Margallo: si els has de comprar és que no t’estimen

Sembla que el règim es comença a descompondre. Deu resultar difícil negociar res amb uns personatges convençuts de la seua pròpia importància, que sistemàticament pensen que la seua llengua és superior a qualsevol altra i que, a més a més, no són capaços de bastir cap argument seriós. De manera que, si l’ex-ministre Margallo continua declarant, més d’un govern es veurà obligat a donar explicacions als seus propis ciutadans. En qualsevol cas, és molt gratificant veure com de contundentment i com de pressa li han començat a arribar les respostes. No només estan sols. Se’ls nota. I resten només 190 dies. Cada vegada, menys. Per cert. per a veure un termòmetre de la situació, només heu de comparar els somriures de Francesc Homs i de García Margallo d’ahir.

Estic una mica tip de totes aquestes empastifades de si l’Operació Barretina que si l’Operació Catalunya de les clavegueres de l’Estat; de tot plegat, ells fan el seu paper el paper que tenen de fer com a franquistes, de pensament únic de dictadors. No oblidem que no estem davant d’uns partits conservadors de dretes com en qualsevol altre país democràtic, estem davant d’un regim dictatorial.
Ja ho hem comentat moltes vegades, que el poder dels tres o quatre estaments no son independents perquè no és funciona en democràcia, funcionen amb l’ordeno i mando; l’executiu, el legislatiu, el judicial i la premsa tot està en el mateix sac, tot forma part de la monarquia espanyola parlamentaria i bananera.
No perdem mes el temps amb aquestes historietes perquè les tindrem cada dia. (Per suposat que s’han de denunciar als tribunals internacionals). Però no ens podem distreure i hem de saber a quin minut de joc ens trobem i per tant quants en falten per acabar el partit. Partim del coneixement de que a casa nostre hi tenim al davant, al PSC al PP i ha Ciutadans, i ha sis-cents kilòmetres al govern de l’Estat.
Crec que hem de parlar mes de nosaltres, de com va avançant el full de ruta, de les mogudes que en aquests propers mesos haurem de fer, -i per tant i com a conseqüència- de com ens hem d’anar organitzant i ha quines accions haurem de respondre massivament per al dia de la desconnexió total i definitiva.

Tant de temps treballant per enaltir la Marca Espanya i resulta que quan aquest estat té el problema més greu que es diu Catalunya, ha d’anar per mig món intentant comprar opinions i fent xantatges (encara que aquesta paraula no l’ha dit però es pot deduir del seu discurs). Admet que va ser dur fer aquesta feina bruta, però com no ho hauria de ser si el que pretenia és que un estat canviés de parer perquè un ministre espanyol el ve a visitar i li digui què pot dir i què no ha de dir sobre la nostra lluita per la llibertat?
De tota manera, ja s’ha vist que el resultat és d’una pobresa desesperant, que serà ràpidament desmuntat quan Catalunya proclami la seva sobirania amb la república i quan comenci a haver-hi països que potser ha visitat, reconeixent i saludant el nou estat català. Llavors sí que li vindran tots els patiments.
D’altra banda, haver de comprar opinions a canvi de favors fa que ens puguem preguntar de quina mena de favors es tracta.Són comercials, són econòmics, són militars, són beneficis turístics o baixades d’impostos si vénen aquí? I algú amb dos dits de seny es pot pensar que encara que ara hagi aconseguit alguna influència en la opinió d’algun país, ho mantindran en un futur proper? Així, jo voldria que el ministre fos més clar i expliqués els favors que va haver de fer concretament i qui i quan els pagarà? Segur que els partits unionistes no diran res d’això. Tot plegat, misèria moral, vergonya i una nova patinada d’Espanya.

Observació 1: Si has de demanar favors (i sobre molt grans) per a que algú favi unes petites coses per tu, que no és res més que donar unes declacions de pocs segons, és que vas molt necessitat.

Observació 2: Si reconeixes públicament que deus tants favors, no te n’adones que estàs admetent públicament que ets un deutor que no té paraula i que queda a deure, incumplidor, sense serietat, mostres debilitat, i de retruc, tens una intel·ligència bastant limitadeta?

Observació 3: Davant de l’electorat vols dir “ho sento, jo he fet tot el que he pogut i més, però si tot això no serveix de res, que per cert ja estic entreveient que ho tenim perdut, doncs vull que sapigueu que hem remogut cel i terra i que no ha estat per culpa nostra, perquè nosaltres hem fet de tot! Tot lo possible en democràcia, clar, perquè sinó…”, però estàs dient “sóc un fracassat”.