28.08.2016 - 22:00
El 2011 el govern del PP a les Illes, encapçalat per José Ramón Bauzà, va eliminar la Direcció General de Política Lingüística: l’òrgan que vetllava per la normalització del català. Bauzà va justificar-ne la supressió per la ‘falta de liquiditat’ durant la crisi econòmica. De mica en mica, el nou govern de les Illes –Partit Socialista de les Illes Balears, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca– ha recuperat la llengua catalana de l’ostracisme institucional. Una de les primeres decisions que va prendre la presidenta, Francina Armengol, va ser ressuscitar la Direcció General de Política Lingüística i nomenar-ne directora Marta Fuxà Vidal (Menorca, 1975). Vilaweb parla amb ella sobre ‘l’herència nefasta’ del PP i les mesures de l’executiu per superar ‘la desigualtat’ entre el català i l’espanyol.
—Vostè ha parlat de terra de cremada per referir-se a la política lingüística del govern anterior del PP. Pot explicar amb què es va trobar quan va ser nomenada?
—A la legislatura anterior el Partit Popular va desmantellar l’estructura de la Direcció General de Política Lingüística, però això no és tot. Durant aquells quatre anys es van aplicar mesures que, en comptes de fomentar l’ús del català, l’atacaven de manera violenta i directa. Especialment als àmbits en què la llengua havia assolit un cert grau de normalitat, com és ara l’ensenyament i l’administració. Per exemple, el 2012 es va reformar la llei de funció pública amb el propòsit d’eliminar el català com a requisit per a accedir a l’administració. A l’educació es va voler engegar el famós TIL (Tractament Integrat de Llengües). Aquell projecte, encara que ho disfressessin de plurilingüisme, tenia la voluntat d’apartar el català del sistema educatiu.
—No va quedar absolutament res de la Direcció General de Política Lingüística?
—Res. Quan me’n van nomenar directora el juliol de l’any passat em vaig trobar tota sola. Sense estructura, sense recursos econòmics. De fet, des del 2016 no hem tingut pressupost propi. Era una situació de precarietat absoluta i amb una herència nefasta. Totes aquestes polítiques regressives i d’odi a tot allò que fes olor d’identitat, llengua i cultura han tingut el seu impacte.
—I tanmateix, la llengua sobreviu. L’últim informe de la Plataforma per la Llengua explica que les Illes tenen el percentatge més alt de catalanoparlants. Quin és l’estat actual del català?
—Les xifres reflecteixen que tenim un coneixement ben alt del català i el percentatge de gent que és capaç d’entendre’l és, segurament, el més alt de la història. Possiblement perquè no hi havia hagut mai tanta població als territoris de parla catalana. Però, alhora, ens trobem amb un índex d’ús social més baix. Hem de fer feina per a recuperar aquest ús, però també el prestigi del català. Certs sectors, de manera injustificada i incendiària, han fomentat actituds lingüístiques d’intolerància i rebuig en contra del català. La llengua no ha de ser una arma de confrontació política, és una eina de comunicació i un patrimoni. En cas contrari sorgeix crispació i es posa en perill la cohesió social.
—El govern de Bauzà va abandonar l’Institut Ramon Llull. Treballeu per tornar a bastir ponts?
—Una de les estratègies d’aquests darrers anys, que és comuna entre tots els partits que neguen la unitat del català, és intentar fragmentar la comunitat lingüística i desfer els lligams entre tots els territoris catalanoparlants. És una dinàmica que fa molts anys que arrosseguem, com també ha passat al País Valencià. Evidentment, tenim una posició totalment contrària, i ja s’han tornat a bastir ponts i relacions amb els governs amb qui compartim llengua i cultura. No solament s’ha fet el retorn a l’Institut Ramon Llull, també hi ha un contacte, una comunicació fluida i una visió compartida amb els respectius directors generals de política lingüística del País Valencià i Catalunya. Hem d’aprofitar aquest moment per enfortir els lligams i posar una base sòlida perquè allò que ha passat aquests últims temps no torni a passar.
—A més, proposen d’estendre aquesta col·laboració més enllà de la llengua, oi?
—Sí. Sobre això, fa molt poc que s’ha constituït una comissió bilateral entre el govern de les illes i el català per a exigir una millora del finançament a l’estat espanyol. És una cosa que no hem de passar per alt. L’estat espanyol ens té sotmesos a una situació de precarietat i d’insuficiència econòmica que condiciona l’acció diària. No és casual, és la tònica a tots els territoris de parla catalana. Cal treballar de manera conjunta i coordinada.
—Aquest treball conjunt també s’amplia a l’espai mediàtic? Reciprocitat entre TV3, IB3 i la nova RTVV?
—Lluitar per tenir un espai comunicatiu que no entengui d’aquestes fronteres administratives és una peça clau. Una de les primeres mesures que va aplicar el govern ha estat recuperar les emissions de TV3 a les Illes. I, de fet, a Catalunya també reben IB3. Bé, IB3 Global, perquè al marge de la voluntat de tenir accés als diferents mitjans des de cada un dels territoris, hi ha una qüestió de drets d’emissió que fa que no es vegi o es rebi el 100% de la programació. Tanmateix, això no esborra que hi ha aquest contacte i reciprocitat entre les Illes i Catalunya.
