Margallo esbomba discrepàncies en el govern espanyol sobre l’estratègia a Catalunya

L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha admès que durant el temps que va formar part del gabinet de Mariano Rajoy va tenir discrepàncies amb la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la ‘visió d’Espanya’ i com encarar la relació amb Catalunya.

En una entrevista a la Cadena Ser, ha dit que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘però el ministre d’Hisenda no creia que calgués de moment’ i ha criticat la judicialització de la política: ‘La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens duu a un xoc de trens, a un conflicte, que és allò que cal evitar.’

‘Jo defensava de ser molt ferm en les línies essencials’ –ha dit–, com ara defensar la unitat d’Espanya, però ‘molt flexible en aquelles coses que han produït un auge del separatisme en poc temps’. A més de la inversió en infrastructures i el respecte a la identitat cultural, ha al·ludit al sistema de finançament autonòmic, que va produir ‘distorsions i discriminacions molt importants i va motivar l'”Espanya ens roba”. És obvi que això no se satisfà amb préstecs, com s’ha vingut fent’, ha afegit.

També ha deixat clar que hi havia discrepàncies sobre què havia de ser la unitat, la cohesió i la manera de guanyar-se l’afecte dels catalans ‘que s’han sentit molests amb l’actuació del govern espanyol’. A parer seu, ‘en política cal mantenir sempre els ponts oberts’.

Per Margallo, el sobiranisme català és el principal problema que té Espanya: ‘Avui dia hi ha més separatistes que fa quatre anys i és responsabilitat de tothom.’ Tot i això, després ha matisat que la màxima responsabilitat és de Convergència, que amb la seva estratègia ha passat de poder negociar amb tothom des de CiU a caure en ‘la irrellevància més absoluta’.

De passada, ha avisat que Catalunya, si continua com ara, ‘es troba abocada a caure en mans de l’esquerra, o de l’extrema esquerra, que és el contrari del que convé a una societat industrialitzada’. Encara més, creu que a Catalunya no li convé que Ada Colau governi a Barcelona i que la CUP dicti la política des del parlament.

Margallo creu que deduir una victòria de les tesis de Montoro i Santamaría –que es mantenen al govern espanyol, mentre que ell n’ha sortit– seria simplificar. Passava –ha afegit–que al consell de ministres espanyol hi havia opinions diferents, que es manifestaven amb absoluta claredat, i les seves de vegades no coincidien ‘amb la línia majoritària’.

Dos grups en el govern espanyol
També reconeix que al govern espanyol hi havia dos grups: ‘els més liberals, que creuen que el mercat ho arregla tot’, i els que vénen, com ell mateix, de la democràcia cristiana, que creuen que ‘hi ha d’haver unes regles perquè el mercat funcioni’ i mecanismes de compensació.

Margallo està convençut que el grup del qual formava part, i que es reunia de tant en tant, continuarà veient-se, perquè són tots amics. Fins i tot ha afegit que són ‘probablement els més fidels a Mariano Rajoy’. Com a membres d’aquest grup ha esmentat els ex-ministres Ana Pastor (avui presidenta del congrés), Miguel Arias Cañete (avui comissari europeu), José Manuel Soria (que va dimitir) i la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina.

Aquest grup, ha admès, tenia una ‘visió del govern molt diferent que un altre grup que també tenia certs vincles d’amistat i solidaritat interna’. ‘La vice-presidenta és obvi que lidera un grup i que tenia una visió d’Espanya diferent de la meva.’

Ha dit que estava disposat a continuar com a ministre, però ha deixat clar que entenia la seva substitució i que no n’ha demanat cap explicació al president, Mariano Rajoy. Tot i que no ha volgut vincular-ho explícitament, ha apuntat que ell probablement havia expressat les seves opinions ‘amb excessiva claredat’, fins i tot les seves discrepàncies ‘amb excessiva tossuderia’.