16.05.2017 - 12:47
|
Actualització: 16.05.2017 - 19:32
La gent de Pòrtic van decidir que la volien fer grossa en la presentació del nou llibre de Germà Bel, Cabòries des d’una galàxia ben llunyana. I l’han feta prou grossa. Prenent la idea del títol del llibre, han convidat l’ex-ministre Margallo a un duel esmorzat a la llibreria Laie de Pau Claris, a Barcelona. Margallo s’hi ha presentat quan passaven pocs minuts de les deu del matí amb el seu futur llibre imprès en DIN-A3 sota el braç. Diu que sortirà al setembre –ja és casualitat!– i que contindrà una proposta de reforma d’Espanya per a satisfer els catalans i resoldre el conflicte que, siguem objectius, coneix i domina amb força matís.
Espanya no s’ho pot permetre
Després d’unes primeres paraules amables, pertinents en aquestes ocasions, Bel i Margallo han començat a disparar amb bala. Dues persones intel·ligents, il·lustrades i preparades, assegudes de costat, i amb conclusions diferents per a un diagnòstic força semblant. El diputat de Junts pel Sí i el diputat del PP estan d’acord en el problema actual, no estan d’acord en l’origen del problema i estan en desacord absolut en la solució. La proposta de Margallo és inaplicable, segons Bel. Per què? Perquè Espanya no es pot permetre de cap manera el reconeixement implícit d’un subjecte polític o nacional interior. ‘Les propostes del ministre trenquen la columna vertebral de la construcció del projecte espanyol i les institucions no se les poden permetre. La seva proposta probablement no podrà ser ni tan sols plantejada. Ja no diguem aprovada.’
Un bon negoci per Catalunya?
Havent declarat diverses vegades ‘un amor profund’ per Catalunya, Margallo, que es presenta com a valencià i reivindica la necessitat de solucionar el problema encara més greu del dèficit fiscal del País Valencià, ha dit que la seva tesi és que estar dins Espanya i dins la UE és un bon negoci per a Catalunya. I tot seguit, més enllà de si és un bon negoci o no ho és, ha passat a negar qualsevol opció d’un estat català d’obtenir reconeixement internacional i, encara menys, la integració dins la Unió Europea. Per tant, confirmava les paraules que han donat títol al llibre: Catalunya estarà condemnada a navegar per l’espai interstel·lar si esdevé un estat. Ep! A continuació també ha dit que era impossible que esdevingués un estat perquè la llei ho impedia.
Eppur si muove
A cada finestra que obria, Margallo tancava una persiana. Bel ha respost aquesta actitud amb un eppur si muove. Assenyalant que totes aquelles coses que una vegada semblaven impossibles i completament il·legals, sempre acabaven trobant una acomodació a la legalitat. Bel ho ha anomenat ‘problema d’inconsistència temporal’, prenent la terminologia de l’economista que és. I en resposta a la frase famosa de l’ex-ministre, Bel s’ha declarat: ‘Jo no sóc nacionalista i per això no he necessitat mai una nació. Però si he de navegar per l’espai interstel·lar, necessito un estat.’ I ho ha explicat amb més precisió: ‘El ministre no veu que hi ha molts catalans que fa temps que naveguem per l’espai interstel·lar que necessitem un estat. Però un estat que no es tanqui a la flexibilitat. Els que naveguen per l’espai interstel·lar són els petits. Dinamarca, Àustria, Països Baixos… Aquests, amb la globalització, no es poden tancar. No tenen la dimensió per a poder tancar-se. Encara que ho vulguin, no poden.’
El combat entre obert i tancat
I és aquí on Bel ha desenvolupat una mica més la tesi del seu llibre: el combat entre oberts i tancats. ‘Com reaccionem davant la globalització? Aquesta és la diferència entre Alemanya i França, Macron i Le Pen o Melenchon, i Catalunya i Espanya. Oberts o tancats.’ Segons Bel, el problema entre Catalunya i Espanya és que la resposta d’Espanya a la globalització és la rigidesa i la verticalització. A canvi de la seguretat i control, Espanya resta llibertat.’
