23.02.2017 - 02:00
‘Un dia era a casa, al poble, amb les finestres tancades, i enmig d’una forta tempesta vaig sentir un grup de nois i noies que xisclaven i reien trepitjant bassals i mullant-se. Vaig obrir la finestra i els vaig veure i vaig sentir molta enveja d’aquella joia. Em va agafar com una enyorança per tornar a la meva infantesa. Aquesta és la situació que em va portar a escriure Llum, una novel·la sobre el pas del temps i sobre com es veu l’amor en cada etapa de la vida.’ Així s’explica Elisabet Riera, autora de la novel·la lírica Llum, publicada per L’Altra editorial, que acaba d’arribar a les llibreries.
L’editora, Eugènia Broggi, ha advertit que és una novel·la delicada, que va més enllà de la relació sentimental entre una nena de dotze anys i una dona de quaranta. Adverteix que un titular cridaner pot desvirtuar el que realment és Llum, una novel·la diu que reflexiona sobre els límits de la passió, sobre l’absència, sobre els paranys i punts cecs de l’amor, sobre el tornar a començar, sobre les segones oportunitats… L’autora ho reafirma: ‘Certament, no era conscient que estava tocant un tema polèmic. Per a mi aquesta relació només és un fil conductor per explicar molts altres temes: construir un relat líric i bell, amb una presència important de la natura, on el temps passa lent, on només d’aquesta manera es poden gestar coses. És un viatge de la foscor a la llum.’
Continua: ‘Hi ha influències de Safo, del Nabokov de Lolita i de la Mort a Venècia de Thomas Mann. Hi ha una educació sentimental clàssica, que també és una relació a l’estil de mestra i deixebla. De fet, és un moment iniciàtic per a totes dues: la nena és a punt d’entrar en l’adolescència i durant la novel·la veiem com passa d’un estat d’innocència a una actitud més capriciosa; mentre la dona també es troba en un moment de crisi i de canvi de vida.’
La protagonista de Llum és una dona que torna després de molts anys al seu poble natal, un poblet petit de l’Alt Empordà. El seu pare és mort i la mare va desaparèixer de casa quan ella només tenia dos anys. No ha sabut mai el perquè. Fugint d’aquest silenci espès del pare i dels avis, marxa a Londres on viu dels divuit anys fins als quaranta. Però la crisi sentimental amb la seva parella i l’enfonsament d’aquell món la fa tornar a la casa paterna, ara buida. Quan arriba la seva vida és ruïnosa. La coneixença de la Llum, aquesta nena encuriosida i atreta per la nouvinguda, l’ajudarà a recompondre’s.
Llum és la primera novel·la que Elisabet Riera (Barcelona, 1973) escriu en català. D’abans té publicades tres novel·les en espanyol i un seguit de manuals de no-ficció. També és fundadora i editora de l’editorial Wunderkammer. Tot i ser la primera obra que escriu en català, la llengua no se’n recent, tot el contrari, és una llengua polida, rica, lleugera. Diu que a diferència de les altres novel·les no s’ha hagut de documentar sinó que li ha sortit de dins i que per això li ha estat tan natural utilitzar la seva llengua materna.
‘Aquesta és la meva primera autèntica ficció. En els llibres anteriors partia d’una història real i em vaig haver de documentar molt per escriure’ls. A Llum m’he sentit molt més lliure escrivint. I aquesta és la gran diferència. L’estructura és en forma de carta, escrita de tu a tu. Però tot és ficció: no he viscut mai a Londres, tampoc he estimat una nena de dotze anys. Sí que el poble que retrato és Terrades, que és el poble de la meva família i on visc actualment.
‘Hi ha un tema que relaciona totes les novel·les que he escrit i a Llum hi és molt important: sempre hi ha alguna cosa silenciada en un passat que ha de sortir a la llum. Aquest tema sí que és recurrent.’
