07.09.2015 - 14:00
|
Actualització: 07.09.2015 - 21:18
El president de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí al 27-S ha fet una crida a la ‘negociació’ tranquil·la entre Catalunya i Espanya després de les eleccions si els independentistes tenen la majoria. Per a Mas, això evitaria ‘lesions econòmiques’ tant al nou estat com a una Espanya sense Catalunya.
Junts pel Sí ha presentat avui el seu argumentari sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Oriol Amat i Germà Bel, economistes i candidats, s’han fet acompanyar per Artur Mas en una conferència de premsa que ha servit a tots tres per defensar aferrissadament les xifres i les dades dels informes del CATN i de més estudis d’economistes catalans.
Tanmateix, Mas ha volgut deixar clar que la seva primera opció és mirar d’evitar que la secessió causi problemes econòmics tant a Catalunya com a Espanya. Convençut de la viabilitat econòmica de Catalunya, Mas també ha dit que creia que Espanya se’n sortiria sense els catalans. ‘A mi em seria molt fàcil de dir que ho passarà malament, però no ho diré. Jo crec que Espanya se’n pot sortir bé. Haurà de fer coses però les pot fer perfectament; perquè hi ha energia, talent i gent per a poder sortir-se’n perfectament. Catalunya és viable i Espanya també’, ha dit.
Negociació per a evitar ‘lesions econòmiques’
Amb tot, ha cridat l’estat a negociar serenament en el procés d’independència per evitar mals posteriors, sobretot a Espanya, en el terreny econòmic. ‘No tindria sentit –ha dit– que un procés democràtic com aquest impliqués lesions econòmiques a uns i altres. Perquè serien per a Catalunya i per a Espanya. Per això volem una negociació “win-win”. Aquesta ha de ser la mentalitat, de no lesionar-se. Si ho fem bé, podem sortir-ne beneficiats tots dos.’
De la mateixa manera, Artur Mas ha volgut obrir la porta a mantenir part del fons de solidaritat que ara aporta a la resta de l’estat espanyol, després d’una eventual independència de Catalunya. ‘Si hi ha negociació, seiem a la taula i en parlem, l’actitud de la part catalana ha de ser de bon veïnatge, d’interessos comuns, i quedar-nos el que ens toqui de les càrregues i també dels actius i els passius. Entenc que mantenir uns corrents de solidaritat amb l’estat espanyol també és sobre la taula, si el context és aquest’, ha dit. I ha afegit que a la resta de l’estat espanyol ‘no han de pensar que ens hi girarem d’esquena’. ‘Voldrem continuar ajudant; ja sigui a través d’Europa o directament per un pacte amb l’estat’, ha afegit.
El cost de les estructures d’estat i els funcionaris necessaris
Germà Bel i Oriol Amat han detallat els arguments en què es recolza la viabilitat econòmica de la Catalunya independent. Un dels més colpidors és el del cost del cos de funcionaris que requeririen les estructures del nou estat un cop desconnectat d’Espanya.
La nova estructura ministerial i de l’estat –han dit– demanaria entre 50.000 i 70.000 nous treballadors públics, atenent a criteris de funcionari per habitant que asseguren que tenen països europeus semblants a Catalunya. A més, es calcula que la nova estructura estatal implicaria una despesa de 3.000 a 3.500 milions d’euros anual, però han remarcat que els ingressos de Catalunya augmentarien amb escreix, tant per la nova situació fiscal i econòmica, com per les cotitzacions i la creació de feina que implicarien aquests 50.000 o 70.000 nous treballadors. ‘El nou estat tindrà superàvit’, ha resumit Amat.
És justament aquesta situació econòmica favorable que els fa pensar, també, que les pensions tindrien continuïtat garantida i fins i tot millorada. Segons les dades aportades per Oriol Amat i basades en l’evolució de les cotitzacions entre 1995 i 2011, el saldo global de Catalunya és positiu, i en canvi el Espanya és negatiu: ‘A més d’un ministre –ha afegit– li hauria de créixer el nas com a Pinotxo; han dit moltes mentides sobre les pensions. Tot el que s’ha cotitzat a Catalunya per a la seguretat social en aquests anys dóna un saldo positiu de 24.000 milions d’euros, i a Espanya hi ha un dèficit de 82.704 milions.’
‘Com s’expulsa de la UE una gent contra de la seva voluntat?’
La sortida o no de la UE després de la independència de Catalunya és un altre dels elements que més es debat, també quan es parla de la situació econòmica en què podria quedar Catalunya si hi ha la secessió. Mas no ha dubtat a emmarcar els arguments dels qui avisen que Catalunya quedaria fora de la UE dins de ‘l’estratègia de la por, per intentar que si algú té dubtes es decanti pel no i no pel sí el 27-S’.
‘Com s’expulsa de la UE un país contra la seva voluntat? Aquesta és la pregunta. No fem cua per entrar, com diuen alguns, ja som a dins i som ciutadans de ple dret de la UE’, ha dit Mas. Per una altra banda, Amat ha dit que confiava que Espanya i Catalunya negociarien finalment si el sí guanya el 27-S, perquè ‘la UE no guanya res amb la independència de Catalunya, però sí que perd si no es fa bé. Per tant, creiem que hi haurà una negociació obligada per la UE’.