—I el País Valencià?
—Esperem que el País Valencià s’hi pugui afegir com més prest millor i volem que la nova RTVV torni a ser un referent de comunicació. És la peça que ens falta per a acabar de construir aquest espai conjunt que és imprescindible per a reforçar el sentiment d’unitat lingüística i tenir una visió global del territori.
—Pot explicar quins són els eixos d’actuació de la nova Direcció General de Política Lingüística?
—Com explicava, fins el 2016 no hem disposat de pressupost propi i l’estructura actual, sobre recursos humans, ha de continuar creixent. La nostra intenció és posar unes bases sòlides per anar més enllà d’allò que marca la llei de normalització lingüística del 1986. Tanmateix, aquest primer any hem fet bàsicament un treball de recuperació.
—Què vol dir amb recuperació?
—Tornar a establir un marc legal en matèria lingüística. Una de les primeres mesures que es van prendre va ser recuperar els articles que s’havien eliminat de la llei de normalització amb la modificació del 2012. També hem hagut de recuperar un altre text legal bàsic: la llei de mesures de capacitació lingüístiques per a la reintroducció del català a l’àmbit de la funció pública. Aquest marc legal era fonamental per a començar a caminar i tornar a avançar en matèria de la llengua. També hem restablert el contacte i la comunicació amb totes les entitats i associacions que fan feina pel català, inclosa la Universitat de les Illes Balears: l’ens consultiu de referència sobre la llengua.
—L’aplicació del pla d’actuacions en matèria de política lingüística pel quinquenni 2016-2021 permetrà una vida plenament en català?
—El pla intenta compensar aquesta situació de desigualtat i poder exercir els nostres drets com a catalanoparlants. Com? Portant a terme accions a diferents àmbits. Especialment al sector sanitari i al comerç, on hi ha una mancança històrica del català. Però el pla no solament depèn de la direcció, perquè la política lingüística és transversal i implica tots els agents afectats.
—Actuar al sector públic és prioritari, però com s’ho farà perquè el conjunt del sector privat hi col·labori?
—Hi ha una feina de pedagogia i de transmissió d’informació molt important. En conseqüència ens volem reunir amb els responsables polítics principals, però també amb els membres principals de la patronal i el sector privat. Personalment, crec que a mesura que s’engeguin accions, i es vegi que tenen un resultat positiu, les possibles resistències aniran minvant. De tota manera, cal recordar que tot allò que proposa el pla no va en contra de ningú, a l’inrevés. Simplement intenta que sigui possible fer vida plenament en català.
—Citeu unes quantes vegades la llei de normalització del 1986. Ara que se’n compleixen trenta anys, què va implicar-ne l’aprovació?
—En aquell moment va significar una empenta important perquè sortíem d’una dictadura i érem al principi de la democràcia. Hi havia una demanda, una voluntat i una necessitat majoritària de fer alguna cosa amb la llengua. És evident que sense la llei de normalització la situació actual seria impensable. La introducció del català a l’ensenyament i l’administració va implicar una revolució. Als mitjans de comunicació, que és l’altre àmbit que preveu la llei, no s’ha avançat tant i continuem tenint un panorama reduït.
—Vostè va posar sobre la taula la possibilitat de reformar-la. Ha quedat obsoleta?
—Entenem que la llei ha estat una eina important, tot i que s’ha impulsat més en algunes legislatures que en algunes altres. De fet, a la darrera, senzillament no s’ha avançat. Dit això, la llei no abraça tots els àmbits. En aquests trenta anys, la societat ha canviat moltíssim i la llei no pot donar resposta a totes les situacions actuals. Ho hem consultat a uns quants experts i creiem que és millor mantenir la llei del 86 tal com és, però aniríem desenvolupant lleis sectorials o normatives específiques per arribar als espais que ara queden fora de regulació.
—No hi haurà una nova llei de normalització lingüística?
—Una cosa bona que té la llei del 1986 és que es va aprovar per majoria absoluta. Presentar ara una llei similar i aconseguir el mateix consens seria molt complicat.
—Ha parlat abans del TIL. Ciutadans, durant les negociacions d’investidura de Rajoy, l’ha recuperat com una de les exigències per posar fi a la immersió a Catalunya. Què li sembla aquesta resurrecció del model educatiu de Bauzà?
—Veig aquesta proposta amb preocupació, molta preocupació. S’ha demostrat que la immersió lingüística, en el cas de Catalunya i també a les Illes, ha estat fonamental i ha tingut efectes positius inqüestionables. Totes les xifres i estudis ho demostren. De fet, crec que és la garantia per a cohesionar una societat que té un impacte migratori tan gran. Fer-ho d’una altra manera implicaria discriminar la població que no té accés al català perquè al seu entorn es parla una altra llengua. Sense immersió els marginaríem. Posar en perill o qüestionar aquest model em sembla molt greu i molt imprudent.
