos sectors de CDC.

L’adaptació al model PNB
Sis mesos després, el PDECat no ha trobat encara la definició política i la fórmula de lideratge definitius. El model PNB –com en diuen alguns des de dins–, amb un lideratge clar a les institucions i un lideratge més interior i ideològic al partit encara motiva desconcert entre militants i votants. L’ADN convergent era programat per a un únic lideratge fort que compartia presidència del partit i de la Generalitat. La transició al nou model demana de desprogramar encara antigues mentalitats, reconeixen fonts del partit consultades per VilaWeb. La confusió per la fórmula de lideratge doble s’afegeix a la incertesa pel lideratge del futur. Amb unes eleccions previstes d’ací a un any, el PDECat no té encara un candidat decidit.

‘El candidat no ens preocupa ara mateix –diuen fonts del partit–, ara hem de consolidar el projecte del partit, donar-li dimensió política i ideològica i encarar els mesos històrics que ens hem compromès a recórrer aquest any.’ Consideren que ja hi haurà temps de fer un procés d’elecció del candidat. La direcció, amb Marta Pascal al capdavant, ha demanat a les figures més ‘inquietes’ del partit de poder-se concentrar ara a enfortir el projecte polític, perquè ‘ja hi haurà un moment per a parlar de noms’. Amb tot, l’exposició clara i oberta de la renúncia de Puigdemont a ser candidat ha estimulat alguns moviments dins el partit, que voldrien començar a resoldre aquesta incògnita. Són moviments que miren de reüll els de Mas, que no s’ha descartat com a candidat si es tracta d’unes eleccions a la presidència d’un estat ja independent, però que no pensa anar a unes eleccions autonòmiques més.

La continuïtat de sectors i famílies
Algunes famílies heretades de l’etapa convergent no s’han dissolt. El sector anomenat socialdemòcrata continua actuant a l’entorn de Josep Rull i Mercè Conesa. El sector de Germà Gordó s’ha debilitat després de perdre batalles com la de Barcelona, on es considerava més fort. Els liberals de Marc Guerrero i el sector dels batlles se senten representats per la direcció de Marta Pascal. Després hi ha figures com Jordi Turull, que porta la batuta al parlament, o com Santi Vila, que va a la seva, però que podria optar a un paper més central en el futur.

L’ambició dels membres del partit no és pas malvista per la direcció, que trobaria preocupant que ningú no volgués ser el candidat. A més, considera que un model democràtic amb primàries com el que es va aprovar al congrés fundacional ha d’afavorir necessàriament que apareguin candidats amb ambició política.

L’aqüeducte del 2017
Si els sis primers mesos del PDECat han estat complicats, els que vénen el 2017 encara ho poden ser més. El calendari té enguany quatre grans elements que poden ser decisius per al partit. D’entrada, caldrà veure com acaba el procés d’aprovació del pressupost de la Generalitat. Els demòcrates han dit que, si fos per ells, el pressupost seria diferent, però que s’han adaptat a les expectatives de la resta de socis, Esquerra i CUP. Per tant, el partit defensa el pressupost perquè és el que presenta el seu govern i el seu president. Tot sembla indicar que el pressupost s’aprovarà quan s’hagi superat el debat de les esmenes. Altrament, es precipitarien unes eleccions que agafarien el partit en un moment de màxima debilitat, com apunten les enquestes publicades (i fetes abans de la claredat de la renúncia de Puigdemont).

Superat el pressupost, arribaran els judicis a Mas, Rigau, Ortega i Homs per l’organització del 9-N. Caldrà veure quin efecte de solidaritat pot suscitar aquest moment i si la repressió contribuirà a enfortir el projecte del partit de la majoria dels encausats (tots, excepte Joana Ortega). Artur Mas ha dit fa poc que la repressió judicial contra els organitzadors del 9-N ha de servir per a agafar més força abans del referèndum i guanyar-lo. Però la incògnita és si el procés judicial donarà embranzida a les expectatives electorals del PDECat i al lideratge intern i la projecció exterior de Mas.

L’amenaça a l’horitzó
La gran amenaça en el futur immediat dels demòcrates té un nom: judici del cas Palau. Començarà a principi de març. El cas Palau va ser un dels motors de la decisió d’enterrar Convergència i crear un partit nou, però caldrà veure quin abast tindrà una sentència condemnatòria. Les fonts del partit consultades per VilaWeb expressen preocupació per la pressió mediàtica que hi pot haver aquells dies i, encara més, per l’impacte que pugui tenir la sentència sobre els dirigents actuals, especialment Artur Mas. El fiscal demana set anys i mig de presó per a l’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar, que acusa de tràfic d’influències i emblanquiment de diners. A més, proposa el decomís de 6,6 milions d’euros a CDC. La resta d’encausats són directius d’empreses i els gestors del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull.

Finalment, després del pressupost, els judicis del 9-N i el judici del cas Palau, arribarà l’aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum. Més enllà del desafiament polític, que serà molt important, aquestes actuacions polítiques poden tenir una resposta contundent de l’estat espanyol. La solidesa del PDECat –i de la resta de formacions que defensin el referèndum– es posarà a prova també en aquell moment.

Rearmament ideològic
Entremig d’aquest calendari calent, el Partit Demòcrata té previst d’activar la fundació impulsada per Artur Mas i una conferència ideològica que fixi el programa polític del partit i la proposta de model d’estat per a Catalunya. La fundació vol esdevenir ‘un think tank de referència d’aquí a tres anys’ i ampliar la base sobiranista, a més de nodrir ideològicament el partit ‘des de fora’. En aquest sentit, els dirigents del partit han explicat que la majoria dels patrons de la fundació seran ‘independents’.

Les dificultats per a emprendre el vol i els mals pronòstics de les enquestes no han impedit al nou partit de tenir un bon ritme d’inscripció d’associats. A principi d’octubre eren poc més d’onze mil. Segons fonts del partit, el ritme ha estat sorprenent després de la pèrdua inicial de militants de llarga durada de Convergència, que van aprofitar el canvi de partit per desfer vincles polítics. Les noves incorporacions són de perfil més jove i han fet baixar la mitjana d’edat, cosa que la direcció valora molt positivament.

Els primers sis mesos del PDECat no han estat plàcids. I alguns sectors del partit consideren que la direcció no ha adquirit encara la dinàmica política que exigeix el moment polític. Hi ha un consens intern: el 2017 és l’any de la veritat per al nou partit. El calendari posarà a prova la formació que fins ara ha anat creant els organismes interns sectorials, territorials i directius. Els sondatges recents no són bons i la superació de totes les proves que posarà el 2017 marcaran les opcions reals de recuperar l’hegemonia política a Catalunya del partit de Mas, Munté i Pascal davant d’una Esquerra Republicana que pot prendre aquesta posició.