El patriota Margallo
Margallo no ha entrat en cap moment a debatre la tesi de Bel. Almenys aquesta de l’obertura o el tancament davant la globalització. I ha dit: ‘Jo no sóc un nacionalista. Sóc un patriota. El nacionalista s’afirma davant els altres i contra els altres. La millor solució és resoldre el conflicte. I prenc les idees de Cambó: cal reconèixer dues coses, la identitat catalana i la realitat espanyola. I no es pot respondre amb assimilacionisme, per la part espanyola, ni amb secessionisme, per la catalana. Aquestes no són les solucions.’
La llei, la política, l’ou i la gallina
Evidentment, la meitat de la intervenció de l’ex-ministre ha estat dedicada a voler demostrar les impossibilitats legals de la independència de Catalunya. Ha llegit articles de lleis, tractats, convenis i declaracions. Sembla que seran al seu llibre del setembre, totes aquestes legalitats. Però Bel insistia que no és la llei que ha de definir el futur de les nacions, sinó que les lleis s’han d’adaptar a les decisions polítiques. És allò de l’ou i la gallina. Què va primer, la llei o la democràcia? Bel ha afirmat, tot desafiant el ministre, que no hi ha cap document legal internacional que prohibeixi el dret de secessió. Margallo ha respost que era mentida i ha volgut llegir alguns articles que defensen la integritat i la indivisibilitat dels estats. Bel ha insistit: ‘Ho veu com no n’hi ha cap que prohibeixi la secessió?’
Harvard i Margallo com a coetani de Napoleó
Els dos púgils han fet gala d’haver passat per Harvard. Si una cosa s’ensenya a Harvard, tothom a callar. Però, curiosament, Margallo i Bel no s’han posat d’acord sobre els ensenyaments que es donen a la prestigiosa universitat nord-americana. ‘Vostè quan va passar per Harvard?’ ha demanat Bel a Margallo. ‘Escolti! Que jo no vaig estudiar pas a l’època de Napoleó!’, responia, molest, l’ex-ministre de Rajoy. Bel recordava que ell hi havia estat no feia pas gaire i que s’hi explicava que una nació és un col·lectiu de persones que es considera nació i que està disposat a actuar com a nació. Margallo recordava una descripció més d’aquelles que fan referència a les ètnies, les llengües, la història i les cultures…
Margallo ha reconegut que per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya no n’hi ha prou de fer respectar la llei espanyola: ‘Cal respectar les regles de joc. Però l’estat de dret no és suficient. No n’hi ha prou amb la judicialització del procés. Hi ha d’haver una solució política. Es podrien fer reformes en la línia federal sense que formalment es constituís un estat federal.’ La reforma, esperant què concreta el llibre del setembre, és avui un conjunt de vaguetats que sonen com una mena de broma macabra per a molts catalans. Reforma del senat, llei de llengües, criteris de limitació de l’espoliació fiscal…
La conferència de Puigdemont fa pujar la temperatura
Els periodistes assistents, més enllà d’aquests debats polítics i jurídics, volien saber coses més terrenals i efímeres. Per exemple, si l’ex-ministre assistiria a la conferència que dilluns que ve faran Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid per a fer l’última oferta al govern espanyol. Margallo ha dit que no hi aniria. I que si encara fos ministre, tampoc no hi aniria. Que creu que una acció d’aquesta mena no ajudava a rebaixar la tensió, que és allò que convindria en aquest moment. Segons Margallo, la conferència per a una última oferta de negociació amb l’estat fa pujar la temperatura.
El 155, el control dels mossos i la destrucció d’urnes
I finalment, tornava a recordar quina havia estat la seva proposta de medicina per al 9-N: ‘Jo vaig proposar que s’ordenés a la Generalitat de destruir les urnes que hi havia en un magatzem de Lleida. Si no ho feia, calia aplicar l’article 155 de la constitució per prendre el control dels Mossos d’Esquadra. I, al mateix moment, començar la reforma legal que permetés el canvi de sistema de finançament, una llei de llengües –perquè el català és tan espanyol com el castellà–, i diverses reformes en la direcció federal.’ I ha recordat que la missió del govern espanyol –com el de qualsevol govern del món– és de complir i fer complir la llei. És la versió made in Margallo del bastó i la pastanaga. Un clàssic que la majoria dels catalans fa temps que veuen venir de lluny.
